“24 hores” és la primera cançó que Carme Vives (Manacor, 2001) mostra del seu projecte en solitari. Vives és, a més de lingüista, cantant i compositora i membre del grup Reïna. Ara enceta el seu projecte personal: tota una sèrie de cançons que ha anat component els darrers anys a la seva habitació, al marge d’altres projectes i sense l’objectiu principal de ser mostrades. Íntima, senzilla, pausada, ens ha mostrat ja la primera d'aquestes cançons: 24 hores, un tema que parla del concepte del temps, concretament sobre com en canvia la percepció segons el moment en què ens trobam. Parlam amb ella sobre aquesta nova etapa. Foto de portada de Marga Gelabert
Dissabte vares fer el primer concert en solitari. Com va anar?
Era el meu primer concert tota sola. Va anar molt bé, però quan havia de tocar va començar a ploure molt fort i vaig tocar una hora i mitja tard i canviant la localització. Així i tot, va anar molt bé i va venir tota la meva família. Vaig estar ben contenta.
Com sorgeix aquest projecte més personal?
Realment faig cançons d’ençà que tenia 16 o 17 anys, però fins que no va arribar Reïna no m’havia plantejat mostrar-les ni tocar-les en directe. Quan vàrem encetar el projecte del grup, em vaig centrar molt en allò i he fet moltes cançons, però sempre he tengut la necessitat de compondre pel meu compte. Jo sempre he anat fent cançons i not que tenc dues maneres de compondre: una amb melodies més pop, més enganxoses o que demanen que hi hagi més elements i l’altra que és molt més íntima, que faig més per necessitat personal que no pas per expressió artística.
De fet, en la nota de premsa dius que l’objectiu principal no era publicar o mostrar aquests temes.
Sempre ho he fet per hàbit, perquè m’agrada molt, per canalitzar coses i ha arribat un punt en què ja tenia moltes cançons i he decidit començar a mostrar-ho. En tenc moltes i m’he adonat que si no les mostrava, quedaven en un calaix. En el moment que les treus trob que esdevenen més reals: no ho entenc com un producte sinó com una experiència col·lectiva. La comparteixes, xerres sobre la cançó i la gent et dona retroalimentació… A més, ara fa poc he acabat la carrera i he viscut una etapa de canvi vital. He vist que la música és una part molt important de la meva vida i no vull deixar de fer-ne mai. Fer feina amb aquestes cançons és una manera de dedicar temps a això que m’agrada tant.
A risc de sonar tòpica, no sé si d’alguna manera aquestes cançons serveixen de catarsi. De teràpia. Com qui va a córrer o al gimnàs per amollar.
Sí, totalment. Serveix per canalitzar emocions. Sent que som més bona amb melodies i música que no tant amb les paraules i fer cançons pròpies i haver-les fetes sense l’objectiu inicial de mostrar-les m’ha permès dir les coses d’una manera molt sincera i crua. A més, si et passa qualque cosa, sovint ens encallam amb un pensament dolent i així, en lloc de quedar-me enganxada en el fet concret, em puc enganxar a la rima i això és terapèutic per jo.
Hi ha molta diferència entre els teus processos de composició entre Reïna i quan ets tu tota sola?
Sí, jo ho trob molt diferent. Tu tot sol et pots passar hores i hores tenint dubtes, per decidir quina paraula poses aquí o allà i amb el grup tens un feedback imminent. Si dos veuen clar que ha de ser aquesta lletra o aquesta melodia, ja no li dones més voltes i si ets tot sol pots estar mesos donant-hi voltes. A més, amb Reïna les lletres no les faig jo habitualment. Potser acabam una cançó junts, però la idea inicial no sol sortir de jo. Quant les cant, evidentment me les faig meves però no cant des d’un punt tan sincer, per dir-ho d’alguna manera.
En tens moltes de cançons, però de moment has decidit mostrar “24 hores”, que és una cançó molt íntima i xerres del pas del temps. És una tònica?
El temps i el pas del temps és un tema que m’obsessiona bastant i sempre solen tenir referències a la qüestió. Cançons en tenc moltes, d’ençà que era petita i n’hi ha que no mostraré mai perquè són un pecat mortal. D’altres sí que les vull anar mostrant, però no diré a quin moment vital corresponen.
Fas comptes enregistrar res més? Tens idea de fer un disc?
De moment només he gravat aquesta, “24 hores”. Com que no tenia clar si em sentiria bé mostrant cançons tan íntimes i tota sola, vaig pensar de fer una primera prova amb una cançó i vaig triar aquesta perquè trobava que es diferenciava prou del que feim amb Reïna. Vaig decidir fer-ho amb amics: amb n’Artur, en Yago i na Xantal de Remei de Ca la Fresca. Vaig decidir provar l’aigua així i també amb el concert a Manacor, que sabia que seria en un entorn en el qual estaria còmoda. M’hi he sentit i ara m’he de plantejar què fer i com: la meva idea és que surti un disc, però encara no està gravat ni tenc pensat com serà el procés, però sí que tenc clar que vull que surti un disc en algun moment.
Això no té res a veure amb deixar de banda el projecte de Reïna, no? En quin punt estau?
És un projecte paral·lel i seguim en marxa. Ara tancam la gira amb els darrers concerts de Retirada a temps. A partir d’aquí ja ens plantejarem com fer més coses noves. Sí que és cert però, que amb un grup, i més quan et vas fent adulta, de cada pic és més difícil trobar els moments perquè tothom té els seus trulls i nosaltres no vivim d’això. Per això també tenc aquesta necessitat de compondre i continuar fent música.
