Francesca Mas Busquets (Palma, 1958) és una de les activistes amb més trajectòria en el panorama mallorquí. Advocada de professió, ara ja jubilada, actualment forma part del Lobby de Dones i del Col·lectiu de Dones de Llevant. Des del desembre de 2023 i fins fa una setmana, formava part també de la junta directiva del GOB, amb una candidatura tota conformada per dones que recentment va anunciar la seva dimissió. Denuncien “menysteniment, un to agressiu i reiterades faltes de respecte”. Foren 10 dones les que varen dimitir en bloc, anunciant la decisió en una assemblea el passat 22 de maig. Prèviament ja havia dimitit una altra persona. Parlam amb ella sobre les raons que han suscitat aquesta decisió.
Deis que la vostra dimissió és el resultat de rebre una actitud continuada de menysteniment, un to agressiu i reiterades faltes de respecte. Per part de qui?
Per una part de la junta directiva. Nosaltres vàrem entrar l’any 2023 i ens presentàrem 14 dones amb una línia clarament ecofeminista i amb Margalida Ramis com a presidenta. La major part de la candidatura estava formada per dones joves, jo era la més vella. Aquesta presentació va crear una reacció molt forta dins d’un sector conservador del GOB, que varen posar en marxa una modificació dels estatuts. El punt que es volia modificar era un en concret, que impediria que Margalida Ramis continuàs com a presidenta pel fet que també era treballadora. Aquesta reforma dels estatuts per donar incompatibilitat per exercir els dos càrrecs va passar per votació i tot i que Eivissa i Menorca va votar-hi a favor, a Mallorca el suport a Ramis va ser unànime en aquell moment. Sigui com sigui, aquests anticossos varen començar a activar-se en contra de la candidatura de dones, per part de gent del GOB que té un sentir patrimonialista de l’entitat. Tenc clar que l’inici de tot és un atac a na Margalida Ramis. Si el president hagués estat un home, no hi hauria hagut aquesta mobilització. Ella és una dona molt capaç, carismàtica i cultivada i molt relacionada amb els moviments socials.
Això va ser un any després de començar. Després va entrar Teresa Cuennet com a presidenta i vosaltres vàreu seguir a la junta…
Sí. Posteriorment el que va passar va ser que hi va haver un degoteig de persones, que no estaven d’acord amb la nostra presència en la directiva, que es varen començar a sumar a la junta. Resulta que els estatuts del GOB permeten que una persona es presenti per vocal amb només un vot: el seu. Si jo em propòs, jo surt elegida. Això no és gens representatiu i ara s’ha modificat per tal de demanar un tant per cent de suport, però abans era així. D’aquesta manera, varen començar a entrar persones com a vocals fins que han estat majoria. De fet, hem fet la junta més nombrosa de la història del GOB, amb 24 membres. En aquest moment, amb tota aquesta entrada de persones per oposició, la situació era molt desagradable i insostenible. Gairebé totes aquestes noves incorporacions han estat persones que ja havien estat a juntes anteriors, però que feia anys que passaven del tema. En canvi, en la nostra candidatura la gran majoria eren cares noves i joves.
El projecte impulsat fins ara per les membres de la junta que va dimitir divendres es plantejava amb idees crítiques amb la governança interna i tenia una idea transformadora. La confrontació ha estat en l’àmbit de projecte, per la vostra idea de transversalitat?
No m’atreviria a dir això tan dràsticament. Sí que hi ha una part d’això, amb la vinculació amb lluites com les de l’habitatge o les de Menys turisme més vida i hi ha membres que troben que això és perdre l’essència del GOB i perdre el protagonisme. Però realment hi ha hagut atacs molt frontals i les maneres han estat molt desagradables. Se’ns ha dit que no estàvem formades, que no teníem coneixements… Fins i tot s’ha deixat per escrit en un correu que som unes analfabetes ambientals. Hi ha hagut coses molt desagradables en el dia a dia de la junta. Et tractaven amb menyspreu, com si fóssim nines petites. Però clar, les dones joves ja no suporten aquestes conductes i això els ha vengut molt de nou. Mai ningú els havia alçat la cua. El que trob més imperdonable però i el que més m’ha afectat en una entitat com el GOB ha estat la mentida. He trobat a faltar una mica més d’empatia i de bondat.
Quines mentides?
Varen començar amb una primera mentida, que era que si na Margalida era presidenta ens llevarien la declaració d’utilitat pública. Això no ho diu enlloc, a cap llei. Entre les darreres és un escrit enviat als mitjans de comunicació abans de la darrera assemblea. Primer, que no varen respectar la nostra voluntat d’informar els socis abans que ningú altre. A més, en aquest text diuen que han fet coses que realment no han fet.
Parlant de l’assemblea. La decisió de comunicar la dimissió d’aquesta manera, va ser conjunta? Totes ho teníeu clar?
La majoria sí. Jo era de les més reticents, perquè ens veia molt tocades i no sabia si tendríem forces per afrontar-ho. Trobava que amb una carta explicant la situació ja hauria bastat. Després vaig pensar que és el feminisme que ens diu que no ho hem de fer així. Hem de comunicar de la manera més transparent, clara i tranquil·la possible. El silenci no protegeix. Per això vàrem decidir fer-ho així. L’assemblea, per jo, va ser un acte molt dolorós, molt incòmode per a la societat mallorquina però meravellós des del punt de vista de les dones feministes.
Hi ha una sensació, amb aquesta situació de caiguda d’una entitat referent que alhora podria ser reflex de la manca de força de les lluites socials.
Sí, com de malaltia, però això no és una cosa recent ni que hagi vengut de nou amb aquesta assemblea. Quan nosaltres entràrem ja hi havia hagut un sentiment de dolor perquè hi havia hagut molta separació entre la directiva i l’equip de treballadores. Nosaltres vàrem entrar amb una idea molt clara basada en els postulats ecofeministes que defensen que si cuides la natura, has de cuidar les persones. Això es va incomplir totalment durant l’anterior mandat, i per això nosaltres ho vàrem introduir com un dels nostres punts clau. Volíem que la junta directiva i les treballadores estiguessin en un mateix pla, però el concepte dels opositors és un altre: tenen una idea més basada en la jerarquia vertical, més empresarial, podríem dir. Això és el que crec que ha fet esclatar la situació: en pocs mesos han partit quatre persones d’un equip de deu. Que 11 persones d’una junta dimiteixin i que 4 treballadores ho deixin és símptoma d’un malestar, d’un problema dins del GOB.
De fet, un dels punts de fricció també han estat les condicions de les treballadores.
Sí, quan vàrem començar nosaltres vàrem decidir fer un pla estratègic durant un parell d’anys per incloure totes les accions que es fessin dins d’uns eixos com els de transició ecosocial o la cura. Això ho vàrem fer amb ajuda externa i per primera vegada dins del GOB. Dins d’aquest pla, una de les línies era la millora de les condicions laborals de les treballadores, que el conveni amb el qual fan feina és del 1999. Com pot ser això? El GOB hauria de ser exemple en aquesta matèria, les condicions laborals de les seves treballadores haurien de ser més que dignes, han de ser un referent. I això no ho hem aconseguit. Al contrari, hi va haver una reacció en contra de millorar les condicions de les treballadores. De fet, tot Ii que són les que tiren endavant els projectes, la nova junta tampoc les vol en les reunions ni en la presa de decisions. Un altre punt destacable és també econòmic: de manera totalment perjudicial per Mallorca, alguns membres han fet molta feina per repartir a les altres Illes els doblers d’uns subvenció de 200.000 euros del Ministerio para la Transición Ecológica volia dirque era nominativa i exclusiva per Mallorca. Hauríem entès que la reclamació vengués dels vocals d’Eivissa i Menorca, però no té lògica que els vocals de Mallorca no mirassin pels interessos de Mallorca. Per això, hem passat a rebre 70.000 euros enlloc dels 200 mil inicials. No just s’ha dilapidat un capital humà important sinó que també mostra una dèriva d’anar poc alerta amb els doblers dels socis i això és preocupant.
Continuareu sent sòcies de l’entitat? Deixau el GOB?
Jo continuaré sent sòcia, llevat que facin quelcom que no toleri. Pens que el GOB té encara molt de capital humà i l’equip de treballadores trobaran la manera de continuar fent-ho bé. N’hi ha que amb molt de dolor, deixen de ser sòcies. Sobretot les al·lotes que han entrat ara a la junta, que senten el GOB com ca seva. N’han format part des de petites, anant-hi primer amb els seus pares, després passant per les etapes d’infantil i juvenil, fent de voluntàries… Els advocats tenim una màxima que ens la fiquen dins la mollera quan començam: quan tu ets un col·legiat jove, els grans t’han d’ajudar sempre i t’han d’ensenyar. Si ells haguessin tengut aquesta predisposició, la situació hauria estat molt diferent, però no ha estat així. Han entrat per confrontació. Sigui com sigui pens que els socis han de fer un acte de vigilància perquè perdre tantes persones amb tan poc temps va generar astorament entre la gent.
Com veus el futur del GOB?
Tot i que em sabria molt de greu que fos així, pens que aquest punt pot ser l’inici del final del GOB. S’ha de fer l’acte d’incorporar totes aquestes sensibilitats, no podem viure del passat. El GOB ha de ser feminista o no serà. La societat és feminista, no podem tirar enrere. Si el GOB no incorpora el feminisme, quedarà com un grup conservacionista però sense una base social dinàmica i lluitadora, que sigui avantguarda del pensament, de la joventut i de les noves visions de la vida.
Plantejau la possibilitat de crear una altra entitat amb aquest caràcter ecofeminista?
No hi ha res pensat. Sí que pens que moltes d’aquestes dones joves que han partit seguiran militant per la causa ecofeminista.
