A favor o en contra de l’IMV?

Diversos professionals donen la seva opinió sobre l’Ingrés Mínim Vital. Aprofundim en els pros i contres d’aquesta nova prestació que vol ser una “xarxa de seguretat” per a totes aquelles persones que ho necessitin.

Joan Llull: “És important no crear una dependència”

L’economista i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Llull considera que “amb la crisi del coronavirus l’objectiu principal és activar l’economia i un ajut com l’IMV permet que les persones puguin fer una despesa i no deixar que moltes persones quedin enrere”. En aquest sentit però considera que s’ha de plantejar com es fa i fins quan: “És important no crear una dependència i intentar que les persones que reben aquest ajut puguin trobar altres vies per revertir la seva situació econòmica”. Així mateix, considera que a nivell fiscal, és insostenible postposar eternament la problemàtica de la balança fiscal “gastant doblers avui i deixant un deute pel futur de manera indefinida” i creu que “si es tracta d’una mesura que ve per quedar, s’ha d’estudiar millor la seva implementació.
Llull explica que l’IMV requereix no tenir un patrimoni superior a tres vegades l’IMV i considera que “això està bé, però l’habitatge habitual, que no es compta com a patrimoni en aquest sentit, hauria de comptar-se: una persona amb l’habitatge en propietat pot usar-lo per finançar-se, per exemple, amb un crèdit i l’IMV ha de ser, en tot cas, el darrer recurs”. Així mateix, creu que el fet que englobi una franja d’edat ampla – entre els 23 i els 65 anys – fa que s’intenti arreglar moltes problemàtiques socials amb una sola ajuda i això pot crear distorsions.
Per Llull, no hi ha solucions ideals però apunta que una possible sortida seria seguir el model de països en vies de desenvolupament en els quals s’implementen ajuts condicionats: “Es tractaria d’establir una durada i unes condicions per l’ajuda, com per exemple la reincorporació al món laboral en un temps raonable, oferir certs serveis a canvi de la prestació o comprometre’s a un pla de formació”.

Noelia Dominguez: “S’hauria de complementar amb inspeccions més exhaustives”
Noelia Domínguez és Graduada Social de l’Assessoria Manacor i creu que l’objectiu de l’IMV és “pal·liar la pobresa en les famílies més necessitades” però considera que “no són ingressos suficients perquè cap família pugui subsistir i hauria de ser complementari a altres ingressos”.
De totes maneres, pensa que els casos s’han d’estudiar un per un: “Hi ha gent que actualment ho necessita i que no pot accedir al mercat laboral però també hi ha d’altres persones que viuen de l’economia submergida, o fent feina en negre sense aportar res a la Renda Pública” i creu que abans d’aplicar aquest tipus de mesures s’hauria d’intentar minimitzar els efectes d’aquest tipus d’economia: “S’hauria de complementar amb inspeccions més exhaustives de les que es fan actualment per tal d’evitar fraus i que es pugui fer un abús d’un ajut social”. En aquest sentit, considera que hauria d’existir una comunicació més dinàmica entre entitats bancàries i organismes oficials per tal de millorar el control.
D’altra banda, el fet que aquest ajut s’allargui en el temps sense límit també pot ser un perjudici i donar peu a un augment de l’economia submergida i altres irregularitats però creu que pot ser positiu que les persones que la demanin s’hagin de registrar com a demandants de feina per tal de millorar les condicions i incentivar una incorporació més ràpida dins del mercat laboral.

Cati Eva Santandreu: “El fet que sigui un ajut indefinit pot suposar una acomodació”

Cati Eva Santandreu és treballadora social a l’Ajuntament i argumenta que està d’acord en l’objectiu de l’ajut de garantir unes condicions materials mínimes, sobretot per la gent que es troba en una situació de pobresa i creu que la COVID-19 ha contribuït a enfonsar l’economia de moltes famílies i creu que “en aquest context es tracta d’una mesura necessària per a fer front a l’exclusió social” però recalca que a les Balears ja existeix la Renta Mínima d’Inserció del Consell de Mallorca, que va acotada a un pla de feina i la Renda Social Garantida del Govern Balear, que és un ajut autonòmic que es va posar en marxa fa pocs anys: “L’IMV serà una germana bessona de la Resoga” puntualitza Santandreu.
Ara bé, afegeix que “no estic d’acord amb el fet que sigui un ajut indefinit, que es perllongui en el temps mentre duri la situació de necessitat perquè això pot suposar una acomodació per certs col·lectius” diu Santandreu mentre afegeix que pensa que “el que dignifica la persona és poder treballar i tenir una autonomia econòmica, sense dependre de prestacions o ajudes”. Així mateix, considera que aquest ajut també pot donar peu a molta economia submergida i que és difícil de controlar.
D’altra banda, pensa que “és un encert que es donin incentius a autònoms i empreses a l’hora de contractar persones que rebin l’Ingrés Mínim Vital” de la mateixa manera que ja es fa amb les contractacions de persones amb un grau de discapacitat.

Joan Lladó: “S’haurien de dotar econòmicament les unitats més pròximes a la ciutadania per tal de fer més efectiu aquest ajut”

L’empresari Joan Lladó explica que “des del punt de vista de la justícia social és una mesura històrica” perquè “si aconsegueix reduir la pobresa de l’Estat espanyol, serà molt positiva i necessària” però entén que es tracta d’un ajut que “hauria de ser gestionat per aquelles institucions que tenen competències i per tant s’hauria de dotar econòmicament les unitats més pròximes a la ciutadania, com els ajuntaments, els consells i els governs autonòmics, per tal de fer més efectiu aquest ajut a les persones que ara mateix més ho necessiten”.
En aquest sentit, Lladó puntualitza que “les competències de Benestar Social i Sanitat estan transferides a les comunitats autònomes i les administracions locals però que “l’Estat espanyol manté més de la meitat del pressupost, destinant només un 33% a les comunitats i un 13% a les entitats locals” diu Lladó mentre afegeix que “normalment aquest pressupost estatal s’acaba malbaratant”. Per ell, “com més propera sigui l’administració a la ciutadania, més fàcil serà resoldre els seus problemes i respondre a les seves necessitats”. Així mateix, posa com a exemple el model del País Basc: “El seu sistema de finançament els ha permès, des de fa anys donar una renda mínima garantida que és superior a l’import de l’IMV i que a més complementen amb un ajut al lloguer” argumenta Lladó.
Finalment, Lladó argumenta que una societat és més rica com més capaç és d’ajudar els seus pobres: “com més rics siguin els seus pobres, millor serà aquesta” diu Lladó fent referència al sociòleg Gøsta Esping-Andersen. “No només per una qüestió ètica o social sinó també per una qüestió d’eficiència econòmica”.

Josefina Muñoz: “Si no tenen en compte la gent sense papers, no es reduirà la pobresa en el percentatge que prometen”

La treballadora social Josefina Muñoz creu que l’IMV és una mesura essencial i molt més després de la crisi del coronavirus però considera que la pobresa extrema és un problema que arrossegam des d’anys enrere i creu que la base de poc més de 400 euros no és suficient per donar resposta a les despeses d’una llar: “Crec que s’hauria de complementar a la Resoga i que aquest tipus d’ajudes s’haurien de descentralitzar, tenint en compte la realitat de cada comunitat autònoma”. En aquest sentit considera que la Renda Bàsica Universal seria una bona opció per tal de millorar la vida i la salut de les persones: “Sempre primam l’economia per sobre del benestar de les persones” diu Muñoz.
D’altra banda, destaca que l’IMV no contempla el col·lectiu de persones que no estan regularitzades i que “queden, com sempre, fora del sistema, empenyent aquestes persones a l’economia submergida”. En aquest sentit, considera que l’IMV hauria de venir acompanyada d’altres polítiques socials relacionades amb la regularització de les persones sense papers: “Si no es tenen en compte la gent sense papers, no es reduirà la pobresa en el percentatge que prometen”. Així mateix, el fet que s’obligui a la recerca activa de feina per poder-te acollir a l’ajuda “és il·lògic en un moment com l’actual en què no hi ha feina”.
Així i tot, afirma que “tot i que hi ha coses que no m’acaben de quadrar dins del funcionament de l’IMV crec que aquest govern ha pensat més en les persones”.

Francisca Mas: “S’hauria de rompre amb la dinàmica purament assistencial: una societat digna hauria d’evitar que es pugui arribar a ser pobre”

L’advocada Francisca Mas creu que l’IMV segueix una filosofia de donar ajuts a un sector totalment empobrit però que “no advoca per una filosofia de la renda bàsica universal, que opti per una redistribució real de la riquesa”. En aquest sentit, considera que la renda bàsica no desincentiva les ganes de treballar sinó que dóna moltes opcions a escala vital. Per Mas, “tot el que sigui un ajut per aquelles persones que ho necessitin és benvingut” però considera que “s’hauria de rompre amb la dinàmica purament assistencial: una societat digna hauria d’evitar, des d’un principi i com a dret fonamental, que es pugui arribar a ser pobre”.
D’altra banda, destaca també com a punt negatiu el fet que no es tengui en compte les persones sense papers i tampoc s’opti per la seva regularització. “Això no passa, per exemple amb la Renda Social Garantida del govern, que sí que té en compte les persones sense papers”. A més, creu que un ajut com aquest hauria de ser gestionat per les comunitats autònomes en lloc d’optar per una recentralització. Així mateix, creu que és cert que pot donar peu a un major volum d’economia submergida però considera que el sistema actual per si mateix no opta per fomentar els controls i l’educació necessaris per evitar-la. Com a punt positiu, destaca el fet que l’ajut contempli moltes excepcions per dones en situació de violència masclista però considera que la base, de poc més de 400 euros, és totalment insuficient.