skip to Main Content

“A Guillem d’Efak li digueren que si tornava cantar ‘La Balada d’en Jordi Roca’ li posarien una demanda”

“Aquesta història ve de molt lluny, qui ho va posar en marxa va ser Andreu Mesquida, Taverneta, que amb en Guillem (d’Efak) ja les va tenir grosses, de fet, li digueren que si tornava cantar la Balada d’en Jordi Roca li posarien una demanda, perquè ofenia la besàvia”. Bartomeu Mestre, Balutxo ha elaborat un opuscle on rebat el relat que, segons explica, han volgut vehicular “primer Andreu Mesquida Galmés, i després el seu fill Andreu Mesquida Riera”. Segons Mestre, aquest relat és el que hauria servit de punt de partida per a Música per a un crim, de Bàrbara Duran, l’assaig que ell també mira de rebatre amb aquest opuscle, i a partir del qual ha preparat tota aquesta rèplica.

L’execució de Jordi Roca al garrot vil va generar tot un romanç que es transmetia de boca en boca en el qual el poble es revoltava contra la pena de mort i contra el silenci de la madona del Caperó. A partir d’aquestes gloses, Guillem d’Efak va crear “La Balada de Jordi Roca”.

“Davant jo li varen caure les llàgrimes a Guillem d’Efak quan em contava que Rafel Ferrer Massanet li va llegir una carta d’Andreu Mesquida Galmés amb la seva versió dels fets. ‘Tu contes la teva versió i les publicarem juntes’. D’Efak s’hi va negar en rodó”. Mestre recorda que “els censors la hi prohibien perquè hi veien un clam contra la pena de mort, però a Manacor, la batalla era contra en Taverneta”. Segons explica Mestre, D’Efak sempre deia que “jo només trec la glosa que demana perdó, no atac la madona”.

“L’objectiu d’Andreu Mesquida sempre era netejar l’honor de la madona. Quin honor has de defensar d’una dona que vol tenir un amant? I si va ser una violació, quin honor has de netejar d’una dona violada? La deshonra és per al violador”. Mestre continua: “Andreu Mesquida, el pare, ja va intentar vehicular aquest relat amb Llorenç Femenies i Biel Galmés, però tots dos li donaren carabasses”. L’escriptor i activista felanitxer, marmessor del llegat artístic de Guillem d’Efak explica també que la madona del Caperó “era una víctima, que la varen casar als dotze anys per força. Quin odi devia tenir no sols als homes, sinó a la humanitat sencera. Però a partir d’aquí s’ha creat un relat fantasiós. Al Caperó hi ha una auca on surt una nina que es despenja d’un llençol. No hi ha cap filla, perquè l’única filla de la madona del Caperó havia mort dos anys abans dels fets”. I segueix, Bartomeu Mestre: “Expliquen que va morir al carrer de l’Anell, a una casa propietat de Joan Sansó, que era el missatge que tenia la madona allà”. Per Mestre, “el relat que es vol vehicular conté informació esbiaixada de dalt a baix”.

“El 1849, tant Antoni Miquel com el mateix Jordi Roca ja anaven a jornal al Caperó”, diu Bartomeu Mestre, i és possible que hi hagués una relació entre ell i la madona. Les gloses ho afirmen, però no vull dir que sigui segur. No sabrem mai què va passar”.

Una altra falsedat, segons Mestre, és la que diu que el jutjat de Manacor no condemnà a mort Jordi Roca. “Sí que l’hi condemnà, i Palma ho ratificà. Les actes són al jutjat de Manacor, o hi eren quan jo hi vaig anar”.

Segons diu Mestre, “Guillem d’Efak sempre deia que ‘va ser el Governador’. I efectivament, dues setmanes després dels fets arribà a Mallorca José Manso, que seguint ordres de la reina Isabel II anuncià mà dura contra el poble per enfortir la monarquia, en un discurs que es va publicar a la premsa. El Balear el reprodueix a la dreta de l’anunci dels propers judicis a Guillem Rosselló (el tercer encausat en els fets) i Jordi Roca. El de Jordi Roca va ser un crim d’estat”.

Mestre conclou que “la Balada és una cançó meravellosa, reivindicativa contra la pena de mort i a favor de l’amor. Valdria més deixar-la així, com un romanç popular”.

Back To Top
×Close search
Search