Skip to content

“A Ucraïna vivim un genocidi. No és una guerra ni una operació militar, hi moren persones indefenses”

Iryna Siubaieva és una manacorina d’origen ucraïnès i la cara visible de l’acadèmia de ball Dance Cor. Amb ella hem parlat de com es viu des d’aquí la situació i de com s’implica per ajudar el seu país.

Com ucraïnesa, què és el que ha canviat per vostè d’ençà que començaren els bombardejos i els atacs de l’exèrcit rus?

Ara el nostre dia a dia comença telefonant amics i familiars per saber si segueixen vius. I després ajudam amb el que podem. Per no tornar bojos participam en l’enviament de material d’ajuda i estam pendents del telèfon per saber què passa i poder-ho explicar a tots aquells que ens ho demanen. Però cada dia és més terrible. Alguna gent ja no respon el telèfon.

Recordes quin va ser el moment en què t’adonares que tot ja havia començat?

A les sis del matí el meu germà em va cridar per telèfon. Era dijous passat. Jo som de Kíiv, la capital. Allà hi viuen els meus germans, els meus pares, els meus nebots, la meva neboda petita. També hi tenc tots els amics, els de la universitat, els companys de sempre, els amics ballarins i els artistes… El meu germà me va dir que estaven caient bombes. I des de llavors Rússia bombardeja les ciutats i els pobles, els grans i els petits. Maten i volen que la població entri en pànic. Ha mort molta gent i segons les dades oficials ja hi ha desenes d’infants que han perdut la vida

Quines impressions o notícies us fan arribar els vostres familiars amics?

És evident que estam vivint un genocidi. No és una guerra ni una operació militar, moren persones indefenses. Estam parlant d’una autèntica crisi humanitària i Rússia utilitza bombes termobàriques, que estan prohibides per la Convenció de Ginebra. Des de dilluns bombardegen les cases, els edificis on hi viu gent, els hospitals, els transports… La gent s’ha de refugiar als soterranis, alguns edificis han caigut i hi ha persones atrapades. Hi ha talls d’aigua i de llum, molta gent està dins refugis i quasi tot està paralitzat, els carrers són buits i no hi ha vida.

Com podeu seguir amb la vostra rutina diària a Manacor tenint tot això al cap?

La vida normal ha de seguir, aquí i a Ucraïna. La nostra acadèmia està oberta, tot em fa mal per dins però els infants no han de patir, no haurien de saber què és la guerra. Moltes de les meves amigues a Ucraïna són educadores com jo i tenen acadèmies de ball, d’art o d’idiomes. Totes fan el que poden perquè els nins i les nines no visquin aquesta tragèdia. Els infants han de ser feliços. Nosaltres seguirem fent feina perquè volem que ho siguin.

Us heu sentit acompanyada per la gent de Manacor? Us han fet arribar mostres de solidaritat?

He de donar les gràcies pel suport, per l’interès i per la preocupació que han demostrat Manacor i Mallorca. Moltes gràcies per no mostrar-vos indiferents, per entendre la situació i per l’ajuda que hem rebut. Hi ha molts punts repartits per tota l’illa on es pot aportar el material solidari que fa falta, tot es pot consultar per les xarxes socials. Jo intent donar una mà ajudant a fer paquets per enviar-los cap a Ucraïna i també en tot el que puc ajudar.

I la comunitat ucraïnesa de Mallorca, com viu tot això?

Jo no coneixia gaire compatriotes, tenc la meva família i els meus amics d’aquí. Però ara n’he conegut molts. Estam units, els ucraïnesos som molt forts. Putin no s’esperava la resistència que ha trobat. Pens que tot sortirà bé, que la guerra acabarà i que tots tornarem a ser feliços.

 

Rússia vista des d’Ucraïna

Segons Iryna Siubaieva, «Ucraïna, com totes les repúbliques que formaven part de la Unió Soviètica, era en realitat una colònia. Havíem d’aprendre rus i s’intentava que la població assimilàs completament la cultura russa i deixàs de banda la ucraïnesa». A més, abans de la desfeta de la URSS «es promovia el moviment de la població i per això cada ucraïnès té un familiar, un amic o un company de feina rus, per això deim que som germans».

Però l’ex president d’Ucraïna Víktor Ianukóvitx «era pro rus i va impedir l’entrada d’Ucraïna a la Unió Europea, la gent va sortir al carrer a protestar i a manifestar-se. Tota Ucraïna va sortir. Ianukóvitx va reprimir els manifestants, hi va haver morts però aviat el destituïren i va fugir a Rússia», afegeix Siubaieva. Aquests fets varen passar el febrer del 2014 i aquell mateix any Putin va ocupar Crimea. «La guerra en realitat va començar fa 8 anys. I des de llavors la televisió russa ha repetit que a Kíiv hi governaven els nazis i els feixistes, deia que la societat ucraïnesa patia i que havien de venir a salvar-nos. Però els russos han entrat al nostre país, maten a la nostra gent i ens hem de defensar. Tenim molta fe en el poder de les forces armades d’Ucraïna, en la unió de tot el poble i en el suport que ens donen els nostres amics de tot el món. Slava Ucraini!”» conclou Siubaieva.

Back To Top
Search