Dos mesos després de l’aturada del Cinema Club setmanal de 39 Escalons, el col·lectiu cinèfil manacorí reprèn la seva activitat i ho fa ara conjuntament amb Sobrassada de Peix. Ens diuen des de 39 Escalons que les dues agrupacions “tenim molt en comú i en aquesta ocasió ens ha agradat ajuntar-nos per dur endavant aquesta activitat”. Es tracta de la projecció de “No somos nada”, el documental del director Javier Corcuera entorn de la mítica banda punk La polla récords. Alguns podrien parlar de nostàlgia, però Antoni Mas, membre del col·lectiu 39 Escalons, hi veu més una “qüestió d’estil. A nosaltres la música ens ha atret i una demostració d’això és que molt pròximament, en una segona activitat de la nostra agrupació Jordi Herrera i J. M. Puigserver posaran música a Metrópolis de Fritz Lang, el pròxim 18 de març”.
Javier Corcuera, director de “No somos nada”, i que serà a Manacor per comentar l’estrena del fim, ja era conegut per 39 Escalons. “No el coneixíem personalment, però sí que en coneixíem l’obra com a documentalista, com ara per exemple ‘La guerrilla de la memoria’, que és un documental sobre els maquis que ja vàrem projectar fa anys”.
La projecció d’aquest documental du camí de ser tot un èxit, ja que, en el moment de tancar aquesta edició nostra ja s’havien venut més de cent entrades. “La duim a un bon moment, fa poc que es va estrenar, el 28 de gener, i encara no és a les plataformes. A més, la música sempre estira, com ja va passar amb el documental sobre El drogas”, ens diuen des de 39 Escalons.
I explica el col·lectiu en la seva nota de premsa que “Després de l’allargada ombra de la dictadura, als 80 es consolida la monarquia parlamentària, la versió espanyola de la democràcia. La Movida madrilenya serà l’emblema institucionalitzat d’aquesta nova etapa: Festa, drogues, promiscuïtat… o com deien la Polla Records herpes, talco i tecno-pop. Perquè sí, en aquella incipient democràcia, el punk, aquell moviment contracultural sorgit al món anglosaxó a finals dels anys 70, també s’expandí per tot l’Estat. I sense cap mena de dubte, els grups de l’anomenat rock radical basc foren els qui tengueren més repercussió. I d’aquests, un dels més populars, reivindicatius i que més petjada han deixat han estat la Polla Records”.
