“A vegades, no fa falta que la repressió estigui justificada”

Diumenge 23 arriba al Teatre de Manacor Dissidents, una obra que dona a conèixer les gabellines Magdalena Coll i Maria Vaquer. És un text de Toti Fuster i Rafel Gallego interpretat per Biel Bisquerra, Toti Fuster i Pere Terrasa. També per Bàrbara Nicolau (Manacor, 1982), qui ens explica els detalls.

‘Dissidents’, és una obra centrada en les figures de Magdalena Coll i Maria Vaquer…
Dissidents és una obra que està a cavall entre la ficció i la realitat, són dues trames que es van superposant. Hi ha la trama on podem veure les dues figures reals, que eren dissidents polítiques i religioses; una era espiritista i l’altre metodista cristiana. I a l’altra trama són dos personatges ficticis, na Judit i na Jana, que dintre d’un espai i temps no concret, que no sabem si és present o futur, estan tancades per dissidents polítiques. Elles són les que ens van relatant la història real de na Maria i na Magdalena. Hi ha un contrapunt que ho fa tot més amè, que és la història dels que fugien dels nazis i organitzaven autèntiques festes i orgies. També hi ha la història de la llata, el sistema que servia per teixir i que era un dels motors econòmics de Capdepera que estava en mans de les dones. Aquest va ajudar a teixir tot un sistema de sororitat i de força femenina sense precedents.

En el teu cas, a qui representes?
Na Jana, que ha estat empresonada perquè ha participat en una manifestació. És un personatge més innocent que na Judit. A poc a poc veu que, a vegades, no fa falta que la repressió estigui justificada. Les armes de poder i repressió poden fer allò que vulguin perquè són les que tenen el sistema al seu servei. I a l’altra trama som na Magdalena.

Són dones impulsores del canvi social i dues d’elles, del feminisme al segle XX. Es veu a l’escenari?
Crec que sí. És una barreja de ficció i realitat. Amb els personatges de na Magdalena i na Maria ho veim. Varen viure a moments diferents, però les veim en un interrogatori real en el qual les seves veus astorades, a poc a poc, s’adonen de la gravetat de tot. Creien que no havien fet res malfet, però veuen que la repressió és real i que poden no sortir vives.

Quines són les idees més potents?
La part de ficció reforça, per mi, que estam recordant uns fets que varen succeir i que no hem d’oblidar perquè encara passen a altres indrets del món. És per això que no sabem on estan situades na Judit i na Jana. També poden tornar a passar. El feixisme, la repressió i les estructures de poder sempre estan latents per poder reprimir. Recordam uns fets passats, però a la vegada hi ha una alarma que recorda el passat perquè això no torni a succeir.

El feminisme és un dels temes centrals…
Altra vegada estam en un tema de dona i feminisme. Com més calam en la història, més ens demanam si coneixeríem aquesta història si això hagués passat però els protagonistes haguessin estat homes. Les dues escrivien i veim un moment del grup feminista, en què una era la tresorera i l’altre la secretària. Na Maria llegeix un fragment d’un dels discursos que va escriure i és molt emocionant. A mi encara ara em posa la pell de gallina, encara és vigent i hi ha molta cosa per fer.

Voldries afegir res més?
Aquelles històries tan potents com la història gabellina esdevenen universals. El que és local, quan parla de drets humans, justícia i alliberament esdevé universal.