Les festes als pobles simbolitzen a la perfecció la transmissió de les tradicions i els relleus generacionals. És el que passa cada dia, cada any, quan neix un infant, quan es mor qui ha viscut tot el que havia de viure. Quan qualcú es jubila, o quan qualcú entra dins el mercat laboral. Quan fan obra a una casa de la padrina. O quan canten una cançó rescatada del pou dels anys per bressar un infant o fer una festa.
Els Cossiers, han tornat a sortir el dia del pregó i han tornat a transitar pels carrers de Manacor escampant colors i olor de romaní. Ha passat més d’una vegada que hi puguin haver coincidit membres d’una mateixa família. Mai, però, hi havien ballat plegats una mare i un fill. Imma Mascaró ja va sortir a ballar l’any passat com a cossier, i enguany ha repetit. És, el seu, un cas semblant al d’Àngels Puig i Neus Barceló, que després d’haver estat dames han pogut ballar, d’ençà que s’admeten homes i dones en tots els papers de l’auca cossiera, també ara com a cossiers.
I aquesta vegada, a més, Imma Mascaró ha pogut ballar amb el seu fill, Tomeu Bassa, acompanyant la dama Laura Muñoz Capó, el dimoni i la resta de cossiers. S’assegueren plegats per escoltar el pregó emocionant de Rosa Sunyer, i mostraren al llarg de l’horabaixa moments de complicitat com aquest, com si ella li hagués dit: “Acosta’t, fill meu, que et tornaré a fer la baga”. Ja se sap que els capells, amb tant de bot i tanta volta, s’afluixen una mica i han de mester assegurar.
