Adrover i Miralles presenten “Una flor no fa estiu”: una versió lliure de la rondalla “La Flor Romanial”

Foto: Núria Sánchez

“Tresquen terres i més terres, i passen setmanes i mesos. Ja corr es mes que fa dotze, i En Bernadet a la-fí se’n recorda de lo que li havía comanat s’águila: Si mai te veus estret o apurat, sone’l i jo vendré a dar-te s’ajut que hages de mester”. Aquest petit fragment de “La Flor Romanial”, la rondalla d’Antoni Maria Alcover, és el punt de partida d’”Una flor no fa estiu”, la versió lliure que els actors Sebastià Adrover i Salvador Miralles posaran sobre l’escenari manacorí els dies 14 i 15 de setembre a les 20 h i les 19 h respectivament. “Amb una sola frase resumeixen tot un any de viatges i aventures i teníem la curiositat d’imaginar que podia passar al llarg d’aquest temps” explica Miralles. En aquest sentit, Adrover relata que es tracta d’un passeig pel món de les rondalles, on es mescla el món terrenal i el món màgic i on Bernadet es troba amb personatges d’altres rondalles i cadascun d’ells li aporta qualque cosa al seu viatge.

Més enllà de la rondalla crua i pelada, els actors volen transmetre un moment vital a través del personatge que de qualque manera passa per una etapa d’autoconeixement i per un procés d’aprenentatge: “Al llarg d’un any cercant solucions fora s’adona que el que cerca realment ho du dins” afirma Miralles.
Es tracta d’un projecte teatral nascut de les entranyes d’aquests dos manacorins, “una obra d’artesania” de la qual han compost al llarg de diversos mesos la dramatúrgia, l’espai sonor, el decorat, la il·luminació i en la qual Adrover i Miralles són els actors i els directors. “En un principi volíem fer una cosa molt còmica però li hem donat moltes voltes al llarg del procés” afirma Adrover mentre afegeix que han rebut l’assessorament de J.M. Albinyana en la direcció i també el suport del Teatre de Manacor per l’escenografia “però tota la resta ha sortit de les nostres mans”. En aquest sentit, Miralles considera que “és un tresor poder fer feina plegats perquè compartim el llenguatge teatral, el gest, una filosofia i fins i tot un vessant social”.
A més, els dos artistes expliquen que han triat una rondalla perquè són les històries que sempre ens han contat de petits i en certa manera són referents “perquè hi ha tot un univers al darrere”. D’altra banda, consideren que es tracta d’un llegat cultural que cal reivindicar pel seu “enorme valor literari i antropològic”. “Moltes vegades hi ha un cert prejudici a l’hora de llegir rondalles i un dels nostres objectius quan vàrem encetar aquest projecte era dignificar i donar valor a les rondalles com històries tradicionals amb emocions universals” expliquen els actors.