skip to Main Content

“Així deçà”, el germà petit de Paradís

Laia Vallès (Sabadell, 1986) i Joana Gomila (Manacor, 1982) presenten Així Deçà (Suralita Recol·leccions, 2021), una cinta de casset que mescla paraula recitada i samplers rurals. L’avantguarda i l’arrel es tornen a fusionar en aquest nou EP, un cara B de Paradís, el seu anterior treball.

Làmines i il·lustracions que acompanyen la música. Els dos dissenys són d’Odile Carabantes i els textos que les acompanyen són de Maria Callís.

Modernitat i món rural. Avantguarda i arrel. Proximitat i noves mirades. Joana Gomila i Laia Vallès segueixen el seu camí particular i preciós i ho fan amb un nou EP, Així Deçà. Un treball en format casset amb 7 temes, cadascun d’ells plantejat amb un univers propi i amb el segell personal de les dues artistes. El varen gravar a Suralita, el seu nou espai de treball i han alimentat aquest cassette amb l’entorn que les acompanya: gallines, branques de tarongers i sibil·lins samplejats.
I tot i que tot just fa una setmana que va veure la llum, ja ha rebut bones crítiques i reconeixements: el diari El País, l’ha seleccionat com un dels cinc millors treballs de música experimental de l’any.
“Una de les inspiracions de Paradís eren uns textos que jo sempre havia escrit anant en tren, vaixell o avió, sempre en trànsit. Alguns textos ja eren presents en els concerts de Paradís i teníem ganes de fer-los presents” diu Gomila, mentre afegeix que “no és ben bé un disc, és com una cara B de Paradís, una continuació del mateix univers però més surrealista”. En aquest sentit, segueixen “amb la línia de Paradís, sobretot pel que fa a la llibertat creativa” diu Vallès. I això les fa inclassificables: “Potser no té lloc sota cap etiqueta de la indústria però ens permet somiar. Això i d’aquesta manera és el que ens fa ganes fer” afegeix.
Així Deçà surt només en format físic i en casset amb una estètica curosa i detallista. No es tracta només del so, diuen, sinó d’una manera de fer les coses diferent. D’una banda, per la relació generacional i és que “som de l’època de la cinta de casset, hem regravat, n’hem regalat d’especials i és una cosa que es desgasta, no té la noblesa d’altres formats” explica Gomila. Però d’altra banda, també per una filosofia que defugi el renou: “fugir del clic ràpid, pitjar el play a un cassette, sense saber quin tema vindrà després, escoltant la unitat completa, de manera conscient: així és com ens agradaria escoltar música” afirma Vallès. Reconeixen també que els feia il·lusió tenir un objecte material i “sent el germà petit de Paradís no ho veiem en format vinil”. Una filosofia que ja ha tingut impacte i és que, com explica Vallès “ja hi ha hagut gent que ens ha dit que ha remenat i ha trobat el walkman i això és molt maco”.
Fer les coses a la seva manera i amb calma, donant-se el seu temps i sense seguir gaire les imposicions de la indústria. I fins i tot el nom és una declaració d’intencions de la seva manera de fer: “intentar habitar aquest món musical des d’un punt que nosaltres hem triat, plantejant la música des de la proximitat, la sostenibilitat i aportant noves mirades” diu Gomila.
De fet, es tracta d’un material que han tengut entre mans des del passat mes de febrer i que han decidit treure quan han estat segures que era el moment. I l’han tret de cop, sense senzills ni avançaments, justament per evitar “la falsa síntesi que provoquen els senzills i motivar l’escolta pausada”. En aquest sentit, tenen en ment fer escoltes col·lectives d’aquest treball per compartir el seu univers particular i poder compartir l’experiència amb altres persones. La primera serà el dia 28 al seu nou espai creatiu, Suralita.
Així Deçà ja es pot aconseguir a través del bandcamp de Suralita Recol·leccions i acompanyat per unes làmines disseny d’Odile Carabantes i amb un text de Maria Callís. Aquest casset és el primer d’una col·lecció que editaran amb aquelles persones que passin per Suralita a fer residències, amb aquelles recerques que més els enrampin i els semblin interessants i que puguin editar “a la seva manera”. Remarquen, però, que no tenen intenció de ser un segell discogràfic, ni molt manco, i que tot el que surti serà exclusivament en format físic i no es penjarà a les xarxes socials.

Suralita, el nou espai
No és només el tipus de sostre d’uralita. Suralita en llengua marathi significa fàcil, que flueix. A més conté la paraula “surar” i també “Urà”, un planeta que astrològicament es relaciona amb la llibertat i la col·lectivitat. I per si tot això no bastàs, l’inventor de la uralita va ser, també, un mecenes de compositors contemporanis.
El nou projecte de Gomila i Vallès està ple de sentit i s’anomena Suralita. Un espai d’acollida artística per a persones que necessitin un espai per aprofundir en les seves creacions. Podrà acollir projectes petits i mitjans perquè puguin dur a terme una residència i, si ho volen, també oferiran assessorament i acompanyament el seu procés. Deixen clar, que no és un estudi de gravació sinó un espai de residència i creació artística on hi haurà un espai de feina i un altre per habitar. Amb els darrers retocs en marxa per acabar d’habilitar l’espai i el material necessari, durant l’any que ve el posaran en funcionament.

Back To Top
Search