skip to Main Content

Així s’emprà el teatre durant la carlinada de 1835

El calaix del temps. Albert Carvajal

Pocs fets històrics varen tenir tanta repercussió en el seu moment i romanen tan oblidats en el present com l’aixecament carlí de ‘sa Llorençada’. Aquella revolta, ocorreguda entre el 9 i el 12 d’agost de 1835, no només trencà l’aparent tranquil·litat que es vivia a la vila sinó que també donà peu a tot un seguit de seqüeles que són, si més no, ben curioses. No és difícil d’imaginar el goig que sentiren els liberals guanyadors, principalment els de Palma, que celebraren amb pompa el triomf del règim isabelí fins al punt de sortir en massa pels carrers al crit de “viva la llibertat!” per rebre els soldats que havien sufocat l’avalot. Les autoritats illenques sabien que calia aprofitar aquella eufòria si volien evitar un altre episodi com el que acabava de succeir i posaren en marxa tots els mitjans al seu abast per aconseguir-ho. La primera passa es donà amb la publicació i venda a la impremta de Gelabert d’una “Lira de la Libertad” composta per l’empresari de la companyia teatral de Ciutat Pío del Castillo. Es tractava d’una col·lecció d’himnes patriòtics dedicats als “valents” milicians de l’expedició manacorina.
El teatre va ser un altre dels recursos que empraren. S’ha documentat com, en plena carlinada, l’empresa del teatre de Palma va rebre instruccions per programar obres patriòtiques o de tradició liberal. Així, i en un temps rècord, es va escriure “La facción de Manacor”, centrada en la derrota dels carlins manacorins. Hom creu que el seu autor era també Pío del Castillo, de qui coneixem un drama sobre la Beata Catalina Tomàs. Sabem que va ser estrenada el 21 de gener de 1836 en una funció extraordinària a benefici del seu creador, qui ja avisava que “este día no invita para que vaya a ver su función a ningún carlista, pero cita a todos los amantes de la libertad”. Tota una declaració d’intencions.
La sessió s’inicià amb la interpretació de l’himne de Riego i constà de tres parts encapçalades, respectivament, per la comèdia “El Liberal”, diferents òperes i l’escena en un acte “Carlos V, con más ganas de reinar que de dormir”. Els entreactes s’amenitzaren amb músiques, balls, contradanses i l’esbós dramàtic en un acte “La facción de Manacor”, que tancà la vetllada. La peça representava l’escena més destacada de la insurrecció manacorina (l’alliberament dels presos liberals) segons els informes que relataren els protagonistes dels fets (evidentment, des de l’òptica dels guanyadors). Davant la manca de decorats, l’actor protagonista (sembla que era un monòleg còmic) recitava els esdeveniments amb l’objectiu de marcar les diferències entre els partidaris del règim legal (liberals) i aquells que defensaven la tirania (carlins). Anava caracteritzat de militar nacional.
L’acte conclogué amb la rifa d’un quadre de grans dimensions d’Isabel II que havia presidit l’escenari durant tota la jornada. Amb cada entrada es donava, de forma gratuïta, un número. I obtenia el premi aquell que coincidís amb el que extrauria una nina de cinc anys d’una caixa tancada amb pany i clau. Una gran recompensa, ben segur, desitjada per tots els assistents.

Back To Top
Search