skip to Main Content
Alcover, El Mite, L’homenot, L’home

Alcover, el mite, l’homenot, l’home

Cada mes de febrer, coincidint amb l’efemèride de la mort d’Antoni Maria Alcover, Manacor celebra el que ja ha pres el nom de Setmana Alcover, que arriba amb un programa farcit d’actes, presentacions, actuacions teatrals i altres esdeveniments culturals en homenatge i record del canonge de Santa Cirga.

A tot poble, a tot país, li va bé, i li convé, de tenir, mantenir i servar ben llustrosos els seus mites. Pocs n’hi ha, de tan enlluernadors com l’homenot del diccionari. Antoni Maria Alcover, fill d’una família de pagesos benestants, de Santa Cirga per a més senyes, cursà estudis eclesiàstics però ben aviat mostrà inquietuds filològiques que es desenvoluparen i que l’enaltiren al cap curucull dels lingüistes i literats més destacats del panorama europeu i universal. No hi ha cap diccionari en el món com el que ell va concebre. No hi ha, tampoc, cap recull tan extens i tan bell com les rondalles d’en Jordi des Racó.

La feinada d’Alcover és ingent. La capacitat de mobilització i lideratge, indiscutible. El llegat, incomensurable. A banda, el qui fou vicari general, va ser també un defensor a ultrança de la llengua catalana, i són abundantíssimes les seves crides, ja fos al congrés internacional, a través de la Lletra de Convit, o del Bolletí del Diccionari, o també dels seus articles en premsa, on demana a polítics i a parlants que ens enorgullim de la nostra llengua, que l’emprem, que la facem present en el nostre dia a dia, uns postulats que, poc o molt, s’avancen als estudis sociolingüístics dels anys seixanta i setanta que establien l’ocupació i reocupació de tots els àmbits d’ús per normalitzar una llengua minoritzada com ho és, encara avui, la catalana.

Ha passat més d’un segle. I malgrat tot, encara avui tot està per fer. I caldra veure si tot serà possible també.

D’Alcover se n’ha destacat sempre la tenacitat, l’audàcia, el coratge, la feineria i la nitedat, sens dubte qualitat que contribuïren a fer-lo més homenot, i que li permeteren de dur a terme tota la tasca que li permetè deixar-nos el llegat de què avui podem gaudir.

Però també, i cal dir-ho, va ser un home. Amb les seves contradiccions, i les seves pors. Amb les seves febleses i els seus emperons. Alcover va ser un integrista catòlic, adherit als sectors més conservadors de l’església. Sort n’ha tengut, la cultura catalana, que no pogués veure la guerra civil espanyola. No hi hauria quedat neutral. I escarrufa pensar de quina banda s’hauria tombat. Més val que ho deixem com estava, idò.

Enaltim l’apòstol de la llengua. Recordem-lo, i aprofitem el seu llegat per transmetre a les generacions futures l’amor per la catalana llengua, perquè li siguin més fidels que fins ara, perquè l’emprin, i perquè l’emprin bé.

Back To Top
×Close search
Search