“Camille és un text bellíssim, que supura dolor, i que fa justícia poètica”, així definia Laura Borràs divendres passat el darrer poemari de Bernat Nadal, guanyador, a més, del premi Agustí Bartra de poesia. La consellera de Cultura de la Generalitat catalana va ser a Manacor per parlar del nou volum de Nadal. “El poeta hi fa un exercici de restitució, però també de tranvestisme, perquè assumeix la veu que va ser presa i segrestada a Camille Claudel”. Seguidament Borràs glossà breument la figura de l’escultora francesa. “Va ser talentosa de molt jove, i l’enciclopèdia britànica en recull en poques línies que va ser amant i model d’August Rodin”. Borràs es lamentava que “ni tan sols l’esmentava com a deixeble o col·laboradora de Rodin, i de fet, moltes de les obres de l’escultor no se sap si eren de Camille Claudel”. L’escultora, digué la consellera, “va acabar els seus dies en un manicomi, on fou reclosa per la seva família, més per repressió que no per una follia o una patologia mental”. Això li va suposar haver de viure un “doble viatge interior”. Per a Borràs, la primera part del poemari suposa “un cant lúcid i trasbalsador, amb versos d’una bellesa corprenedora”. A la segona part, les Lletres a Camille, “Bernat Nadal concedeix el plaer a l’escultora de rebre les cartes i les visites que no va rebre en 30 anys de confinament al manicomi en un tornaveu preciós de veus artístiques”. Borràs acabà definint el llibre com “una escultura de paraules, la fosca engolida de les quals la trenca la força de la poesia de Bernat Nadal”.
A l’acte també hi intervingueren Antònia Matamalas, del Col·lectiu de Dones de Llevant, i l’actriu Maria Antònia Salas, que en recità alguns versos.
Bernat Nadal clogué l’acte fent un cant “a la democràcia, a la llibertat d’expressió i a la cultura, que és la nostra, i per la defensa de la qual hi ha persones perseguides, exiliades o empresonades”.
