skip to Main Content

“Amb exercici i positivitat es pot seguir fent vida normal”

Andreu Barceló (Manacor, 1989) fa feina de comercial i fa uns anys li varen diagnosticar esclerosi múltiple (EM), una malaltia neurològica, autoimmune i crònica, també anomenada la malaltia de les mil cares. Fa poc ha obert un perfil a Instagram, viureambem, per donar visibilitat i conscienciar sobre la malaltia.

Quan et diagnostiquen EM i què ha suposat per a tu?
El dia 4 d’agost del 2014, un mes abans que nasqués en Gerard, el meu primer fill. Ha estat un canvi sobretot de mentalitat: escolt molt el meu cos, qualsevol cosa la puc relacionar amb la malaltia. I anímicament també em va afectar perquè estàvem a punt de ser pares i havia de dur-ho bé, per ells. Físicament, per sort, ho duc bastant bé. Jo tenc Esclerosi Múltiple Recurrent Remitent, i això vol dir que la malaltia pot restar adormida o activa, que és quan et peguen els brots i amb medicació he anat recuperant al 100%.

Has d’estar molt preparat psicològicament, assumir que et pot interrompre el teu rtime de vida.
Es tracta d’estar preparat per allò que vendrà i fer molta feina mental per ser conscient que en qualsevol moment em pot pegar un brot. De moment no m’he enfonsat perquè sempre m’he recuperat.

Un dels símptomes és el cansament, la debilitat muscular… Així i tot, tu t’estàs preparant per fer curses.
Durant el primer brot fort vaig perdre la força muscular de la cama esquerra i no podia aixecar el peu i a la pell vaig perdre la sensibilitat. Un altre símptoma és la diplopia, que afecta la visió i hi veus distorsionat. Després del darrer brot, fa sis mesos, duia una vida bastant sedentària i el meu sogre em va animar a fer esport. Vaig fer la primera carrera, una trail de 12 quilòmetres per Lluc i ara m’estic preparant per a una mitja cursa que es diu Camí de Ferro, partint de Bunyola fins a Sóller.

Què et du a crear viureambem i quina repercussió ha tengut el perfil?
És una mescla de sentiments. En primer lloc per donar visibilitat i fer veure que l’Esclerosi Múltiple no vol dir necessàriament cadira de rodes. De fet, un percentatge bastant gran pot dur una vida relativament normal. També per donar un missatge d’esperança perquè tot i que és la malaltia de les mil cares, una bona actitud ajuda a fer-hi front. En aquest sentit, m’agradaria conscienciar de què amb exercici i positivitat es pot seguir fent vida normal. Ha tengut repercussió perquè he guanyat seguidors i hi ha hagut gent que s’ha posat en contacte amb jo. Per exemple, em va contactar un jove que fa poc que l’han diagnosticat i vàrem xerrar per telèfon durant una hora i mitja. Crec que serveix per donar-nos suport mútuament i empatitzar entre nosaltres.

Vols afegir res més?
Vull donar a entendre que és quelcom que tu no tries i ningú voldria tenir, però també és la malaltia més estudiada que hi ha i hi ha tractaments nous. EM és només una etiqueta. I vull donar les gràcies a l’equip neurològic, tant el metge com a les infermeres, que m’han tractat beníssim i m’han donat molt de suport, llevant ferro a la malaltia. I evidentment, a n’Aleix, en Gerard i na Neus, els meus fills i la meva parella: ells han estat el motor i la força per tirar endavant.

Back To Top
Search