skip to Main Content

“Amb la crisi de la Covid-19 hem hagut d’arribar on les altres administracions no arribaven”

Miquel Oliver (Manacor, 1973) és batle de Manacor d’ençà de les darreres eleccions. Li ha tocat viure una de les eres més convulses i també més inesperades, de les darreres dècades. Amb ell parlam d’aquest any de Covid-19, en clau sanitària, en clau social, en clau econòmica, en clau de poble, en definitiva.

Què ha pogut fer l’Ajuntament manacorí en l’aspecte sanitari durant aquest any de Covid-19? Les competències són reduïdes…
La primera fase va ser purament sanitària. Els recursos municipals es varen destinar en cos i ànima a la situació d’emergència sanitària, des de comprar material necessari per protegir els treballadors municipals, posar a disposició productes per a la gent que visitava les instal·lacions municipals, les instal·lacions esportives… Hem hagut d’arribar on les altres administracions no arribaven i fins i tot ens hem posat en contacte directe amb empreses que subministraven aquesta casta de material. Pel que fa a les mesures, la nostra obsessió va ser donar tanta informació com fos possible i aportar també vigilància per al compliment d’aquestes mesures. El llibre més llegit el darrer any ha estat el BOE i el BOIB, per entendre les mesures, explicar-les, ajudar-les a aplicar i fer-les complir.

El degoteig de persones que acudeix a demanar ajuda a serveis socials continua imparable…
Les administracions hem intentat donar resposta a les necessitats socials que hi havia. La renda social garantida ens va venir quadrada. Però qui tramitava i gestionava aquesta renda era el personal de l’Ajuntament, com també ha passat després amb altres ajudes estatals. Si en totes les rendes o ajuts la tramitació hagués estat fàcil i ràpida les conseqüències personals i familiars haurien estat molt més baixes. Mentre tot això no es resolia l’Ajuntament entrava amb ajuts directes, banc d’aliments, targetes moneder perquè els usuaris poguessin decidir la seva compra… A més, diferents empreses han donat recursos a l’Ajuntament. La improvisació ha estat una constant aquest any, però improvisar vol dir adaptar-se al moment i aportar solucions a cada nova situació.

La crisi de la Covid-19 ens ha destapat una bossa ingent de persones i famílies que viuen al dia…
Sí, i també empreses i negocis sencers. Està clar que amb la crisi del 2008 no en vàrem aprendre. Aquesta crisi també ens ha fet veure que tant els efectius sanitaris com els departaments de serveis socials estaven dimensionats per a una situació concreta, i especialment els serveis socials eren vists d’una forma pervertida. La crisi ens ha dit com han de ser i per a què han de servir.

S’han aportat molts de doblers per ajuts directes als qui ho necessitaven. Continuau en la mateixa línia?
Sí, s’ha incrementat la partida respecte del pressupost de l’any passat. A més, comptam amb els doblers de la incorporació de romanents. Som aquí per rescatar persones quan faci falta. Ara mateix disposam de vint milions d’euros procedents d’aquesta incorporació de romanents.

Hi ha hagut controvèrsia en l’aspecte comercial. La pressió fiscal ha baixat en alguns aspectes, però no sempre ni de forma general. I s’han llançat iniciatives per reactivar el comerç. Hi ha hagut crítiques i alabances. Qui té raó?
Ningú pot retreure a l’Ajuntament de Manacor que no hagi destinat tots els recursos a la crisi econòmica i sanitària. Hem estat imaginatius amb solucions com ara la dels vals per capitalitzar una mica les empreses. En l’aspecte fiscal podríem haver decretat imposts zero per als pressuposts 2021, però això hauria estat molt poc d’esquerres. És ver que hi ha comerços que ho passen malament, però els ajuts que es donen també surten dels doblers que es recapten amb els imposts. També és ver que hem reduït a zero l’ocupació de via pública per a bars i restaurants. Per aquest concepte l’Ajuntament deixa de recaptar 90.000 euros.

Té doblers l’Ajuntament per fer front a un altre any com aquest? Fins quan podrà aguantar?
El 2020 havia de ser un any dolent però l’activitat impositiva va ser la mateixa del 2019. Nosaltres intentarem que els ajuts o bonficiacions o exempcions que venguin per la part tributària es gestionin per a la gent que ho necessita, no de forma generalitzada.

S’han canviat partides pressupostàries d’àrees més inactives per destinar-les a ajudar qui més ho necessitava. Ha estat senzill.
Hem fet aquestes modificacions amb total naturalitat. Un pressupost serveix per marcar una línia. I quan hem pogut hem reconduït doblers a altres partides. Si la partida pot ser traspassada a una de similar no hi ha problema. Però si els canvis són entre departaments ja hem de dur el canvi a ple, exposició pública… com si fos un pressupost nou.

Com han conegut els ciutadans de Manacor que hi ha un govern d’esquerres?
Els partits de dretes reclamaven una reducció tributària indiscriminada, fins i tot una eliminació. Això pot ser molt atractiu per a tothom, perquè tothom paga imposts. Però els governs d’esquerres han de lluitar perquè qui més té més pagui, i alhora ajudar els qui més ho necessitin perquè ningú quedi pel camí. Hi ha moments de donar peix, i moments de donar una canya. Amb el banc d’aliments hem donat peix, amb els vals hem donat una canya.

Prendrà per a bé, tot això?
Jo estic convençut que sí. Hi haurà temporada turística, hi haurà activitat, però tot també dependrà de si hi ha vacuna i de la seva efectivitat, de la seva durada. Estic convençut que la roda començarà a rodar. Però haurem de fer un plantejament com a societat i com a administració. Hem de començar a parlar de decreixement i a plantejar models econòmics alternatius al monocultiu turístic. La Covid-19 ens ha posat un mirall davant i això requerirà una reflexió. Els grans economistes hauran de canviar de discurs.

No podem acabar sense parlar de la possibilitat que et presentis a les primàries de MÉS per ser candidat al Parlament…
Jo som en el món de la política gairebé de passada i de rebot, i quan un es pensa que arriba gairebé al final, amb gent que t’empeny i et dona ganes, encapçales, t’hi tires, i guanyam les eleccions del 2015, amb la moció de censura que em torna reenganxar. Em dec a la gent que hi ha darrere. Ara hi ha el ball de veure qui es presenta i qui no. I jo, com ja vaig dir, faré el que el país em demani, i quan dic país vull dir Manacor o més enllà de Manacor. La meva prioritat continua sent Manacor i de cada vegada més. Fins a l’agost hi ha temps per decidir.

Back To Top
×Close search
Search