skip to Main Content

“Amb la nostra companyia s’ha ofès molta gent, però ja ho diu la dita… qui no vullga pols, que no vaja a l’era”

Xavi Castillo és un clàssic de l’humor teatral valencià. Ha estat en multitud d’ocasions a Mallorca per actuar al Teatre del Mar. Ara arriba per fer-ho els dies 10 i 11 de febrer a la Sala La Fornal, amb “La Bíblia” un espectacle d’irreverència amb pinzellades de nostàlgia, però sobretot amb molt d’humor.

Ets tu tot sol damunt l’escenari? Encarnes diferents personatges?
Sí. És un monòleg, però no en la línia del Club de la Comèdia, sinó més aviat teatral. Faig molts de personatges: de déu, de dimoni, de Jesucrist, de Noè… Són pinzellades, fragments de la Bíblia. Hi ha una primera part on conte coses de la meva infància. És un muntatge molt irreverent, però en realitat ho és menys que altres que jo feia, com “Con la iglesia hemos topado”.

Parteixes d’alguns referents?
Com que és paròdia de passatges bíblics, és un espectacle que pot anar en la línia dels Monty Piton o de Dario Fo o Rubianes, que per a mi és una referència fonamental.

La bíblia és un espectacle que ja s’havia fet i que ara el recuperes, per alguna motivació especial?
No. El que jo tinc és un repertori. Tant d’espectacles amb més gent com de monòlegs, i a partir de la pandèmia ens vam centrar més en els monòlegs. La bíblia és dins el repertori i darrerament la gent demana aquests espectacles. A més, era l’únic espectacle que no havia pogut fer a Mallorca. M’agrada molt fer-lo i m’ho passe molt bé. Ara és un bon moment per recuperar-lo

Hi ha la possibilitat que qualcú en surti ofès?
Això forma part de la història de la nostra companyia. S’ha ofès molta gent. La nostra història amb la censura, amb les crítiques, amb els ajuntaments, regidors capellans, és llarga… De totes maneres, ja ho diu la dita: Qui no vullga pols que no vaja a l’era. No amague res. Sempre he parlat molt clar de le coses. L’ofensa és una cosa molt subjectiva. I si t’ofèn, te’n vas, i ja està. A més, nosaltres tenim una forma de donar-li la volta. Quan hi ha polèmiques, les incorporem en els nostres espectacles.

Es pot seguir el muntatge sense coneixements d’història sagrada? Les generacions més joves no en saben tanta…
No és una qúestió generacional. El públic que tinc és molt barrejat i molt heterogeni, famílies, pares, fills. En ser una paròdia… mira, és com si gent jove s’assegués a veure La vida de Brian. I rius més pel gag o per l’animalada. És cert que jo he tingut aquesta educació, però no, l’espectacle no va adreçat a una edat concreta. La sàtira és universal.

Back To Top
Search