skip to Main Content

L’aigua a la prehistòria de les Illes Balears (I)

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

Ara que a Manacor des de l’administració local s’estan posant en ordre les coses bàsiques, com l’aigua potable, ens ha semblat interessant repassar breument què sabem de la gestió d’aquest recurs a la prehistòria de les nostres illes. A vegades parlam de fets i troballes que ens remeten a la nostra més llunyana petjada a les illes, però molt sovint no donam la importància que els correspon a les informacions sobre la vida quotidiana d’aquelles persones que habitaren l’arxipèlag fa 3000 o 4000 anys. Com era el seu dia a dia? Com resolien qüestions pràctiques com l’abastiment d’aigua?
Parlant d’aigua en temps passats hi ha una qüestió que ve al cap tot d’una. Sempre hem sentit testimonis de gent gran que ha vist torrents amb aigua que avui són secs o brollar fonts que avui són eixutes. I és que, tal com passava en períodes no massa llunyans, hem de pensar que a la Prehistòria hi havia més aigua que avui. El fet és que hi havia un clima molt similar a l’actual, perquè la prehistòria de la qual parlam és molt recent, però també hi havia una explotació de les aigües subterrànies molt menor per no dir irrellevant en comparació a la d’avui. A més el consum d’aigua era infinitament menor, ja per la menor població ja per al menor consum per persona.
Per poder fer afirmacions com l’exposada, una de les dades que coneixem millor, l’estudi de la vegetació antiga, ens indica això, un clima molt similar, però amb manco intervenció humana i per tant, pel que ens ocupa avui, més aigua en superfície. Això vol dir, més llacunes a la desembocadura dels torrents, més fonts que brollaven tot l’any, més basses temporals que duraven amb aigua molts mesos… Per això hem de pensar que el primer era aprofitar l’aigua de la pluja que podrien haver recollit als poblats on habitaven. En alguns, trobam petits dipòsits que podrien haver servit per a la recollida d’aigua, en d’altres, grans cisternes com la del poblat menorquí de l’Edat del Ferro de Torre d’en Galmés. A més, també podrien haver dut aigua de fonts properes. No hem de descartar, encara que sigui una hipòtesi sense demostrar, que grans contenidors ceràmics com els tonells de l’Edat del Bronze Balear puguin haver-se usat, entre altres coses, per acumular aigua a les cases, a les navetes d’habitació. Si ens situam a l’Edat del Bronze i parlam de sistemes per assegurar el subministrament d’aigua, podem viatjar, per exemple, fins a Formentera, a prop del Cap de Barbaria. Allà, a prop d’un grup de navetes, hi trobam una bassa picada a la roca, tal vegada pel bestiar, que aprofita un aflorament llis molt planer. Però és un fet que també trobam a Mallorca. Mascaró Passarius ja va notar fa dècades algunes traces prehistòriques en les basses d’aprofitament d’aigua properes a poblats com els dels Baus, a Santanyí. A Manacor, al límit entre aquest municipi i Felanitx, també hi ha, molt a prop de les navetes que s’hi coneixen, basses com les «des Cap». Sense canviar de període, si ara viatjam al nord de Menorca, a Cala Morell, concretament al Coll de Cala Morell, trobam que els arqueòlegs del projecte «Entre illes» han descobert una cisterna que servien per a la captació d’aigua a un lloc ben poc sortit d’aquest element. En concret, els arqueòlegs dels museus de Manacor i Ciutadella promotors del projecte, van documentar una bassa de forma irregular, folrada de pedra amb el fons d’argila que tal vegada va ser disposada allà per impermeabilitzar el dipòsit. I encara més, d’aquesta etapa de la nostra prehistòria: a sa Ferradura, entre Portocristo i Cala Petita, l’assentament prehistòric que es troba a la petita península costanera està situat damunt una petitíssima cova on hi ha traces d’haver-hi hagut un degotís (estalagmites) amb el que tal vegada era un punt d’abastiment d’aigua crucial per un lloc tan aïllat. Molt a prop d’allà, encara que en jaciments de l’Edat del Ferro, en ple Període Talaiòtic, trobam una situació similar. Al poblat de s’Illot hi ha una cova natural just davall el monument més antic, una cova on s’acumulava l’aigua dolça, una situació anàloga a la del Talaiot de na Pol, a pocs quilòmetres al nord de s’Illot, ja dins Sant Llorenç, on també hi ha una petita cova just davall el talaiot. Però del període talaiòtic tenim exemples molt més imponents de captació d’aigües subterrànies, però això tal vegada, ho hem de tractar en una altra ocasió.

Back To Top
Search