Skip to content

“Amb l’olor que fa la mar es coneix si ha de canviar el temps”

Bartomeu Martí Ramon, Pescador (Binissalem, 1943) tenia vuit anys i ja anava a pescar. Hi ha anat tota la vida. I la hi ha posada en perill, també, tot i conèixer més d’una manera per poder preveure com anirà la mar. No tothom ho sap veure. Ell ha arribat a tirar oli a les ones, perquè, diu, “si li tires oli, l’ona no trabuca, passa més llisa”. Escoltau la veu dels savis…

Vós váreu néixer a Binissalem, però sou pescador de la Colònia de Sant Pere. Heu estat en perill de mort a la mar?
He estat a prop a fer la pell (morir). Una vegada, venia amb jo el fill gran, teníem mussoleres calades (1). Érem set o vuit milles banda allà Ferrutx (2). De per Formentor va envestir negror. Vaig ser massa agosarat aquest dia, tenia les xarxes mig llevades i per la ràdio em sent les barques del bou d’Alcúdia que estaven dins una ventada. Dic a l’al·lot: “Acabarem de llevar aquest tom (3), i cap a Mallorca s’ha dit”. Res, que fet i fet ja vàrem tenir aquella ventada i una sabonerada. Dic “no treguis pus”, giram la barca, li don el cul al mal temps, dic a l’al·lot “amolla el darrer capcer” (4). Quan girava la barca vaig estar enrevoltat de tres mànigues. Aquest dia vàrem salvar la pell just-just. Un que pescava per allà prop, del regiro, l’endemà va vendre la barca.

Ho crec bé!
Una vegada que feia un “estopeig” (estropeig) de por em vaig salvar amollant corda. Si amolles corda damunt l’ona quan ve cap a la barca, la corda talla l’ona i l’ona romp pels costats… una vegada vaig entrar dins la Bassa d’en Fesol amb una barca de quaranta pams amb un puta temporalarro! D’aquest dia sé que a la mar venen les ones de tres en tres i llavors fa una calmada (5). Allò que va bé és dur una llatra (sic) d’oli. Vaig venir de molt lluny amb el timó davall el braç, quan venia una ona grossa li tirava un raget d’oli perquè si li tires oli, l’ona no trabuca, passa més llisa… Fa quaranta anys a tots els diaris va sortir que havia de venir un tsunami que s’havia de menjar Mallorca, ara figura’t! Hi va haver gent curteta que se’n anaren a estar a Barcelona per por del tsunami! Jo me’n vaig anar a pescar, quan arrib, una dona me diu “Tomeu, i te n’has anat a pescar? O no has tengut por de s’onota?”…

És possible pronosticar si s’alçarà mala mar en un dia que la mar va plana?
Amb l’olor que fa la mar se coneix si ha de canviar el temps, amb el nas se sap, fa una altra olor. Estàs damunt la barca i t’entra la brisa, i aquelles ruetes que fa la mar, uep, això és que vol respirar de tal banda!… quan les gavines volen per damunt la terra (volen baix part damunt terra), senyal de mal temps… aquí, si s’ha de posar mestral se sap perquè tenim els llums d’Alcúdia assuquines, pareix que s’acosta la claror, i si veus els llums enfora, dius “no entrarà mestral”. Les dites sempre són contràries: “xaloc, peix poc”, “llebeig, peix no veig”, “migjorn, no hi torn”… quan jo tenia vuit anys anava a pescar amb el patró Vell, aquest home, mirant les estrelles sabia si l’endemà el vent seria fort. Anava a les Columbretes fora brúixola ni una puta de res…

Vol dir als vuit anys ja anàveu a pescar!
Tota la vida he pescat. No he volgut estar esclau de nigú i això que hagués pogut anar a jornal. He fet feina a esclatar, però em vaig estimar més ser cap d’arengada que coa de pagell (no estar sotmès a ningú ni a res)… encara estava a s’Arenal, tenia vuit anys i ja anava a fer la setmana amb el patró a Cabrera. Cagondell, un pic anàrem a les Columbretes amb un motor d’un pistó, vàrem estar desset hores, quan hi pens! Això ho fas ara i et diuen que estàs tocat del boll! A Cabrera abarloàvem (6) dins la cova Blava i dormíem en terra, no dúiem sabates mai. Anàvem al moll de Cabrera a estendre les xarxes, que llavors eren de cànyom i les havies d’eixugar. La cosa bona de les xarxes de cànyom era que els dofins els tenien més por… a Cabrera veies uns esbartots de salpes per les planeres que era mal de creure! Amb el xigarro a la boca enceníem un trosset de metxa per les salpes. Aplegàvem tot el peix que surava, feien servir la salpa d’esca (menja) pel palangre… Adesiara pescàvem de gànguil (7), llavors ho privaren (prohibiren). Amollaves el gànguil per la popa, t’entraven escòrperes, tortets, tot entrava allà dedins…

També pescàveu amb l’artet?
Quan era al·lotet ja anàvem amb l’artet (8) a pescar jonquillo, ara li diuen “jonquiller”, a l’artet, això és fer rialles! Ara el jovent no sap res, ni saben que és un canó de cossi. Deveu saber què és un canó de cossi, vós! És un cossi que duu un mecmeremec (broc, canó)…dins el Clot Blanc trèiem molt de gerret agostenc… he estat artesanal, això de barca del bou no ha estat lo meu. Nosaltres, els artesanals, hem de saber on hi ha una roca. Llavors no hi havia sondes ni un cap de llamp, si jo posava dos toms de llagosta i un tom de molles (o mòlleres), d’aquí a Ciutadella havia de saber on havia deixat les xarxes. Allà enmig tot és igual, saps que n’hi ha de quarterades a la mar! Tot es aigua, havia d’agafar senyes: El Faralló d’Albarca, aquella muntanya, això m’havia de quedar dins el capet…

Heu anat a pescar al “Fort del Francès”? (9)
Sí. Els germans “Moixos” varen descobrir el Fort del Francès. El patró “Vell” va posar un motor de quatre pistons a un llaüt de trenta pams, allò era una cosa mai vista. Un dia em diu “Tomeu, hem d’anar al Fort del Francès a fer volantinades”. Dic “en voler!”. A les tres de la dematinada partim. Amb una volantinada vaig treure dues xernes de quaranta quilos cada una i una quissona a baix de tot. Ara, quissones no n’hi ha, ni escats, cans marins no en veuen. Darrere Ferrutx, a cinc-cents metres de la vorera veis caps d’olla. En el moll de Ferrutx varen agafar un salroig (cert tauró), tenia un barramot!…

Em podeu dir algun costum esvaït dels pescadors?
Quan jo tenia set o vuit anys, tota la feixa del peix blau que no s’havia venut, tot el que sobrava, els pescadors ho duien a vendre al Molinar, ho venien a tant el caixó perquè allà, en el Molinar, devora la “curtidora” de peix hi havia una fàbrica de sabó i pinsos que tenia un forn aposta. Es molia el peix i es feia pinso, molien peix amb sosa càustica i feien sabó. Si ara el govern ho tornàs posar serien cent cavalls per als pescadors….

Glossari i comentari

1. Mussolera: ormeig per pescar mussoles.
2. Vuit milles banda allà Ferrutx: a 8 milles de Ferrutx.
3. Tom: tira de xarxes calades.
4. Capcer: suro o suros a l’extrem de l’ormeig, generalment amb banderola.
5. Les ones que venen de tres en tres, en l’argot mariner es diuen “ses tres Maries”.
6. Abarloar: ajuntar dues barques pels costats.
7. Gànguil: xarxa llargaruda, de forma cònica invertida
8. Artet: ormeig semblant al bou, però petit.
9. El fort del francès: nom popular de la pesquera “Emile Baudot”.

Back To Top
Search