Andreu Matamalas: “Com li dius, a qualcú que vol venir a ajudar, que no véngui?”

Andreu Matamalas fa feina a la brigada de Sant Llorenç. Aquestes dies també han estat durs i intensos per ell i els seus companys. Ens ho conta

Com has viscut, des de la brigada, aquests dies?
Com et pots imaginar, els primers dies amb molts de nervis, amb ànsies d’ajudar, i amb desorganització, també; perquè això va venir gros a tothom, no només a la brigada: als bombers, a la policia, a protecció civil…

Quina ha estat la vostra feina aquests dies?
Nosaltres ens hem dedicat a ajudar amb el que podíem. El primer vespre ja hi havia tota la brigada, vàrem fer les cinc… L’endemà, una part de la brigada va fer neteja, com els altres voluntaris; llavors, un jove dels nostres, que du un tractor i coneix tota la gent que té màquines, pales i tractors, va organitzar tots els voluntaris que en duien, cosa que va ajudar molt els bombers, sabia on havia d’enviar a cadascú… Jo em vaig dedicar molt a fer voltes i traginar el que feia falta: tanques, roba, aliments… Fèiem viatges de fora del poble a dins el poble, ja que no deixaven passar i hi havia gent que duia coses… Fins i tot dúiem el berenar als guàrdies civils que estaven a la rotonda… Nosaltres som serveis generals, per això fèiem tot allò que podíem. Llavors, quan la cosa va estar més tranquil·la, organitzàrem la feina els dies que vengueren electricistes i altres professionals. Ara a poc a poc tornam a la normalitat: Avui, per exemple, les feines eren posar les arquetes noves d’electricitat.

L’horari de feina…
Aquesta setmana no hem tengut horari, com és normal… El poble era ple de voluntaris, i nosaltres havíem d’anar a descansar? No podíem… Ara que la cosa és més tranquil·la, feim torns. Tanmateix, tot i que pareix que el poble comença a tornar a la normalitat, surten moltes coses… A poc a poc.

A les cases particulars també hi heu fet feina?
Com et deia, hem ajudat en tot. A la brigada n’hi ha que són electricistes i ells han posat llum a moltes cases. Ens hem guiat a cada moment pel que trobàvem més urgent. El primer dia era llevar fang, l’horabaixa ja no era llevar fang, era que la gent tengués llum per poder seguir fent feina; no podíem posar llum a tota la casa, però sí un allargador, un focus, i que la gent pogués funcionar.

Moltes coses…
Sí, però jo el que em qued de tot això és que el tema voluntaris i solidaritat ha estat brutal. Fins el punt d’haver de dir a gent que no véngui, i com li dius a la gent que no véngui, si el que volen és ajudar… Ha estat excepcional. De roba, n’hi ha per vestir sant Llorenc tres pics. Clar que a poc a poc es va buidant. El primer dia venien a cercar roba interior, perquè ni això tenien; l’endemà, se’n temien que no tenien texans, i en venien a cercar. Ara, quan faci més fred , imagín que la gent vendrà a cercar jaquetes. Perquè hi ha gent que no té res. Però és brutal la quantitat de roba que han duit. I en segueix arribant.

Què queda ara per fer?
Ara queda a nivell més particular; però hi ha molts de dubtes, perquè això no ha passat mai; la gent es demana, davant una cosa espenyada: Que faig? Ho arregl? I llavors el perit véngui i digui: “Això no està espenyat?” Molta gent no sap què fer… A nivell de servei públic hi haurà feina per mesos, faroles tomades; el cablejat, que s’haurà de posar quasi tot nou… Per jo, que no som electricista, el miracle és que hi hagi llum a Sant Llorenç, a Son Carrió encara no n’hi ha… No sé com ho han fet. Jo consider que s’ha fet una feinada, entre tots, no la brigada, tothom, els voluntaris… Que el poble avui estigui com està és impressionant, perquè el dimecres estava devastat.