Margalida Cortès ens explica la primera actuació de l’equip de Treballadores Socials d’Emergència, arran de la torrentada de Sant Llorenç
Com neix el grup de Treballadores Socials d’Emergència?
Va nèixer fa prop de dos anys. A través de l’experiència d’altres comunitats autònomes es va començar a implantar la figura del treballador social dins els equips psicosocials d’emergències. L’112 a les Balears en va plantejar la possibilitat de fer-ho a les Balears i ho va proposar al Col·legi de Treballadors Socials.
Què havíeu fet fins ara?
Havíem fet una formació, que ha inclòs també dos simulacres, un dels quals a l’aeroport.
Com va ser la vostra entrada a Sant Llorenç després de la torrentada?
Mai estàs preparat de tot per allò que et vendrà, amb els teus recursos, trobar el teu lloc dins la catàstrofe. En tot moment seguírem les indicacions de l’112, que ens indicasven una mica on veien que havíem de ser.
I com hi actuàreu?
Una vegada activat el pla, plantejàrem el suport en els centres familiars, a les cases. Primer de tot contactàrem amb els serveis socials de Sant Llorenç i ens facilitaren informació sobre les famílies i les cases més necessitades, les que ho havien passat pitjor.
Què féreu el primer dia?
Sobretot gestionar els ajuts així com anaven arribant, segons la necessitat de les persones: lloc on dormir, alimentació i coordinació amb els altres serveis, com Creu Roja o UME. A partir del segon dia, iniciàrem les visites a les cases. Visitàrem casa per casa, per veure quina situació hi havia. Reubicàrem temporalment a residències o a altres caes persones majors que vivien totes soles. També trobàrem famílies que ens digueren que tenien recursos per superar aquests dies.
I ara quina és la vostra tasca?
Continuam activades. Som 21 persones de Mallorca. Durant els tres primers hem fet torns per ser-hi les vint-i-quatre hores.
Heu suplit les mancances, el desbordament per la situació dels serveis socials de Sant Llorenç.
Ells també hi han fet un munt d’hores, tant els empleats com els regidors, i ens indicaven les necessitats en cada moment. També hem vist que hi havia cases que no eren habitables.
Com es relaciona la vostra labor al grup d’emergències amb el vostre horari laboral?
Totes nosaltres, en el seu moment, informàrem als nostres llocs de feina, que si passàs qualque cosa, podríem haver de deixar la feina. A algunes els han donat directament el dia lliure. Però cada companya té una història diferent. Jo, per exemple, he doblat torns, però m’han donat flexibilitat per poder-hi ser.
Quina valoració en treis?
Hem vist que tenim una tascas de fer visibilitzar la nostra professió dins aquestes situacions, i la necssitat d’establir un protocol més ferm. Hi ha altres professions que estan molt més localitzades dins una emergència. Nosaltres feim la reflexió de com som de necessaris, després de l’experiència.
Depeneu sempre de l’112?
Mai actuaríem sense l’112, de fet duíem una armilla de l’112. Teníem una assegurança de protecció i un carnet que ens acredita com a especialistes en catàstrofe. Gràcies a aquest fet ens han deixat entrar per tot i això facilita la feina.
Estau contentes de com ha anat?
En general sí. Ens hem trobat amb una magnitud molt elevada de necessitats i recursos, però aquesta és la nostra feina: telefonades, gestió d’espais, gestió de recursos. Al primer moment va ser molt complicat, però quan tens molts de recursos has de tenir personal que els pugui gestionar, i en aquest cas nosaltres ho hem pogut fer.
Pensau que arran d’això el vostre equip podrà créixer, ara?
Per formar part de l’equip, has de fer la formació. És un grup que contínuament reflexionant, i es convoca tothom que hi ha mostrat un interès.
I el paper dels serveis socials dels municipis dels voltants?
Hi havia el grup de les TS de dependència que començaven a tramitar les ajudes immediates. Però això ja són coses diferents. Nosaltres fèiem feina més in situ, amb famílies en estat de xoc, amb gent que al tercer dia encara no havia sortit de ca seva. Altres equips que hi han participat des d’un altre punt de vista.
