skip to Main Content

Artesans, cada persona és un món

Poc o molt, la pandèmia i les conseqüències i restriccions que se’n deriven ens han afectat a tots. Si encara no ens ha arribat, ens arribarà, perquè va per llarg, això del coronavirus.

Hem volgut veure com ho viuen les persones que fan feina amb les mans, que creen de forma meticulosa, detallista i amorosa cadascuna de les peces fruit del seu treball. Són els artesans. Des d’aquella qui fa arracades al ferrer que pot fer un arrambador per a una escala o un balcó. Hem pogut veure que cada persona és un món, igual que també ho és cadascun dels oficis o dedicacions que hem consultat.

D’una banda, es detecta una certa indefensió per a les persones que ho passen més malament econòmicament. Cert és que hi ha professionals que de moment sobreviuen al cop que suposa la baixada inevitable d’activitat econòmica. La desvinculació del sector turístic, una cartera de clients petita i vinculada directament al medi i el boca a boca permeten sobreviure encara a molts de menestrals i artesans. En canvi, si la cartera clientelar és una mica més dispersa o manté qualque casta de vincle amb sectors de població més turistitzats, les dificultats es multipliquen.

Ni l’estat ni, per tant, el Govern autonòmic o l’Ajuntament, han sabut donar resposta a les demandes i necessitats del sector, que respira les aportacions municipals com una forma d’apedaçar carregada de burocràcia i que només pot arribar a pal·liar els perjudicis d’aquesta darrera temporada d’una manera molt parcial o fins i tot simbòlica.

Les limitacions al carrer afecten, per exemple, la venda ambulant i això condicona un dels punts de venda importants per a molts d’aquests professionals i creadors. Cert és que el mercat d’internet té un potencial enorme si hom té temps i ganes de dedicar-s’hi, però també ho és que sembla que la crisi del coronavirus ha accelerat de manera imponent una realitat que vèiem acostar-se a un ritme no tan vertiginós. El comerç, les relacions laborals, la feina, l’escola i, fins i tot, les relacions personals es potenciaren de manera exponencial durant el confinament de la primavera passada i ha continuat en creixement important durant els mesos subsegüents. Per més llunyà que sigui el moment en què ho puguem fer, sabrem tornar a ser nosaltres mateixos quan puguem tornar a sortir al carrer amb normalitat? Ens sabrem mirar les cares sense mascareta? Ens sabrem abraçar i tocar-nos les mans? Sabrem relacionar-nos més enllà de les pantalles?

Back To Top
×Close search
Search