“Cinc anys i quatre mesos d’aquell innocent i tremolós ‘ho pomet’, i tenc la riquesa d’haver conegut tantes bones persones i de tot el que he après. Ho repetiria mil vegades més”. Així, elegant, serè i carregat alhora d’emoció contingutda, s’acomiadava Artur Aguiló de la seva etapa com a regidor a la Sala. Ho deia ell mateix, que a la vida tot són etapes, “unes de més llargues, unes amb més encant, unes altres amb injustícies i decepcions”. La decepció i els missatges velats i amagats suraren a l’ambient durant tot el seu discurs, però també en el dels diferents portaveus que prengueren la paraula després d’ell. De fet, el comiat va esdevenir un autèntic exercici d’equilibri per part de tothom per no espenyar un dia important i carregat de simbolisme i emoció. El llambre dels ganivets guaitava encara de davall les taules. La sang política vessada fa pocs mesos, tacava encara fresca les rajoles de la Sala.
Aguiló explicà que deixa el càrrec “per poder tornar a fer les coses que vaig deixar de fer per responsabilitat: gaudir de la família, de la meva parella, dels amics, tornar a apuntar-me a teatre, al cor, o a la Confraria de Sant Pau per organitzar la processó de Setmana Santa”.
En referència als moments de decepció, Aguiló aclarí que “no hi ha major satisfacció que la de poder dormir tranquil. Alguns aprofitaren per atacar la meva persona, decebent-me a mi i fent patir la meva gent”.
Apassionat de la política, Artur Aguiló aclaria que “no puc anunciar que la meva retirada sigui definitiva”.
L’ara ja exregidor aprofità per donar les gràcies a tots els membres d’associacions, confraries, clubs esportius i grups humans en general “que desinteressadament fan que Manacor sigui millor” i també als funcionaris de la casa.
Després de repassar tots els projectes duits a terme i els que han quedat encara dins el tinter, Artur Aguiló es recordà de Neus Pastor i Maria Pastor com a companyes de viatge, “corets de la meva vida”, i per als companys regidors, els del Grup Socialista, i també Carles Grimalt. No és debades que no anomenàs en aquest apartat els excompanys de MÉS-Esquerra.
Després de recordar una vegada més la seva família i la seva parella i els seus amics i amigues, Artur Aguiló, tancà la seva intervenció amb una jota carregada d’humilitat: “La darrera i no en cant d’altra. La darrera i no en cant més. Perdonau-me cavallers, si he comès alguna falta”.
A la roda de comiats, Esteve Sureda afirmà que “des del grup Vox li desitjam el millor. Més enllà de les diferències ideològiques és una persona encantadora”. Antònia Llodrà es fixà en el detall que en dos plens han presentat la renúncia la persona de més edat (en referència a Bernadí Bou) del Consistori i la més jove. La portaveu d’AIPC recordà que “hem estat un a cada banda en tot moment, però sempre ens hem tengut respecte”.
Maria Antònia Sansó, del PP, reconegué que “em va sorprendre la seva decisió, però també ho entenc, ser regidor és un gran sacrifici personal, i els qui fan el màxim esforç són les nostres famílies que hi són sempre i ho pateixen tot. N’Artur ha passat gust de ser regidor fins al darrer moment.
Continuà, per MÉS-Esquerra, Sebastià Llodrà, que es referí al moment, fa una quinzena d’anys, que va conèixer Artur Aguiló a una glosada a la plaça de les Verdures. Llodrà donà “l’enhorabona per la sinceritat. Reconeixem el punt de valentia a una persona que diu que necessita fer altres coses”. A l’hora de valorar les diferències o decepcions, Sebastià Llodrà digué que “segur que amb el temps ho relativitzarem i que tots posarem en valor allò que has fet bé”. Llodrà, a més, recordà la dificultat afegida de la tasca d’Aguiló en temps de Covid, i acabà dient que “ha estat bo per a l’Ajuntament tenir una persona que romp els motles del que hom percep que és un regidor. Et desitjam moltíssima sort”.
Tancà la roda de portaveus Núria Hinojosa, que començà contundent i una altra vegada amb un missatge que deia moltes coses sense dir-les: “Has demostrat ser una bona persona, un bon servidor públic i un bon gestor al capdavant de totes les àrees que t’ha tocat gestionar” i continuà: “Has estat el millor regidor de Festes i de Gent Gran que mai haurà vist Manacor”. Pel que fa a Esports, Hinojosa reconegué que “no era la teva àrea, però cercares ajuda per dur endavant la teva tasca” i recalcà la capacitat de “cohesionar i cuidar molt bé el personal municipal. Has sabut treure el millor de cada funcionari”.
Insistí, la portaveu socialista, que “no ha estat un camí de roses. Però ens ho hem dit mútuament: ‘El que no et mata et fa més fort’. Les males experiències et fan créixer com a persona. I toca passar pàgina i remar encara més fort”
“Ja queda poc d’aquell al·lotet que vaig convidar a una cocacola l’any 2018. Avui ets un home que sap el que vol. Rialler, poruc, bromista, hipocondríac, detallista, sensible, tradicional, i molt caparrut, has aconseguit tot el que t’has proposat. Fins i tot t’has tret el carnet de conduir i aconseguiràs casar-te abans de fer els trenta. Ho has clavat. Has superat totes les teves expectatives i has trobat l’amor de la teva vida”.
Finalment, Hinojosa donà la benvinguda a la substituta d’Aguiló en el càrrec, Mar Nicolau, “una dona jove, valenta i compromesa que mai es posa de perfil”.
