Audiència i-real, campetxanisme per un tub

La mateixa setmana que Iñaki Urdangarín no havia de complir presó preventiva per la seva condemna de sis anys de presó. La mateixa setmana, també, que Cristina de Borbó era absolta de qualsevol delicte que se li imputàs. I la mateixa setmana que l’Audiència Nacional espanyola condemnava el raper mallorquí Valtonyc per injúries a la corona (entre d’altres coses) a tres anys i mig de presó. Tot passava la mateixa setmana que Toni Albà arribava amb la seva Audiència i-real a l’Auditòrium de Sa Màniga. El popular còmic, ja esdevingut rei, pujava a l’escenari després de travessar tota la platea enfilat damunt unes espectaculars plataformes, encarregades de donar-li la talla borbònica que un plebeu com ell no té.

Amb els problemes d’equilibri propis de Sa Majestat, amb la seva dicció peculiar, arrossegant les erres, i les des, i amb el seu campetxanisme habitual, el Juan Carlos albanià enceta la seva audiència amb la lectura d’un dia familiar, tot narrant l’aventura de fregir un ou, una feina domèstica que mai no s’havia vist en la necessitat de fer…

L’inici de l’espectacle genera expectació, Albà és dins el personatge i el personatge és dins ell. De fet, li ha donat tanta popularitat al seu rei que podem dir que ha creat un ens ficcional totalment nou, que no és ni Toni Albà, ni Juan Carlos de Borbó, sinó el rei de Toni Albà. Després d’una tirallonga de successos i facècies en les quals aprofita per recordar les sentències d’Urdangarín i Valtonyc, el personatge sembla desinflar-se. S’enceta la roda de preguntes que li ha de fer el públic assistent. Albà s’hi mou amb comoditat, i demostra dots de gran improvisador, però a poc a poc l’espectacle es va esfilargarsant cap a una successió de gags apresos, d’acudits adaptats a les situacions reals, algun dels quals s’allarga innecessàriament.

A tot això s’hi afegeix la sortida que l’actor fa del personatge al final per fer una defensa editorial dels còmics i de la llibertat d’expressió. La lliçó ha estat apresa durant l’espectacle, potser no calen alliçonaments o aclariments d’aquesta casta.

L’espectacle s’acabà com havia començat, amb el campetxanisme Juancarlista dient adéu amb la maneta a través de la platea i esperant el públic al hall de l’Auditòrium per fer-se la inevitable sessió de fotos de qualsevol celebritie majestàtica com ell.