Avanti!

Als membres del Club de Lectura ens agraden els llibres, però també ens agrada el cinema, mira per on! I una sèrie d’avinenteses (vacances, viatges d’estiu, increment de relacions socials i familiars…) que es donen els mesos de juliol i agost ens va fer replantejar que, en lloc de llegir un llibre i comentar-lo, veuríem una pel·lícula i en parlaríem.
D’aquí ve que avui presentem una pel·lícula que vérem el mes d’agost de l’any passat. Triàrem la pel·lícula Avanti! de Billy Wilder. La va rodar l’any 1972 a l’illa d’Ischia. Fem constar el títol original i no el que li va adjudicar la distribuïdora espanyola, perquè aquest darrer, a part de ser horrible, dona una pista que és millor no saber fins que no et trobes la situació dins el film.
Samuel Wilder, més conegut com a Billy Wilder, va néixer a Sucha, un poble polonès que formava part de l’Imperi austrohongarès, el juny del 1906. De família jueva, la seva infància i joventut les va passar a Viena, on ja començà a escriure com a periodista en un diari. L’any 1926 es trasllada a Berlín, on continua escrivint a diaris i revistes, entre altres tasques. Allí es va aficionar al cinema després de veure diverses pel·lícules que el van impressionar profundament. La seva gran imaginació el va portar cap a l’elaboració de guions. El 1929 va començar a treballar per a l’UFA, la creixent indústria cinematogràfica alemanya. L’any 1933, Wilder es va veure obligat a abandonar Berlín a causa de la seva ascendència jueva. Se n’anà a París, on va rodar la seva primera pel·lícula, però de nou es veié obligat a emigrar i arribà als Estats Units, on un parell d’anys més tard es nacionalitzà.
Com a guionista, Wilder va escriure seixanta pel·lícules. Va dirigir vint-i-sis pel·lícules i va ser guardonat amb set Oscars després d’haver estat nominat en vint-i-una ocasions. Va morir a Hollywood el mes de març del 2002. Tenia noranta-cinc anys.
I què dir d’Avanti!? És una de les comèdies més delicioses de Billy Wilder. És romàntica, vitalista, lluminosa i assolellada, però amb la seva mala bava deixa anar crítiques a tort i a dret, salpebrada d’un humor mediterrani. Els personatges principals, sobretot l’interpretat per Jack Lemmon, se’ns van tornant més humans a mesura que es relacionen entre ells.
Ja la primera escena, sense paraules. Ens va agradar molt perquè donava el to de què després esdevindrà la història. Wendell Ambruster és un executiu d’una gran empresa nord-americana, pretensiós, purità i prepotent que viatja a Itàlia a recollir el cos de son pare, mort en un accident de cotxe a l’illa d’Ischia. Al tren cap a Nàpols, i més tard al ferri cap a Ischia, es troba amb Pamela Piggot (Juliet Mills), una dona anglesa, lleugerament grassoneta, vitalista i somniadora, preocupada pel que menja per no engreixar-se i que també es dirigeix a Ischia. Ells dos són els protagonistes dels embolics que es creen un cop arribats a l’hotel de l’illa. Wendell xoca amb la manera de veure el món dels italians, mentre que Pamela tot d’una es converteix al vitalisme de l’illa, fins al punt que en un moment molt determinant de la pel·lícula comenta a Wendell: «Itàlia no és un país; és una emoció».
Però, a part dels protagonistes, ens vam fixar en els personatges secundaris, molt importants, com és normal en una pel·lícula de Wilder. Carlucci, el director de l’hotel, amb el qual Wendell manté uns diàlegs amb unes rèpliques delirants; Bruno, el mosso de pis, que enyora la seva curta estada a Nord-amèrica; els germans Trotta, amos de la vinya on ha anat a parar el cotxe accidentat, i el més delirant de tots, J. J. Blodgett, el membre del govern dels EUA amb els seus comentaris polítics.
Encara ara, quan escrivim aquest comentari, no podem deixar de recordar les rialles que fèiem en la reunió del Club mentre comentàvem les escenes i els diàlegs que més ens havien agradat o que més ens havien sorprès.
I no hem parlat de la banda sonora, composta de cançons i balades italianes i que és realment deliciosa durant tota la pel·lícula.
Ah, que no us hem explicat res de la pel·lícula? És que pensem que, si encara no heu vist Avanti!, ja esteu tardant a cercar-la i gaudir-la. Mirau-la i, sobretot, escoltau-la, perquè amb aquesta pel·lícula Billy Wilder se’ns mostrà en tota la seva capacitat cinematogràfica. I penseu que també va ser el director de Con faldas y a lo loco, El apartamento, Irma la dulce i La tentación vive arriba, entre moltes d’altres.