Maribel Servera ha guanyat amb un conjunt de catorze dècimes el Premi Castellitx Llorenç Mora de Poesia Popular
“A cada dècima anava narrant un problema. Per exemple, avui tot està sotmès a l’economia, enviam les persones majors a les residències, i els infants a les guarderies. Pareix que si no produeixes no serveixes per a res”. Aquesta és la temàtica central del conjunt de catorze dècimes amb que Maribel Servera ha guanyat el Premi Castellitx Llorenç Mora de Poesia Popular.
“La vaig escriure en molt poc temps, perquè la composició partia de reflexions que ja havia fet amb anterioritat”, diu Servera. Les dècimes traspuen una decepció important respecte de la manera de funcionar de la societat actual, “és més un descripció o una enumeració de problemes que vol ser objectiva”, i potser per això no s’hi reflecteix l’esperança d’un canvi, “tot i que això no vol dir que no hi sigui…”, matisa la glosadora manacorina.
Molt més avesada i visible des del món de la improvisació, Servera explica que “el glosador de posat o de camilla, al llarg de la història de la glosa sempre ha tengut presència. Sempre hi ha hagut glosadors capaços d’escriure una plagueta de gloses però que no eren capaços d’improvisar. Hi va haver un moment que com la improvisació va perdre vigència, però avui també veim que els glosadors improvisadors han fet una passa i també treballen la glosa escrita”.
“A mi m’agrada més improvisar, però escriure també m’agrada molt. A la glosa escrita hi ha espai per a una temàtica més àmplia que no en la improvisada, i et permet fer reflexions per a les quals no tens temps si les has de fer improvisant”, explica la glosadora, que té moltes composicions fetes i escampades aquí i allà però que “no preveig ajuntar-les en un llibre, de moment”.
Servera ja s’havia presentat altres vegades a aquest certamen de glosa escrita, que és un dels pioners, amb més de cinquanta anys d’història. De fet, els Premis Castellitx s’instauraren ara fa 55 anys i al cap de dos anys ja començava la modalitat de glosa. Avui hi ha onze modalitats, a banda de les estrictament literàries també es premien curtmetratges, podcasts, pintura, fotografia… I dues categories per a joves d’entre 14 i 17 anys.
Hi ha també un premi de poesia, a Castellitx. Per Servera, “dins una glosa hi pot haver poesia, si el glosador té aquesta intenció. Hi pot haver codolades, dècimes desbaratades, humorístiques, o d’actualitat, que no tenen aquesta càrrega poètica. Però la poesia hi cap, a dins la glosa, tot i que no podem dir que siguin equivalents. Igualment que un poeta pot ver una estructura de versos heptasil·làbics que es correspongui amb l’estructura de la glosa”.
Entre els guanyadors d’edicions anteriors hi ha el glosador Jaume Juan, un dels més majors que continua actiu improvisant, el mateix Llorenç Mora que dona ara nom al guardó, Aina Dols, Felip Munar, Tomeu Fus, Cati Eva Canyelles o el manacorí Andreu Matamalas.
Maribel Servera ens recorda que “dia 4 de maig tornam a tenir una cita a l’Auditòrium de Palma amb els improvisadors cubans”.
