skip to Main Content
Cabrera: Un Castell Damunt Un Altre (Notes De Patrimoni)

Cabrera: un castell damunt un altre (Notes de Patrimoni)

El mes passat parlàvem de la rica història de l’illa de Cabera, una illa que avui és punt d’atracció de turistes però que en el passat ja vam veure que havia estat centre de rutes comercials i lloc de retir. Una illa rica també en restes arqueològiques, des de vaixells enfonsats, a construccions d’època romana i bizantina. Avui, però, volem endinsar-mos en el passat de l’illa com a bastió contra la pirateria. Per fer-ho seguirem l’evolució de l’edifici més gran que hi ha: el Castell de Cabrera. Una fortificació situada a un promontori que domina la bocana del port i que ha patit tantes destruccions com reconstruccions. De fet, el castell que avui es pot visitar no és ni el primer ni el que fa deu, que hi ha hagut a Cabrera. Destruït i reconstruït més de deu vegades, sempre s’ha alçat al mateix emplaçament. I és que amb els mitjans necessaris era relativament senzill destruir el castell, és a dir, si s’arribava a l’illa amb homes i armes suficients. Per posar un exemple, durant molt de temps les cobertes del castell no eren de pedra i les parets no estaven preparades per rebre impactes d’artilleria. Això sense comptar les immenses dificultats de trobar guardes suficients i responsables que no rendissen el castell o en deixassen la vigilància desatesa.
La primera menció del castell data de l’any 1410 però al segle següent va ser destruït múltiples vegades: eren els segles de les ràtzies cristianes al Nord d’Àfrica i les musulmanes al Sud d’Europa. Les Balears i Pitiüses eren a la primera línia de front i, de fet, a l’imaginari col·lectiu encara perviuen episodis d’aquella etapa. A Sóller encara recorden la incursió africana: com el poble en armes va foragitar l’invasor, el paper de les valentes dones i del Capità Angelats, com també recorden, amb les seves particularitats, episodis similars a Ciutadella o a Pollença. Precisament l’any 1550, després d’un atac fallit a Pollença, uns mil cinc-cents turcs conqueriren Cabrera i destruïren el castell. De fet, era habitual en aquells anys que terrenys a prop de la mar no fossin conrats per la por dels pagesos a ser segrestats i venuts com a esclaus. El comerç de persones va ser molt lucratiu durant tota l’Edat Moderna a la conca mediterrània i la pirateria era la font més important de subministrament d’aquest funest comerç.
Una etapa on Cabrera va tenir el seu paper destacat. Era una època en la que el que passava a Cabrera afectava totes les illes, especialment Mallorca, perquè els atacs des d’allà tenien conseqüències terribles per l’economia i la societat illenques. Si Cabrera quedava desprotegida i el seu port natural a disposició dels pirates, des d’allà es podia organitzar un atac molt perillós contra qualsevol punt de l’illa de Mallorca, incloent Ciutat. No de bades Cabrera pertany al terme municipal de Palma, la més afectada pel perill de deixar-la desguarnida.
No va ser fins després de la baralla de Lepant, el 1571, que no va començar a disminuir el perill de la pirateria musulmana, encara que el 1583 el castell va tornar a ser destruït. En general, però, la situació anà canviant i les defenses de Mallorca millorant, així que els atacs foren cada vegada menys freqüents deixant sense utilitat militar el castell de Cabrera.

Antoni Puig

Back To Top
×Close search
Search