Sus Mateu (Manacor, 1984) és una ànima inquieta. A més de la seva feina de comptable, fa anys va posar en marxa Nohihatemps, una iniciativa cultural amb la qual ha programat diversos esdeveniments com el de Festival de Jazz de Manacor o els concerts de Ferran Palau o Pau Vallvé. A més, forma part dels projectes de selecció musical ATCP i Random Selektah. Fa anys que fa rap des de casa, però mai s’havia atrevit a mostrar-ho al públic. Ara, però, sota el nom de Zorro Gris, fa una passa més i publica el seu primer treball, 'Katarsis', un disc cru i obscur que surt amb Espora Records, Matalàs Records, Nohihatemps i Manifiesto.
Després de diversos projectes musicals i culturals ara estrenes primer disc. Quan vares començar a fer música?
Vaig començar quan tenia 15 anys, quan vaig conèixer n’Abel Peset. Escoltar música a ca meva no es feia mai, però jo sí que tenc aquesta afició i el que solc fer és endinsar-me en un estil i ficar-m’hi fins al fons. Durant uns anys vaig estar només escoltant rap.
I quan et decideixes a publicar?
Escriure cançons ho faig des de fa molt de temps i amb un amic meu, n’Álvaro Sánchez Sojo. Ell produïa i jo cantava: anàvem al meu fora vila i gravàvem… De fet, encara conserv qualque casset d’aquella època. Després, quan vaig tenir fills, la cosa va quedar una mica aturada, però sempre m’apuntava alguna frase o escrivia qualque vers. Quan em vaig decidir de veres a publicar va ser l’any 2023, que vaig fer un clic: em deia a jo mateix que tenc dos fills, que tenc una edat i que no em volia morir sense publicar música. Vaig veure que em convenia no esperar més. Llavors vaig xerrar amb n’INOL, que va ser el primer amb qui vaig gravar coses del disc. Amb ell vaig fer les dues primeres cançons que ara són al disc. En un primer moment no pensava en un treball tan extens, però arran de la segona, un parell de persones em varen aconsellar i em varen animar a donar-li forma. Volia fer un disc que tengués sentit, sense cap frase que no significàs qualque cosa per jo… I amb això he estat tres anys.
Per algú que encara no l’hagi escoltat: com descriuries ‘Katarsis’?
Jo crec que reflecteix el que som jo musicalment. Les lletres i la música són molt obscures, però alhora hi ha una gran mescla d’estils. Jo no només escolt rap, escolt de tot, des de flamenc a hardcore. i això crec que traspua al disc.. Per exemple, el tema ‘Error’ l’ha produït n’Enric Donat i és molt electrònica. La que hem fet amb en Joan Adrià és hardcore, la darrera del disc és més soul, hi ha temes amb més influència del jazz.
Hi ha moltes col·laboracions i amb estils molt diversos. Com sorgeixen? Ho tenies clar des del principi?
Tenia molt clar que volia que fos un disc col·laboratiu i que no volia estar tot sol. El disc xerra dels mals moments viscuts en soledat, i per això vaig apostar per això. Hi ha amics meus de tota la vida, però també gent que he conegut al llarg del camí. En DjFlamb per exemple, és un amic de sempre i Nagasaki, que per jo és una de les millors parts del disc, no la coneixia i va sortir. Tot és una mica producte de la casualitat… Per exemple, en Little One també hi col·labora i ell va començar més o manco com jo amb el rap i de fet, amb ell i na Bisuri vàrem quedar i vàrem enregistrar algunes coses… Després també hi ha en Musgo One, en Cuervo… Molta gent.
N’ha quedat alguna de pendent?
Una que m’hauria agradat molt però que finalment no vàrem poder coordinar és amb en Maki 7 pisos.
Tot el disc és en castellà. Com així?
No em surt d’altra manera. És la influència del rap que he escoltat al llarg de la meva vida… Ara el rap en català està molt bé i de cada vegada hi ha coses més potents però no fa gaires anys que circula. En el darrer disc de Joan Adrià Pistola, de fet, tenc una cançó que se diu ‘No te puc sofrir’ i allà sí que vaig cantar en català però després al disc ell canta en castellà perquè a jo em costa moltíssim.
I mencionaves la soledat com a tema central, no?
Sí. Vaig gravar ‘Sumérgete en lo abstracto’ i ‘Peli de terror’, que tal vegada és la cançó més dura de totes quant a música i lletra. Aquí va nèixer el projecte: vaig veure que tot em sortia obscur, que em sortia tota la merda quan em posava a escriure i llavors vaig decidir fer tot el disc així.
Tens algun mètode a l’hora de crear i compondre?
Som molt impulsiu i escric quan em ve la inspiració. De fet, una de les cançons, per exemple, la vaig escriure a la perruqueria, un dia que vaig acompanyar un amic a tallar-se els cabells. Si em propos anar una estona a escriure, el rap no surt. Sí que puc ser més metòdic escrivint relats, que a vegades també ho faig, però per a la música no em surt.
La portada és de Lluïsa Febrer. Ja fa temps que feis coses plegats, no? Quan decidiu col·laborar?
Hem col·laborat moltes vegades. Ella ha fet ja molts cartells, el de l’Ennigulart Jazz, el d’Escorpio i algun altre també… Vaig estar a punt de contactar amb altres artistes però d’alguna manera volia tancar el cicle amb ella. Va escoltar tot el disc i jo no li vaig dir res, sempre ho hem fet així. Sí que em va estirar una mica i després d’escoltar el disc em va demanar com m’ho imaginava. Jo li vaig dir que fes el que volgués, però que sí que m’agradaria que hi hagués una guineu amb les butzes per fora i em va dir que aquesta imatge ja la tenia!
Sortirà en format físic?
Sí. Jo som un enamorat dels vinils i tot i que no el compri ningú, no ho he pogut evitar. A Matalàs Records han començat a editar vinils i en aquest cas ho farem plegats. De fet, encara estam plantejant si fer una venda directa o si farem un Verkami. Farem una tirada curta, de 100 discos.
El presentaràs en directe?
Som una persona poc donada a fer coses en directe però al setembre a Palma en Petroman, que també col·labora a ‘Katarsis’, presenta un disc seu i per ventura faré jo un petit show case de quinze minuts abans. A més, a Manacor, és possible que participi en una jornada musical que vol organitzar Matalàs Records de cara al mes de setembre però encara no hi ha res del tot tancat.
