Foto: Corona de la Verge, actualment dins el temple. Font: Manacor. Turisme i patrimoni, XIII Jornades d’Estudis Locals, p. 208.
Miquel Pou Amengual va presentar, a les XIII Jornades d’Estudis Locals, aquesta comunicació sobre l’argenteria treballada per a l’església de Santa Maria dels Dolors de Manacor. Esmenta, d’entrada, que una de les grans sorpreses de bona part d’aquestes peces d’argent estudiades ho constitueix la mateixa informació que proporcionen: el nom del promotor, mecenes, la data, o fins i tot la marca de punxó de cada autor. També s’ha de subratllar que, com a moltes esglésies parroquials, aquesta patí la pèrdua d’alguns béns d’argenteria a principis del segle XIX, fet que s’atribueix a normes estatals o també les necessitats sorgides arran de la Guerra del Francès, a part d’alguns robatoris dels quals se’n té notícia.
Un grup de mecenes el constitueix el mateix clergat. Cal destacar la figura del rector Rafel Ignasi Rubí (1842-1932), que a part de manar fer una naveta i un encenser, també va promocionar un nou orgue, nous retaules o el cinquè Misteri al pujol de Lluc. Un altre mecenes va ser Joan Parera Galmés, que comanà un encenser neogòtic; com a ecònom parroquial s’implicà en la construcció del nou temple. Martí Mascaró fou un dels altres clergues promotors – va ser vicari a Manacor -, en aquest cas d’una bacina de les ànimes d’argent. També cal destacar Mn. Nadal Cabrer, que encarregà un calze.
Dels promotors privats se’n coneixen tres; un d’ells és rafel Tomàs Rosselló, que fou mecenes d’una de les corones radials i planes que conformen l’aurèola del Sant Crist. El matrimoni de Sebastià Mesquida i Magdalena Amer encarregà un cinturó d’estil neobarroc també pel Sant Crist. Aquestes aportacions es poden situar al primer terç del segle XIX a partir dels seus noms gravats, com també el punxó d’autor de l’argenter (c. 1800-1830). Per aquest mètode, el del punxonat d’autor o per la inscripció, es coneixen tres argenters que es feren càrrec de la majoria d’obres comentades aquí.
El que més obres va fer a Manacor fou un argenter de llinatge Fuster o Fortesa, usava el punxó alfanumèric «F129». Per la data d’una de les navetes fabricades per ell, que porta la data de 1831, sabem que estava actiu entre el 1820 i el 1830. Fabricà algunes de les peces esmentades: la bacina de les ànimes, l’aurèola i el cinturó del Sant Crist. Un altre argenter era un Bonnín que realitzà un calze el 1828, amb una marca parcial B(?)05. L’interrogant és si residien i tenien l’obrador a Manacor.
De la segona meitat del XIX es conserva l’obra de dos argenters: Joan o Josep Fuster, que fabricà una palmatòria, i Mateu Fortesa, que realitzà l’encenser. Aquest darrer va estar actiu des de finals del XIX fins a les tres primeres dècades del XX, i es pot correspondre amb un Mateu Fortesa Cortès que tenia la tenda al carrer de l’Argenteria, n. 18 de Palma. Tot i que hi ha notícies sobre el repartiment d’aquests tipus de peces entre les parròquies més pobres (resultat de la desamortització), cap al 1857 Mn. Francesc Caldentey va promoure una veracreu de plata.
Obres d’argenteria del XIX
Calzes
Se n’han localitzat tres. El primer és un calze mallorquí que porta les dates 1828 i 19 de juliol de 1887. Podem saber que surten d’obradors mallorquins pels punxons conservats: el de Mallorca, «MCA», el d’un Bonnín «B[…]05», el d’assajador que certificava, Pau Miró «P. Miró». El calze es realitzà usant recursos de l’estil neoclàssic o imperi amb la formació del cos de la tija amb formes geomètriques i el peu rodó amb alçament escalonat i troncocònic. Aquest model fou usat a Mallorca tant en calzes com en copons.
L’altre calze és de parets més primes, amb un treball preciosista i medallons escultòrics amb testes de sants i del Sant Crist, és una producció de Barcelona. Aquest és el que havia estat promogut pel rector de Campos, com posa la inscripció. El tercer i darrer calze és el que sembla més industrial, de base rodona escalonada amb alçament troncocònic i fulles d’acant seriades a la sanefa baixa.
Les corones i cinturons per a imatges
Una primera peça és una aurèola de mitja lluna plana que havia lluït en el cap de la Verge dins el temple. Originalment, era del Sant Crist, amb la inscripció del punxó «F129» mencionada abans. La Verge, ara, té una corona en ús també usant una aurèola treballada de forma calada prioritzant eixos de brancatge o vegetals i completada amb una corona perimetral que encaixa amb el front de la imatge.
Una corona semblant s’ha conservat i és usada per la Dolorosa i la Mare de Déu de Pasqua, però amb una decoració totalment distinta: derivada de models barrocs en eixos aparellats de tornapuntes i miralls. Podria ser una peça barroca o bé una interpretació historicista del vuit-cents. Altres produccions foren destinades a la figura del Sant Crist, com el promocionat pel matrimoni Mesquida i Amer, realitzar per Fuster o Fortesa. El motiu central és un escut amb un cor faixat per una corona d’espines sobre fons daurat. Aquest cinturó es complementa amb un altre del mateix estil, que du el Sant Crist. És un treball damunt planxa sense calar, amb decoració tardobarroca amb les armes de la passió en els costats i un escut central amb les cinc llagues.
Les navetes i els encensers
La més antiga és una naveta de 1831, data escrita a la tapadora, fabricada per «F129». El 1869 es va promoure la fabricació d’un nou encenser que implicava la fosa de l’antic, car estava en mal estat. Conserva les marques de Mallorca i d’Antoni Fortesa; el promotor fou el vicari Joan Parera. El rector Rubí promogué el 1898 un encenser i naveta per a l’església parroquial, amb inscripcions al platet alçador i la tapadora; ja s’ha esmentat que el treball pertany a Mateu Fortesa. La naveta del mateix promotor i segurament del mateix autor no compartí el mateix estil: du una decoració gravada a tota la superfície i els laterals tenen tres fulles gravades amb la central més desenvolupada. La tapadora du l’anagrama IHS a un costat, i a l’altre, un escut format per fulles i tornapuntes de línies bàsiques, un escut format ambdós fets seguit una semblant estètica a la d’Antoni Fortesa.
Una altra peça és la bacina de les Ànimes de Mn. Martí Mascaró (nascut el 1748-49), amb el punxonat d’autor i la inscripció memorialística, de 1826. Que aquesta peça sigui tota d’argent, tant el plat com les figures, és un factor extraordinari, ja que les figures solien ser de fusta i el plat de llautó.
Finalment, es troben les peces que s’utilitzaven per a l’extremunció: una bossa porta-viàtic i caixeta, d’estil neoclàssic. Quan es portava el viàtic, a davant hi anava un escolà, que aguantava una palmatòria. Aquesta és de la primera meitat del segle XIX i té detalls dels punxonats, una M coronada per un fasser, i una altra de l’assajador A. Fortesa. L’altra punxonada correspondria a l’autor (J. Fuster).
L’església parroquial històrica de Manacor té, així, un conjunt important de peces d’argent fabricades en el vuit-cents, la majoria una bona mostra de com treballaven els argenters illencs.
