Hi ha petites editorials que són una delícia per qui, com jo, estima la literatura i pateix d’un cert desordre lector. Vaig topar amb una d’elles, Cal Carré, per un article que vaig compartir a les xarxes. Em va fer algun comentari que no record i la cosa no va passar d’aquí. La veritat és que el porquet del logotip em va enganar per complet, vaig pensar que era un carnisser lletraferit i em va fer gràcia. Les darreres que fos una editorial! Més endavant vaig publicar un article que parlava de Willa Cather i aquí ja es va desfer l’error, quan va comentar que preparaven una traducció d’un dels llibres de l’autora i tal vegada el millor, My Ántonia, que tenen previst publicar al febrer de l’any que ve i que, pel que he pogut aclarir, serà la primera traducció al català. De vegades sembla que tot es combina, ja que pocs dies després vaig entrar a la llibreria i mentre feia una comanda em va cridar l’atenció un llibret amb la portada atractiva i un logotip que em va resultar familiar. Era el porquet de Cal Carré i l’obra De com van renyir els dos Ivans de Gògol. Naturalment, el vaig comprar tot d’una! És una obra curta, contundent, magnífica i molt divertida. Ara, allò que en vull destacar sobretot és la traducció de Miquel Cabal Guarro. Com que no sé rus no puc comparar-la amb l’original, però sí que hi veig és un català admirable, ben construït, fluid i ric. Per desgràcia no sempre és així i crec que s’ha de reconèixer i agrair quan trobam una feina ben feta.
Cal Carré és una petita editorial de Terrassa que es defineix com una editorial artesana i que, tal com diu la presentació, en certa manera és la continuïtat del negoci familiar, amb els mateixos mètodes de treball per a diferents productes, que tant es poden aplicar als embotits dels avis i els pares com als llibres de les filles i això es veu just en navegar un poc a la seva web. He dit abans que patesc de desordre lector. Potser un altre en diria amplitud de mires o eclecticisme, jo ho deix en curiositat, un punt de voracitat i un altre de desgavell.
Quan vaig entrar al catàleg de Cal Carré hi vaig veure una mostra d’allò que podria ser la meva biblioteca, un catàleg que sembla guiat pels gusts de l’editor que, a més, coincideixen molt amb els meus, i prou variat perquè tothom hi pugui trobar qualque cosa del seu. Hi ha anònims medievals, autors ben coneguts com el mateix Gògol o d’altres que per a molts són un descobriment, com Willa Cather o Panait Istrati, un escriptor romanès que no coneixia ni de nom i que segurament no estaré gaire a llegir, gràcies a les editores de Cal Carré. Una bona editorial és una guia per als lectors, com ho va ser l’enyorada Quaderns Crema, que també ens va descobrir autors poc coneguts i va recuperar-ne d’altres una mica oblidats. Per acabar, com ja he comentat, vull destacar la cura en les traduccions, cosa que és imprescindible per poder assaborir un bon llibre. Més d’una vegada m’ha avorrit una obra de les que se suposen imprescindibles fins que n’he trobat una traducció digna o he estat capaç de llegir-la amb l’idioma original i aquí la mostra: De com van renyir els dos Ivans, ha estat d’allò més gustosa.
Són un regal aquests petits -o no tan petits- tresors en el moment més inesperat, quan no tenim consciència de cercar res en especial, quan veim sense quasi mirar i és com si ho passàssim per un sedàs que reté allò que ens interessa. Aquesta vegada el petit tresor és una editorial i l’alegria també implica compartir-ne el descobriment. No us canseu de cercar i de gaudir del plaer de la lectura i, després, siau generosos i compartiu les vostres troballes.
Molts d’anys i bones festes!
