skip to Main Content

Canta el poble penitent, dins tot aquest silenci

Els dies previs al diumenge de Pasqua, dia simbòlic de la resurrecció del profeta de la religió cristiana, són d’un recolliment corprenedor per part dels fidels de la comunitat religiosa. Són dies de fer penitència pels pecats comesos. Són dies de silenci i recolliment. Són dies de reconeixement de la culpa pròpia. Són dies de negror i fosca. De tambors i cornetes que gisquen escanyades i ploroses dins la nit. Exemple d’aquesta remor somorta és el dimarts sant, el dia de la processó del Silenci. Surten del Convent només les corals del poble que transiten breument cap a l’església gran en un trajecte de pocs minuts.

Canten, mentrestant. Canten, paradoxalment, dins tot aquell silenci. Canten la pena. I canten el pecat. Cantarien potser, la culpa i l’estigma del contagi per al nucli de Manacor? Miren d’expiar el pecat de l’excés d’alegria mentre senten els dits acusadors de la corba de contagis, dels llits covid a l’hospital, de les places d’UCI.

De qui és culpa, un contagi? De qui és responsabilitat? De qui és descuit? Qui calla, davant totes aquestes preguntes? Qui no diu res, davant la nostra cançó planyívola?

N’hi ha haguts, també, que han volgut associar els contagis a una altra comunitat religiosa. Com si empeltar-se d’una malaltia hagués de dependre d’un fet tan complex que es mou entre l’entranya i el cor, entre la cervellera i la consciència. “Són denou cases, són denou cases”, repeteixen talment un psalm per dins botigues i pels carrers, “i per elles estam confinats”. No. No són denou cases. Som centenars de casos, de cases i condicions molt diverses, perquè resulta que la malaltia no sap d’idees, ni de creences, ni de doblers, ni de vestits, ni de colors de pell. Sap, això sí, que com més febles siguem, més mal ens farà.

Unim-nos, més enllà de tot això, i actuem, amb responsabilitat i sentit de poble i de comunitat. Guanyar només és a l’abast dels més conscients, dels més units. Mentrestant, cantem, dins tot aquest silenci que esquerda la nit de la mentida.

Back To Top
×Close search
Search