Benvolgut senyor Llodrà,
En resposta a l’escrit publicat el dia 12 d’agost en una revista local de Manacor, ens disposam a contestar-li, ja que consideram necessari aclarir algunes de les afirmacions que hi exposa.
El fet que Manacor sigui el segon municipi amb més extensió de Mallorca no és cap excusa per tenir la xarxa viària pública en l’estat d’abandonament en què es troba. Aquesta situació és, al nostre entendre, el resultat directe de la manca de voluntat política i d’una determinada manera de gestionar el patrimoni públic. Es coneix que hi ha altres prioritats.
A finals del segle XIX, Manacor encara tenia una extensió territorial molt superior a l’actual, ja que Sant Llorenç des Cardassar en formava part. I, malgrat això, la conservació de la xarxa viària era considerada una prioritat. Així ho demostra el fet que, en l’acte de constitució de cada legislatura, ja es fes el repartiment dels camins i les seves travessies i s’assignassin a la custòdia i policia de cada camí radial un regidor i un o dos peons caminers.
Avui, en canvi, sembla que aquella preocupació per conservar i mantenir la xarxa viària pública ha quedat relegada a un segon pla.
El manteniment dels camins i camades requereix una planificació que vostès no tenen i una maquinària que vostès tampoc no tenen. Perquè les actuacions de manteniment siguin realment efectives, seria necessari disposar, com a mínim, d’una piconadora, una anivelladora, un camió cisterna per banyar els camins abans de compactar-los i diverses desbrossadores que no passassin més temps espanyades que funcionant.
Amb els mitjans adequats es podria fer un manteniment efectiu, eficient i durador. Però, a la vista de la situació actual, sembla que aquesta no és una prioritat especialment urgent per a l’Ajuntament.
Han tengut gairebé vuit anys per elaborar un inventari de camins que s’ajusti al que estableix la Llei 13/2018, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca. En concret, els articles 18 i 19 estableixen les obligacions relatives a l’elaboració, el manteniment i l’actualització de l’inventari municipal de camins.
L’any 2021 varen aprovar una modificació de l’inventari. No sabem exactament amb quin objectiu, però el que sí que sabem és que aquesta modificació no s’ajusta als procediments i requisits que exigeix l’esmentada llei.
També varen aprovar un Pla General dissenyat pel Partit Popular i, sorprenentment, no hi varen incloure el catàleg de camins vigent en aquell moment.
Un Pla General que, a més, augmenta l’edificabilitat en sòl rústic de 14.000 a 15.000 metres quadrats i elimina unes normes subsidiàries que complicaven lleugerament l’urbanisme en sòl rústic.
I després vostè es queixa que el camp manacorí està envaït per un exèrcit de neorurals i guiris. Potser estaria bé recordar que una part d’aquesta realitat també és conseqüència de les polítiques que vostè i els seus han defensat i aplicat.
No sabem si, després de dinou anys de carrera política, ja ha assumit vostè què implica realment la defensa del patrimoni viari públic. En qualsevol cas, li recordam que no és una qüestió de voluntat, sinó també d’obligació legal, com estableixen, entre d’altres, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local; la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, i el Reial decret 1372/1986, pel qual s’aprova el Reglament de béns de les entitats locals.
També desconeixem si és conscient de la inseguretat jurídica que provoca la deixadesa i l’incompliment d’aquestes funcions. Li recordam que aquesta situació pot arribar a constituir una omissió administrativa i un eventual incompliment dels deures de defensa, protecció i conservació del patrimoni públic.
I arribam a un altre assumpte que sembla emocionar-lo especialment: el nomenament de Catalina Sureda com a filla predilecta del municipi.
No sabem si coneix vostè amb prou profunditat la seva obra i miracles. Potser estaria bé que s’informàs de tot el procés de destrucció de l’antic camí de Cala Magraner, de com varen mantenir tancat durant anys el camí des Torrent de ses Piques i de la intenció de fer desaparèixer l’antic camí que conduïa a Cala Pilota.
Tot això l’ajudaria, potser, a entendre per què, quan es va elaborar l’inventari de camins entre els anys 1999 i 2001, aquests camins, sobradament documentats, no hi varen ser inclosos. Una absència que, des del nostre punt de vista, difícilment es pot entendre si no és tenint en compte determinats interessos particulars.
En opinió d’aquesta Plataforma, aquest nomenament degrada el valor del reconeixement que representa el títol de filla predilecta de Manacor. Una distinció d’aquesta naturalesa hauria de servir per reconèixer persones que han contribuït de manera inequívoca al bé comú i al patrimoni del municipi, no per convertir-se en una qüestió de complicitats polítiques.
I permeti’ns recordar-li una altra qüestió.
Quan va entrar en política, el seu ideari semblava resumir-se en una màxima ben concreta: a la política, com a màxim, vuit anys.
Avui ja en duu denou.
Sembla que, amb el temps, aquella màxima ha perdut una mica de vigència. Potser perquè la cadira, com tantes altres coses, acaba resultant més llépola del que un imaginava.
I no podem deixar de recordar que vostè ocupa una cadira des de la qual, en el seu moment, es va votar a favor de la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, una infraestructura projectada pel Partit Popular. Ho considera coherent?
Un Pla General del PP.
Una autopista del PP.
I ara, una nova filla predilecta vinculada al PP.
No sabem si és conscient de la curiosa coincidència o si els 67.000 euros anuals que cobra li emboiren la visió.
Perquè, senyor Llodrà, per ser d’esquerres no basta anar de tant en tant a berenar a Can Lliro.
Entengui, senyor Llodrà, que la defensa de la xarxa viària pública dels mallorquins és una prioritat per a aquesta Plataforma. Ho feim desinteressadament, invertint el nostre temps, els nostres esforços i els nostres recursos econòmics, sense cobrar cap sou públic ni disposar de cap estructura administrativa al nostre darrere.
Ho feim perquè consideram que els camins públics són patrimoni de tots i que defensar-los no és una qüestió ideològica ni partidista: és defensar el dret de la ciutadania a accedir i gaudir del seu territori i del medi ambient.
I mentre nosaltres hi dedicam hores, recursos i esforços, les administracions que tenen l’obligació legal de protegir aquest patrimoni continuen ajornant decisions, acumulant inventaris incomplets i permetent que el pas del temps jugui a favor d’aquells que volen tancar, ocupar o fer desaparèixer els camins públics.
Els camins no desapareixen perquè no siguin importants. Desapareixen quan les administracions deixen de defensar-los.
I això, senyor Llodrà, és precisament el que aquesta Plataforma no està disposada a permetre.
Els camins són públics. El territori és de tots. I defensar-lo no hauria de ser una opció política, sinó una obligació.
Atentament,
Plataforma Camins Públics i Oberts
