skip to Main Content

Cent vint-i-cinc anys de l’arribada del cinematògraf a Manacor (I)

El calaix del temps. Albert Carvajal

El cinematògraf és, en essència, una màquina capaç de filmar i projectar pel·lícules de cinema. Hom creu que va ser un dels invents més transcendents de l’anomenada ‘Segona Revolució Industrial’ fins al punt que, en el moment mateix de la seva presentació, hi hagué qui el qualificà de màgic perquè superava amb escreix la càmera fotogràfica. Però fent honor a la realitat cal dir que no projectava imatges en moviment, sinó que creava una il·lusió òptica per fer la impressió que existia moviment en les imatges. Els seus inicis es remunten al 1895, quan els germans Lumière dugueren a terme la primera demostració pública a París. La societat de llavors no estava acostumada a veure pel·lícules, però a poc a poc el novell aparell adquirí força popularitat. Això es va deure, principalment, a la utilització que se’n féu per explicar històries. Així va néixer el cinema tal com el coneixem avui en dia.
En només uns anys el cinematògraf es va estendre arreu d’Europa. El juny de 1896 ja se’l documenta a Madrid. Quant a Mallorca, el mes de novembre d’aquell mateix any es lliurava una instància al registre del Govern Civil per presentar-lo en el teatre de la societat “La Constància”. Sabem que darrere de l’arribada a l’illa hi havia un personatge conegut com a Sr. Winster. La primera exhibició fou un autèntic fracàs i no va fer més que demostrar, segons la premsa, que el dit senyor no coneixia el seu funcionament: l’aparell no pogué posar-se en marxa i, amb la sala de projecció a les fosques, part del públic assistent perdé la paciència i acabà a cops de puny. Winster intentà, sense èxit, calmar els ànims mostrant reproduccions de monuments d’arreu del món. L’empresa del teatre decidí llavors lliurar íntegrament el producte de l’entrada (que ascendia a 50 pessetes) a la “Societat de Protecció del Soldat Ferit de Cuba”. Passats uns dies, el Teatre Principal també presentà l’invent després de la funció nocturna i els problemes tornaren a sorgir: transcorregudes quasi dues hores d’encendre i apagar el gas i de deixar la sala a les fosques, l’espectacle s’hagué de suspendre. La premsa ciutadana aconsellà als empresaris responsables que fessin els assajos necessaris a porta tancada abans de presentar-lo en societat. Per tot plegat es pot afirmar que la primera representació exitosa va ser el 26 de gener de 1897: es presentaren imatges en moviment sobre una pantalla blanca davant els aplaudiments dels presents. A partir de llavors, les funcions es feren habituals a Palma.
A Manacor el cinematògraf trobà aixopluc dins els actes programats amb motiu de l’exposició agropecuària muntada durant les fires i festes de setembre de 1897. Els organitzadors llogaren el servei del mateix Sr. Winster (convertit en una mena de firer ambulant) i anunciaren que se n’oferirien diàriament funcions en un espaiós local contigu al de l’exposició, cal pensar que dins el mateix claustre de sant Vicenç Ferrer. Tenien una durada de deu minuts i es complementaven amb la música d’un fonògraf que, segons la premsa de l’època, reproduïa àries de Puccini. No sabem si foren molts els assistents a aquelles trobades que, en qualsevol cas, serviren per presentar als manacorins i manacorines tota una novetat a escala mundial com l’era aquella. Però finalitzada l’exposició, el record del cinematògraf quedà diluït dins la memòria d’un dels esdeveniments socials i econòmics més transcendents de la història recent de la nostra ciutat.
Així va ser fins al 30 d’abril de 1903, quan els diaris ciutadans recolliren la notícia que a Manacor s’instal·lava permanentment el cinematògraf que havia funcionat al Teatre Principal de Ciutat. Segons el corresponsal que aportava la informació, les projeccions es feien als vespres i eren molt concorregudes. Malauradament, no ens ha estat possible saber on es duien a terme encara que, a tall d’hipòtesi i tenint present que era l’únic espai escènic existent, tal vegada seria al Teatre Femenias.

Back To Top
Search