skip to Main Content

“Coloma vol prendre el vol constantment”

Marina Collado publica el llibre de la seva obra Coloma dos anys més tard d’estrenar la funció, la qual ha interpretat aquest cap de setmana al Teatre Principal

Durant el cap de setmana, s’ha interpretat Coloma al Teatre Principal. Com ho heu viscut?
Tot un privilegi estar allà. Totes les comoditats i tot. Va estar molt bé. També ho vam fer per streaming.

Com podríem definir l’obra Coloma?
Coloma que és la recerca de la identitat i és la història d’una dona des dels sis anys fins que és adulta. La vaig començar a escriure després d’una conversa amb mumare.

És una obra cronològica des de l’any 68. La història de la família de na Coloma i com lluita per trobar el seu espai de lliberta i ser una dona lliure. En aquest moment és quan hi ha la transició després de la mort de Franco i comença el boom turístic.
Es xerra, sobretot, de les relacions entre mare i filla i amb les seves germanes. I de com se sent diferent. Rep imputs d’una banda i de l’altra, i constantment es troba en conflicte amb què passa.

Per tant, podríem dir que se sent fora de lloc?
Podria ser. Vol seguir el seu camí, perquè és totalment diferent dels seus. Té la necessitat de cercar nous referents, però fins que no se’n va a Barcelona no coneix a ningú que la pugui ajudar a ser qui és. Quan fuig i es troba amb un ambient nou, comença a trobar-se i entrar en crisi. La transició i el boom turístic fan la seva personalitat. Evidentment, a la gernació els hi va modificar el seu caràcter.

Amb quina intencionalitat es va escriure l’obra?
Coloma es va escriure des de l’inconscient amb dues setmanes. S’escrivia com si no l’estàs escrivint. Era molt visceral, emocional i de la necessitat. Crec que, inevitablement, el públic viatja amb na Coloma i la gent s’hi pot sentir identificada. Tothom té arrels i una família, i toca temes que poden remoure. L’objectiu és que es puguin sentir identificats i fer un viatge a través de na Coloma cap a ells mateixos.

Per què es diu Coloma?
Vaig cercar noms típics de Mallorca de l’any 68 i va ser dels primers que em varen sortir. El vaig triar inconscientment, però na Coloma vol prendre el vol constantment. De manera metafòrica, però també literal.

A escala professional, ha suposat un repte?
Sí, totalment. Ja m’hauria pogut complicar manco la vida. Ara he tret el llibre i és un projecte que són moltes hores de feina.
El llibre va sortir la setmana passada, ara el venc a les funcions i segurament el duré a les llibreries.

Com és el llibre?
Té il·lustracions de collage digital i de l’obra de teatre. Els collages són a partir de fotos de la infància de mumare, però estan bastant actualitzades i són gracioses.

Per què l’has publicat?
Havia deixat de banda el disseny. Quan vaig tenir temps, ho vaig reprendre. El primer que vaig fer, varen ser les il·lustracions. Vaig generar bastant de material i men vaig donar compte que ho podria posar a un llibre amb el text de Coloma. Ho volia fer per jo, però vam decidir fer un llibre. Sempre m’havia fet il·lusió un llibre.

En l’àmbit personal, que significa l’obra?
Coloma és la meva primera obra escrita cent per cent per jo i no adaptada d’altres històries. És com el començament de la meva identitat com a creadora.

Back To Top
Search