Joan Estrany (Inca, 1976) és professor titular de Geografia Física a la UIB i també director de l’Observatori de Riscos Naturals i Emergències de les Illes Balears. Amb ell parlam de l’estudi que preparen per millorar la previsió davant catàstrofes naturals a partir de testimonis de la torrentada de Sant Llorenç.
D’on neix aquest projecte?
Està finançat directament pel govern de la Unió Europea. A través del grup de recerca de la UIB que em toca coordinar, participàrem en aquesta convocatòria pública, a la qual ens digueren també que calia que hi integràssim els cossos d’emergència de les Illes Balears, que no ens va resultar complicat perquè jo mateix també som el director de l’Observatori de Riscos Naturals i Emergències de les Illes Balears. En aquest projecte hi participen més de vint institucions i empreses de tot Europa i d’estats com Turquia, França, Portugal, Bulgària… Està dotat amb cinc milions d’euros i té l’objectiu d’analitzar els riscos naturals i crear i generar avisos i alertes cap a la població.
En el nostre cas, la població analitzada és la de Sant Llorenç, tot recordant la torrentada del 2018.
Sí, i ho feim col·laborant amb una universitat australiana que també forma part d’aquest consorci. Es tracta d’analitzar el comportament de les persones davant episodis de risc, com ara inundacions o incendis.
Mirau com es comportaren els llorencins, i treis conclusions, tant de les actuacions positives com de les negatives durant la torrentada.
Miram de fer simulacions meteorològiques per ordinador. A través d’enquestes i aplicant models podem ajustar millor la simulació d’ordinador i establir paràmetres com ara zones refugi, com s’ha d’actuar amb una persona amb discapacitat, si s’ha d’evacuar o no, si és convenient i suficient pujar a un pis, contactar amb els veïnats, etc. Es tracta de facilitar que les persones afectades i els ajuntaments puguin prendre les decisions de la forma més ràpida possible. Malauradament, hi ha gent que no ho ha pogut contar, però tenim la informació del que va passar. Sabem que hi ha gent que va agafar vehicle… que sempre és una qüestió hipercrítica. Hem creat una App, RiscBal, que adverteix dels usos dels torrents i genera avisos per a la població. Es tracta de donar aquests avisos amb el màxim d’antelació possible, com més prest ho facem, més vides podrem salvar. Sabent, també, que contra la negligència o la manca de seguiment dels avisos no hi podrem fer res. Fa tres anys, moriren 250 persones en unes inundacions a Alemanya. La majoria no havien seguit les indicacions de les autoritats.
Se sap que funcionen, aquests estudis? Ja s’han fet a altres bandes?
Sí, sobretot a Austràlia, però en aquest cas a partir d’incendis forestals. Tenim previst abordar també aquest aspecte amb veïns de Canyamel i amb població no resident, per veure quina és també la seva reacció.
Veurem aviat els resultats d’aquesta tasca?
Sí, el projecte acaba el setembre de 2025.
Quantes de persones enquestau a Sant Llorenç? Són entrevistes presencials, o en línia?
Devers 250, totes visqueren la torrentada en primera persona. Algunes s’han fet amb visites presencials, però són unes enquestes que es fan en línia, en termes generals.
Els països que has anomenat al principi tenen altres catàstrofes d’aquest tipus incloses dins l’estudi?
Hi ha quatre casos d’estudi: el nostre de Mallorca, el del municipi d’Ordu a Turquia, Egaleo a atenes, i la regió central de Portugal. S’estudien inundacions, incendis forestals, però també terratrèmols i fins i tot erupcions volcàniques.