Sebastià Llodrà és el delegat de la SAM i per tant màxim responsable de l’aigua al municipi. Parlam amb ell de la manca d’aigua, de les possibles restriccions i de l’arribada de l’aigua potable a les llars de Manacor
A Petra ja hi ha restriccions d’aigua. També a la Colònia de Sant Pere. Als pobles de la serra de Tramuntana és habitual que cada estiu n’hi hagi. Com ho tenim a Manacor?
És cert que hi ha pobles que tenen restriccions. A la serra funcionen amb fonts i és més normal que tenguin també aquest problema, a més, a l’estiu tenen més demanda. Nosaltres estam en fase de prealerta i en comptes de restriccions el que feim són recomanacions, com ara no omplir piscines, no regar gespa o no rentar vehicles.
Els municipis són sobirans a l’hora de prendre aquestes decisions o qui comanda és el Govern Balear?
Partim del fet que és Recursos Hídrics qui autoritza les extraccions, perquè en el fons l’aigua surt tota d’allà mateix. Hi ha una visió global del tema de l’aigua, però també és cert que a Manacor fa quaranta anys que estam amb el mateix problema i que no du punt de resoldre’s si no és el municipi qui prengui mesures.
Quin problema és, aquest que fa quaranta anys que dura?
La falta d’aigua potable. Com ja se sap ara només tenim aigua potable a una part del poble, que correspon als sectors 25 i 26, les barriades de sa Volta i sa Torre, a la part de més al sud del municipi. Això és possible gràcies a la potabilitzadora pilot, impulsada pel municipi.
De quins pous treim l’aigua?
Hi ha quatre pous. Els dos principals són el de ses Tapereres i el de sa Moladora.
Per què és dolenta, l’aigua? Filtracions? Sobrexplotació?
És una mica tot. Tenim els pous sobreexplotats i la qualitat d’aquests aqüífers no és l’òptima. Segurament qualque dia també ha d’arribar l’aigua canalitzada de part de Recursos Hídrics, però ha de ser el mateix municipi el que aporti solucions com ara la potabilitzadora.
Hi ha manca d’aigua, sigui com sigui.
A final d’estiu el nivell dels aqüífers és baix. Sabem que hi haurà plogudes aquesta setmana. Més enllà de si plou o no, la percepció d’un pagès és que falta aigua per a la seva hortalissa. No deixen de ser percepcions… El que és cert és que en vint anys els indicadors de pluviometria marquen una baixada d’un deu per cent de la precipitació. I la previsió segons els científics és que els pròxims deu o quinze anys continuem a aquest ritme. Per tant, sobreexplotam aqüífers i no es poden regenerar com toca perquè plou menys.
Parlaves de la canalització de Recursos Hídrics, que ens ha d’arribar des de Petra. Deuen faltar anys perquè arribi.
És una infraestructura important i toca dur temps, sí.
Associada a l’arribada de la canalització des de Petra hi havia la construcció d’un dipòsit. Està aturada fins que no arribi?
Manacor l’ha de menester per poder fer front a les baixades de pressió que hi ha. Ara el temps que s’arregla l’avaria, amb un sol dipòsit, no podem mantenir la pressió. Si hi hagués un segon dipòsit a alçada podríem mantenir el servei i la pressió.
Tornant a les restriccions. No en preveim per a aquest estiu?
Aquest estiu és possible que no n’hi hagi, però tot fa sospitar que estius que han d’arribar, hi pot haver qualque tipus de restriccions.
Com és el dia a dia de la SAM, avui?
Si parlam d’aigua, s’ha de caminar en diferent sentits. Per una banda, continuar reparant fuites. Fa cinc anys teníem més d’un 55 per cent de fuites, cosa que vol dir que més de la meitat de l’aigua que sortia del dipòsit es perdia per les canonades. Per tant, continuam detectant fuites i les arreglam. L’altra passa és la implementació juntament amb altres municipis del Llevant com Artà, Sant Llorenç, Son Servera i Capdepera, de comptadors digitals, que ens aportaran una lectura del que passa en tot moment i per tant també ens ajudarà a detectar fuites. També continuam amb la sectorització, que és una tasca conjunta entre Ajuntament i SAM. I finalment, caminam cap a unes tarifes per blocs de consum, a partir del fet que l’aigua és un bé preuat i escàs, per ai`xo, qui més en consumeix, més ha de pagar.
Semblava que hi hauria aigua potable per a tot el nucli de Manacor el 2024, però els mesos passen…
Pel bé del projecte vàrem pitjar pausa i incorporàrem modificacions en el projecte per millorar la instal·lació. A partir de l’1 de setembre ho posarem tot en marxa una altra vegada i el termini d’execució és de poc més de mig any, per tant, si no és a final del 24 serà a principi del 25 que la instal·lació estarà acabada.
Caldran altres actuacions abans que els veïnats puguin tenir aigua potable a les seves aixetes?
Encara tenim pendent el canvi i adequació de les franges central i de Ponent. La central començarà en breu. Per a la franja de Ponent demanàrem una subvenció per l’Impost de Turisme Sostenible. Manacor ha estat poc agraciat i no ens la varen donar, tot i que era una de les propostes tècnicament més impol·lutes. Ja mirarem com ho podem finançar.
La potabilitzadora havia d’estar dins una nau. O són projectes diferents?
La nau és un altre projecte. La potabilitzadora anirà a baix del dipòsit del Serralt i ocuparà l’espai que ocupa ara la potabilitzadora pilot, que ja veurem quin ús li podrem donar. Tot plegat serà compatible amb altres solucions de Recursos Hídrics.
Hi ha qui diu que no té gaire sentit potabilitzar aigua que després feim servir per regar els cossiols o per dutxar-nos. Quin és el cost en sostenibilitat? Es podrien posar fonts d’aigua potable per una banda i mantenir l’aigua d’ús general sense potabilitzar?
Jo no som tècnic, però per la part d’energia, s’ha apostat per anar implementant parcs solars, per obtenir energia no sols per a la potabilització, sinó també per a l’extracció. Hem arribat a pagar factures de 900.00 anuals de corrent, sobretot pels pous d’extracció d’aigua. Els parcs solars ens serviran per donar energia a les bombes i a tota la maquinària del cicle de l’aigua. La potabilització suposa una pèrdua d’un 20 per cent de l’aigua. Per tant, hem de continuar fent feina en la reducció de fuites, per baixar tant el consum com el nivell d’estracció, i també trobar una solució a l’aigua de rebuig que es genera, que podria ser per exemple la neteja de carrers. En tot cas, són contradiccions que du implícites el sistema que tenim. Necessitam aigua per fer funcionar Mallorca, però també necessitam decréixer, i això ve de la mà de l’urbanisme. Hem reduït el sostre poblacional amb el Pla General. Pel que fa a la instal·lació de més fonts públiques, ho farem. Les que tenim ara instal·lades funcionen molt bé i tenen molta demanda. A més, amb la potabilització també aconseguim la reducció d’envasos, la reducció de despesa anual en aigua envasada i llevam la molèstia d’haver-la d’anar a comprar i pujar-la a casa.
A banda de Manacor hi ha altres nuclis.
Sí, a Portocristo i a s’Illot se’n cuida Aigües Son Tovell. A Cales de Mallorca, ANCUSA, i a Son Macià, Aigües de Son Macià. Independentment del tipus d’explotació, és l’Ajuntament qui hi diu la darrera paraula, per això elaboram un pla de gestió de la demanda i un Reglament d’Aigües, que durem a ple abans de Nadal.
Quan acabin aquestes concessions preveis recuperar-les per a l’Ajuntament, com ja s’ha fet amb Manacor i Cala Murada?
A curt termini l’objectiu és que l’aigua es doni amb la màxima qualitat i que l’Ajuntament ho pugui controlar. No hi ha model bo ni dolent, l’aigua és una qüestió d’estat i va més enllà dels partits. Recordem que el PP va ser qui va municipalitzar l’aigua a Cala Murada, i dins el seu ideari segurament no hi ha la municipalització.
