«La falta de nits més fresques no ha ajudat la planta a desestressar-se»
«Ens pensàvem que s’avançaria més respecte de l’any passat. Però només s’han avançat tres dies. Enguany hem començat dia 15 i l’any passat dia 18. Però mirant anys enrere, el 2010, sí que veim que veremàvem la darrera setmana d’agost. O la tercera o la quarta. A partir del 2019 o 2020 hem mantengut aquestes dates tan endarrerides en l’inici de la verema», diu Xisca Gelabert, de Vins Toni Gelabert. La vinatera recorda «haver anat màniga llarga a veremar», un fet avui impensable.
En entrar a valorar la temporada, explica que «la manca de pluja, l’augment de temperatures, la falta de nits més fresques que ajuden la planta a relaxar-se i desestressar-se, l’absència de rosades el dematí… A la planta tot això li fa falta per respirar un poquet», diu Gelabert, que preveu que la seva temporada de verema acabi a mitjan setembre.
Per a Gelabert «ha estat un any molt sa a nivell de plagues, llevat de les darreres setmanes amb el mosquit verd, que afecta els negres i afecta la fulla, però també afecta el raïm, perquè si hi ha manca de clorofil·la hi ha un efecte sobre la maduració». Així i tot, reconeix que «ha estat un any molt sa, i ens ha vengut de nou que hi hagués tant de raïm, perquè després de les calabruixades i d’aquells dies de tant de vent el mes de maig no esperàvem una verema tan bona». «Ens pensàvem que aquell vent tan salí d’aquells dies ens afectaria, perquè va cremar bastant segons quins ulls d’algunes varietats», però és una bona anyada, «tant a nivell de quantitat com d’estat sanitari».
Pel que fa a les qualitats del vi, Xisca Gelabert, segons quins vins «no tendran un excés de grau alcohòlic perquè la maduració d’algunes varietats va començar una mica massa prest, i la planta necessitava una aigua que no va fer i el grau es va estancar… pel que fa a l’acidesa estam més o manco com els altres anys».
Per fer front als efectes del canvi climàtic a Vins Toni Gelabert «hem fet més passades de cultivadors, per ajudar la planta a tenir més facilitat per subsistir». Per a Xisca Gelabert, «els canvis a Mallorca no són tan dràstics, per l’efecte regulador de la mar. Però així i tot, la idea que tenim és sembrar varietats més resistents a la sequera, treballar més la terra, tenir les vinyes un poc més ombrejades… i dues avemaries», acaba dient en to de broma. Xisca Gelabert recorda que a altres llocs on en tenen la possibilitat «sembren vinya a llocs més elevats».
Elena Reus: «La maduració i el grau alcohòlic han estat bastant bons i tot i que l’acidesa és més baixa que altres anys»
Fa més d’un segle que Pere Reus Morro ‘Seda’ inicià el negoci familiar vitivinícola i la família Reus l’ha mantengut fins al dia d’avui. Una de les actuals responsables és Elena Reus que explica que «a causa del canvi climàtic i les altes temperatures any rere any es va avançant l’inici de verema» i explica que quan ella va néixer, el 22 de setembre de l’any 1975 «era el dia que començaren la verema aquell any. Actualment començam a principis d’agost. És a dir, que els darrers 50 anys s’ha avançat unes cinc setmanes».
Així mateix, assevera que els factors climàtics són els que més influeixen en aquest avançament, però també afegeix que «la selecció de varietats no autòctones que tenen una maduració més precoç, com per exemple el chardonnay, també és un factor important. A la Bourgogne aquesta varietat es verema a finals de setembre i aquí ho feim a principis de verema, el que demostra com de molt afecta la temperatura».
De fet, des del Celler Pere Seda expliquen que per fer front als canvis climàtics s’utilitzen mètodes com «porta-empelts resistents a la sequera i més adaptats al terreny d’aquí, jugar amb l’orientació de la vinya al seu emplaçament i apostar per varietats i clons més adaptats a la nostra climatologia. A més s’ha d’apostar per vinyes on el reg de suport sigui present».
Segons Reus, tot apunta que «acabarem la segona setmana de setembre, quan antigament ens allargàvem fins a l’octubre, sempre depenent de si ens plou més o menys». Així i tot, afirma que ha estat un bon any quant a malalties fitosanitàries. «L’únic que ens preocupava una mica era el mosquit verd, que és una plaga relativament recent i que du molts de mals de cap als pagesos de l’illa, ja que un atac greu, afecta les fulles dels ceps, provocant un retard o fins i tot aturada de la maduració del raïm, amb les conseqüències que això suposa». D’altra banda, les malalties més comunes com el míldiu o oïdi, han tengut enguany poca incidència, ja que les altes temperatures també dificulten la seva activitat.
Així mateix, pel que fa a l’anyada d’enguany afirma que «contrari al que pensàvem, la maduració i el grau alcohòlic han estat bastant bons i tot i que l’acidesa és més baixa que altres anys, hem aconseguit entrar el raïm amb un equilibri òptim per aconseguir uns vins que creen molt bones expectatives. Per tant, l’anyada sembla que pot ser excel·lent».
Miquel Gelabert: «La vinya vol calentor i sol durant el dia, però també necessita que els vespres refresqui»
Era l’any 1985 quan Miquel Gelabert i Maria Miquel començaren a elaborar vi de les vinyes de la família com un passatemps. Davant l’excel·lent qualitat obtinguda, però, varen decidir començar a comercialitzar-lo sota una petita empresa familiar que elabora uns 45.000 litres anuals, depenent de la collita.
«És ver que enguany s’ha avançat més que altres anys, però la tònica és d’un avançament progressiu de la verema. Fa 43 anys que vàrem començar i de llavors a ara hi ha quatre setmanes de diferència» explica Gelabert que també incideix en el fet que «hi ha varietats que són primerenques, de països més càlids i aquí maduren més prest, però fins i tot amb varietats autòctones com el callet, el giró ros o el mantonegro, el canvi també s’ha notat».
Miquel Gelabert explica que un dels factors que més afecta la maduració són les temperatures nocturnes que enguany han estat especialment extremades durant els mesos de juliol i agost. «La vinya vol calentor i sol durant el dia, però també necessita que els vespres refresqui. Antigament, ja deien que les anyades bones es coneixien quan els vespres la temperatura baixava. Així mateix, al raïm també li va bé estar com més temps millor a la vinya».
En aquest sentit, Gelabert assevera que el cicle enguany ha estat curt. «Per vins joves, com que no hi ha hagut cap malaltia, el raïm està molt sa i la pell no té tares: crec que l’anyada serà molt bona». En canvi, explica que «pels vins de guarda encara és una mica aviat per dir-ho: veurem com acaba l’evolució perquè hem de veure com acaben de madurar les varietats tardanes que tenim. Enguany l’acidesa i el PH no han estat els més adequats per mor d’aquesta calor i pot ser que quedi en una qualitat bona o molt bona, però no sigui excel·lent. Encara no ho podem saber».
Així i tot, un dels punts a favor ha estat la poca presència de plagues. No hi ha hagut míldiu ni cendrada, que són les plagues que més espenyen el raïm, però sí que s’ha notat la presència del mosquit verd que fa molt de mal a les vinyes. «En les parcel·les que estan separades nosaltres no n’hem tengut gens, però en algunes vinyes que estan aferrades a d’altres de gent que no tracta la plaga, sí que n’hem tengut. El mosquit va passant de l’una a l’altra. La xylella també va fent la seva vida, però d’una manera més suau que en els darrers anys» explica el productor.
Pel que fa a l’adaptació per mor del canvi climàtic, Gelabert afirma que «com fan els animals i com fan totes les plantes, ens haurem d’anar acostumant i veure quines varietats s’adapten millor i quines no ho suraran. El canvi climàtic existeix i ha vengut per quedar. Tot i que molta gent no ho cregui, no hem de ser ingenus: hi ha interessos grans en continuar cremant petroli i continuar encalentint el planeta». Per això, explica «cal que els polítics facin feina en aquest tema i nosaltres mentrestant, ens anirem adaptant tira-tira i a poc a poc».
«Les varietats toleren molt millor el canvi climàtic perquè estan arrelades al territori»
Antoni Sureda, de Son Vell, ens confessa que la verema «l’anam avançant un poquet cada any, en segons quines varietats, enguany hi ha hagut una setmana de diferència respecte de l’any passat». Sureda explica que «l’anyada d’enguany és la millor que he vist mai en qualitat. Ara, si parlam de pes i de quilos serà una altra cosa, perquè la planta ha hagut d’aguantar aquestes altes temperatures i el raïm no s’ha inflat així com toca». Antoni Sureda insisteix que «no n’havia vista mai cap de tan bona i de tan sana. És molt difícil trobar un gra perdut, tampoc no ha rebentat la pell. No hi ha raïm podrit, ni grans, tan sols».
Després de tres mesos «sense cap gota, les altes temperatures, i aquestes assolellades amb aquest canvi climàtic», hi ha una collita sana i una minva important de litres i de quilos: «El raïm pesa bastant més poc, però també és ver que a l’hora d’arribar al celler tot és sa i tot és bo, no hi importa fer tria. Els altres anys de mil quilos n’havies de tirar un deu o un quinze per cent. Enguany ho pots entrar tot», diu l’amo de Son Vell.
I si això ha passat ha estat justament perquè «enguany de mildiu no hi ha hagut res. Hi ha hagut un poquet de cendrada, a les nostres vinyes, però amb dos tractaments ha estat molt bona d’aturar».
Sí que han tengut un poc de moscard verd a les varietats foranes, «però també s’ha pogut controlar».
A Son Vell no saben quan s’aturaran de veremar… «la veremada l’acabarem, però no en frisam. No crec que la setmana que ve acabem. El temps ens acompanya molt».
De cara al futur, Antoni Sureda creu que «no sabem si el canvi climàtic continuarà així. Esperem que hi pugui haver una millora». Si no hi és, Sureda opina que «les varietats locals són les que es defensen millor davant el canvi climàtic, el toleren molt més, perquè estan més arrelades aquí. I pel que fa a nosaltres, ens haurem d’aixecar més dematí i fer més passades de cultivadors a les vinyes que no es poden regar». A Son Vell l’any passat sembraren tres quartons de vinya «de malvasia i de moscatell de gra petit, i de moment pareix que parteix bé», diu en Toni de Son Vell, que sempre és un pagès optimista.
