skip to Main Content
“Començar A Xerrar A La Televisió Em Va Enganxar A Anar A Les Carreres Cada Setmana”

“Començar a xerrar a la televisió em va enganxar a anar a les carreres cada setmana”

Bernat Sureda (Manacor, 1957) fou perler durant 45 anys, una feina que combinà amb dues grans aficions: el trot i els mitjans de comunicació. Parlam amb ell sobre la l’època daurada del cavallisme a Manacor, que va seguir de ben a prop amb les seves col·laboracions a TV Manacor i la revista Trot.

Bernat Sureda en una entrevista a Àlex Sala, l’any 1999 a Eivissa.

Quin és el teu primer contacte amb el món de la ràdio i la televisió?
Devers l’any 84 o 85 en Jaume Mesquida va muntar una emissora de ràdio, que després d’un temps passà a ser Ràdio Manacor. La muntarem al Molí d’en Sopa i posava discos. Nosaltres érem els més vells, amb una trentena d’anys i havíem de controlar els més joves, que també venien a posar música i a dir la seva.

I teníeu l’estudi al Molí d’en Sopa? Era una ràdio privada, no?
Era il·legal! Teníem una freqüència que l’havien agafada una mica a l’aire… De tot d’una estava muntat a casa d’en Vicenç Acuñas i un poc més tard en Joan del Molí ens va oferir una habitació per nosaltres a la part del Molí petit. El problema vengué quan l’Ajuntament va voler agafar-la… Ens vam traslladar al parc, damunt del Teatre però allà no va arribar a funcionar mai i es va acabar.

Quan comença la teva afició pel món dels cavalls?
A les perles érem un bon grup que vàrem començar a anar a les carreres i un dia, amb en Sebastià Nadal vàrem endevinar un trio amb un premi de 16 mil pessetes! L’any 84, allò era moltíssim. Amb això, en Martí Fluxà ens va entabanar i un grup de vuit perlers vam comprar una euga. A partir d’aquí ja va venir tota la resta. A més, el fet de començar a xerrar a la televisió em va enganxar a anar a les carreres cada setmana, tots els dissabtes i tots els diumenges.

Com comences a fer feina amb Televisió Manacor?
A finals dels anys 80, quan va començar. Jo feia de locutor de les carreres. Anava a la televisió i jo posava les locucions sobre les imatges de les carreres. Després d’això, vaig arribar a moure’m pel meu compte. Hi ha una entrevista amb en Tomeu Penya i també a n’Antoni Parera Fons, per iniciativa meva, per exemple. He fet coses que mai hagués cregut que faria.

Per exemple?
Hi va haver una setmana que na Margalida Oliver es va quedar afònica i ella feia de presentadora. Aquella setmana hi havia una vaga i jo em vaig haver de posar americana i fer el directe, xerrant amb la patronal de la construcció. Al final, l’endemà al matí es va desconvocar la vaga. Vaig arribar a fer de tot!

Es pot dir que feies de periodista.
No era feina perquè mai he cobrat res de la Televisió Manacor, tot ho vaig fer de manera desinteressada. De fet, me’n vaig anar de la Televisió perquè era l’únic que no cobrava i encara m’havia de limitar als horaris de la resta, que sí que cobraven. Jo aquella temporada treballava a les perles i després m’havia d’adaptar a l’horari de la televisió i em vaig fartar. Això devia ser l’any 2005 quan la televisió ja l’havia agafada en Muntaner. Abans de tot això però hi ha una història.

Quina?
Jo guardava les cintes de les gravacions de les carreres de Manacor i també les de Son Pardo. La Federació en aquell temps no ho guardava, feia les gravacions de cada carrera i després hi gravava damunt. Jo vaig decidir posar les cintes, ho gravava i me l’enduia. Ara la Federació s’ha interessat per tot això i estic intentant passar les meves cintes en format digital. Tenc més de 2400 hores guardades, tenc un gran arxiu: des de l’any 85 fins al 2005 de Manacor i de Son Pardo, des del 92 fins al 2007.

Un bon arxiu. Tot és sobre trot?
Sí. També tenc vídeos de dinars i esdeveniments. Per exemple, aquesta setmana he penjat un vídeo d’un sopar de taxistes menadors. Quan veig els vídeos que vaig fer i les entrevistes, veig que vaig parlar amb molta gent i ara molts d’ells han estat inculpats o a la presó: en Mates, na Munar, en Cardona…

Vàreu viure l’època daurada del trot.
Era una època molt bona, ara han tornat no res per mor de la política. Jo no veig que tengui solució i ara manco perquè no hi haurà doblers per invertir. Les carreres però, no moriran mai perquè l’afició és molt gran i aquí correríem per una ensaïmada.

Imatge de la revista Trot, que utilitzaven per la portada de la secció humorística de la revista.

També vàreu fer una revista, no?
Sí, la revista Trot. Va començar l’any 84. Jo en aquells temps ja feia fotos i vaig començar a col·laborar amb ells. En total eren 2, en Jaume Rosselló i n’Andreu Riera i ho feien a un petit local a na Camel·la i hi tenien una impressora per treure una còpia que després duien a imprimir. Va funcionar amb intermitències fins devers l’any 2000 perquè segons quan hi havia doblers per treure-la i segons quan no. També va rebre alguna ajuda del Consell per aguantar un temps més… Amb Trot vaig anar per Menorca i Eivissa a fer entrevistes i reportatges, que també aprofitava per a la televisió.

Creus que funcionaria una ràdio o una televisió públiques a Manacor?
És difícil. Privat, crec que no hi haurà ningú que hi vulgui invertir i públic crec que seria mal de finançar perquè sempre surten coses més importants que una ràdio o una televisió… També és vera que entre tots estam pagant IB3 i personalment trob que té poca qualitat. En Mateu Llull, a Televisió Manacor, era més perfeccionista que qualsevol dels que actualment treballen a IB3.

Vols afegir qualque cosa?
Sí, que aquesta setmana ha fet 19 anys de la mort del meu amic Biel Galmés. Pareix que va ser ahir…Hi pens molt.

Back To Top
×Close search
Search