Pàtria i religió. Lluitant contra el diable

Les hilarants declaracions de l’exministre Jorge Fernández Díaz que aquests dies han aparegut per youtube poden resultar una broma insuperable per a qualsevol humorista que en vulgui fer qualque tipus de paròdia. No obstant, la seva comicitat s’esdevé precisament per la poca capacitat ideològica i espiritual per sostenir -en una majoria de ciutadans- la idea de sacralitat catòlica de la grandesa d’Espanya. Tot i que aquest corrent dins el catolicisme (la dreta nacionalista, vinculada entre d’altres, a l’Opus Dei, al qual pertany Fernández Díaz) té molt poder polític i econòmic, no ens enganyem, té poca demografia al darrera i, fins i tot el VOX emergent i alçurat, la majoria del PP, i manco de Cs i PSOE, ja no necessiten dels estímuls patrioters del nacionalcatolicisme, havent-lo substituït, amb perfecte eficàcia, per un patrioterisme de caràcter laic.
I precisament, per això, poca broma, perquè hi ha una línia conductora de sacralització “laica” de certs valors polítics, ideològics, i nacionalistes més enllà de la decadència social i demogràfica del cristianisme, quan la divinitat vinculada a una “religió revelada” ja ha entrat en crisis social: podríem parlar que, a partir del s. XVIII es va produint la substitució d’una sacralitat (la cristiana), per una altra (laica): així, ens podem trobar que una gran part del nacionalisme espanyol menysprei les formes de pietat catòlica expressades per Fernández Díaz, però conformes amb la seva essencial sacralitat històrica.
El fenòmen de la divinització laica de les ideologies polítiques ha estat prou estudiat per molts teòrics i historiadors del pensament polític (des de Camús, a Isaiah Berlin, Marcuse,..). Alguns autors, manco aguts, li donen a aqueixa tendència sacralitzadora un caràcter ètnic: així, per exemple, Splenger, Schubart, i altres pensadors alemanys, crearen teories d’alteritat respecte els eslaus, que els definien com a religiosos (fins i tot el comunisme rus tenia un caràcter religiós), en oposició a ells, els alemanys, racionals.
Aqueix clixé abocat cap a l’est d’Europa també s’atribuí al Sud, amb la mateixa connivència de molts intel·lectuals dels països meridionals: la mateixa idea de catolicitat nacional fou definida i defensada per la historiografia moderna de Menéndez y Pelayo. Cert que, basant-se en fets històrics reals, formulats emperò en oposició al nacionalisme liberal (ja teoritzat amb anterioritat). Ja fora del conservadorisme catòlic, Unamuno perpetuarà aqueixa idea en el sentit que els autors alemanys atribuïen als pobles eslaus, el d’una religiositat no necessàriament confessional (catòlic) sinó congènita al caràcter nacional. Unamuno no només definirà aqueixa tendència sinó que la defensarà com a essencial al caràcter espanyol, i (almanco això defens jo) creant escola en Maeztu i els autors falangistes del primer franquisme.
Totes aqueixes teories són més divertides d’estudiar i registrar com a interpretacions generadores de ideologia, que com veritats històriques: no obstant, crec fermament que no és la suposada veritat del clixé la que explica la Història, sinó que és la ideologització del mateix clixé el que, “a posteriori”, genera ímpetu identitari, i per tant, mecanismes que mouen la Història. Amb això vull dir que les idees tenen tanta capacitat de mobilització com la mateixa realitat material (amb això dissentesc lleument del materialisme històric).

Miquel Àngel Cabrer

Transcripció del vídeo que podeu trobar a Youtube: Fernàndez Díaz ens relata la seva conversa amb el Papa Benet XVI: Santidad, sabe usted los problemas que tenemos en España, y me refiero especialmente a Cataluña: santidad, rece por España… Entonces Benedicto me dijo lo siguiente: “Mire, el diablo quiere destruir España… y me hizo una relativísima y sumaria exegesis de la historia… El diabló sabe los servicios prestados por España a la Iglesia de Cristo, conoce La Misión de España, la evangelización de América por España, el papel de España en la Contrareforma, la persecución religiosa de los años treinta del pasado siglo”… Todo esto me lo fué diciendo literalmente… “El diabló ataca mas a los mejores, y por eso ataca especialmente a España, y la quiere destruir”.