“Consider aquesta sanció desproporcionada i una manera de desfer un partit”

Bel Febrer (Manacor, 1970) ha estat suspesa de militància durant dos anys d’El Pi, partit pel qual és consellera al Consell de Mallorca i regidora a l’Ajuntament municipal. Explica què va motivar al comitè de disciplina a prendre aquesta decisió i quin és el seu punt de vista.

Heu estat suspesa de militància durant dos anys…
De moment, perquè és provisional. És objecte d’un recurs d’alçada davant l’executiva balear i l’interposam. Hem fet al·legacions al comitè de disciplina. Es va dictar la resolució i vàrem posar el recurs. Supòs que tot ve del darrer congrés que hi va haver, però a mi em va aplegar amb unes circumstàncies familiars que no em varen permetre intervenir. I durant el procés, jo estava dins la llista que apostava per Antoni Amengual, ja estava disgustada del que havia passat amb Jaume Font. Tot i això, no vaig intervenir en les estirades que hi va haver. Quan va entrar Pere Soler de conseller, la primera condició que va demanar és que el càrrec de confiança del grup de consellers, en horari laboral només fes feina per a la institució. Després d’això va venir una altra fase: la persona que estava contractada com a secretària de grup amb funcions comunicatives presentà la seva renúncia i quedava un lloc vacant. Va ser aquí, que Soler i jo vàrem entendre que la persona que l’havia de substituir havia de ser una persona amb un perfil semblant al que teníem, de caràcter comunicatiu. Pere va comunicar aquesta conversa a Xisca Mora per telèfon i, per sorpresa nostra, li va contestar que no podia ser de cap manera perquè el comitè executiu ja havia decidit qui havia d’ocupar aquest càrrec. Nosaltres no en teníem coneixement i, a més, no formam part de cap òrgan de decisió. Ella diu que serà una altra persona i, a més, ja ho ha presentat al Consell de Mallorca. I clar, ho consideram una falta de respecte cap a nosaltres per part de les persones amb qui hem de fer feina, que no han tengut la decència de comunicar-nos aquest fet. A més, Mora, com a portaveu, ha entrat a la institució insular un document de manera unilateral, el que ens fa pensar que estarem en fora de joc. Per això, decidim presentar l’escrit on demanam que el portaveu sigui en Pere, el que es va aprovar perquè la decisió es pren per majoria de consellers i nosaltres som tres. Abans de procedir a presentar aquest escrit, Pere Soler li va comunicar a Xisca Mora que no teníem gens d’interès a ostentar el càrrec de portaveu i li va demanar que es retractàs de les declaracions i acceptàs la persona que nosaltres proposàvem.

Com estau? Què en pensau de la decisió que ha pres el comitè de disciplina?
Vists els esdeveniments i les declaracions fetes a la premsa, ja ens ho veiem venir. Jo hauria dit que m’expulsarien, però ho han deixat amb una suspensió. La meva interpretació dels fets i les declaracions que he sentit, em duen a pensar que ells entenen que si estic suspesa de militància, puc continuar formant part del grup de consellers d’El Pi. És a dir, entenc que és una estratègia per conservar el grup dins el Consell de Mallorca, ja que si ens expulsaven als dos, el grup desapareixia. Aquesta és la meva interpretació. Ara bé, en la justificació de la resolució diuen que ens varen considerar desobedients per igual. Que la desobediència era la mateixa i la consideraven una falta greu, però a Pere soler se li afegia l’agreujant d’haver fet declaracions públiques. Com que jo no n’havia fet, de declaracions, justifiquen aquesta diferència. .

S’hauria d’haver aplicat la mateixa sanció pels dos?
Diria que sí perquè les intencions eren les mateixes. Ell ho focalitzava com a portaveu del Consell i els mitjans el cridaven a ell i, per tant, era qui feia les declaracions. Però això no significa que nosaltres no estassem junts en tot aquest procés. En conseqüència, jo entenia més lògica una sanció per igual als dos.

Creus que són unes sancions justes i justificades?
Nosaltres, evidentment, defensarem els nostres arguments del perquè s’han fet les coses així. Ho hem fet davant el comitè de disciplina i ara ens tocarà davant l’executiva balear. Jo intentaré defensar la meva honorabilitat. No soc rebel per naturalesa ni desobedient, sempre intent acatar les normes. Però quan arriba un punt que t’has passat de frenada has de posar el peu i has de dir que fins aquí. Jo consider aquesta sanció desproporcionada i una manera de desfer un partit. Respectaré, com sempre, les opinions dels altres, tot i considerar que no tenen una base perquè s’estan excusant en les decisions d’un comitè executiu. Nosaltres no formam part dels òrgans de direcció i no ens havien comunicat que ocuparia aquell càrrec vacant una persona en concret. Diran que se’ns va traslladar la decisió, i és vera, però quan nosaltres ja havíem presentat l’altre escrit. Hi ha una manca de voluntat d’arribar a un enteniment. Això és la meva opinió.

Xisca Mora, a finals de l’any passat i en declaracions a un mitjà radiofònic, va dir que creia que juntament amb Pere Soler volíeu dividir el partit i crear-ne un de nou. Que fins i tot ja vos havíeu repartit els càrrecs actuals, cosa que considera “molt greu”. Què en penseu d’això? És així? Teniu intenció de crear un partit nou?
Això ve arran d’un document que surt d’un ordinador que l’utilitzava dins la seu d’El Pi i en aquest document, no sé com, hi sortia jo, Bel Febrer. Em vaig assabentar que hi apareixia el meu nom el mateix dia que va sortir damunt la premsa, no tenia coneixement de què posava. I crec que les declaracions van referides a això. Però no, no tenc intenció de formar part d’un nou partit, em considerava part d’El Pi i és on seguiria encara que, tal vegada, hi ha persones que no m’hi volen. Vull anar passa per passa. Vull creure que el comitè va valorar unes coses que l’executiu recapacitarà.

Quin futur li veis a El Pi en l’àmbit autonòmic?
Personalment, molt complicat. Perquè si tu ja ets conscient que ets una formació petita i novella amb pocs anys de rodatge i t’has d’implantar a tots els municipis i a totes les illes, això duu un procés i en els llocs on gestiones l’administració o hi ets present, has d’intentar convèncer la gent del teu discurs i mostrar el teu projecte. Però si una formació que no té la infraestructura ni material ni humana, parteixes amb una part més debilitada. Si en aquest petit grup ja divideixes, el veus ferit. Si ets petit i deixes gent tocada o ferida, quedes més petit. I al futur el veig difícil, però no tenc cap bolla que m’ho permeti veure. Tal vegada vaig errada.

Creis que aquest tipus de polèmiques poden perjudicar el partit a les pròximes eleccions?
Sí. Una, perquè si deixes gent per les voreres, aquesta se sent dolguda i arrossega una sèrie de gent que deixa de confiar en el partit. Però sobretot, les disputes i discussions internes d’un partit crec que no agraden a ningú. Als afectats no ens agrada, no pas gust d’estar com estic, i això també té repercussions de cara a l’opinió pública.

En el seu cas, només l’han suspesa de militància dos anys. Continuareu formant part del partit? Quan torneu a la militància, continuareu treballant per El Pi?
Tenc l’acta de regidora personal i, en principi, la meva decisió és continuar. No sé si aquesta suspensió es convertirà en una expulsió, si la reduiran o si la mantindran. Primer vull veure que ens diu l’executiva balear. Depèn de la resolució no descart anar a instàncies superiors per defensar l’honorabilitat. Dos anys són o molt curts o molt llargs, depèn de com es miri, i a un lloc que saps que no soc tan ben rebuda com m’agradaria, i no em trob còmode, prendré les meves decisions. Però ja es veurà.

També sou regidora a l’Ajuntament de Manacor amb El Pi. Afecta? Els companys locals, com entenen aquest episodi?
Ells diran el que hagin de dir, però consideram que és una llàstima que passi això. No pretenc donar totes les responsabilitats a l’altra part, supòs que tenc els meus errors. No s’hauria d’haver arribat mai a aquest extrem.