Vivim per sobreviure i perpetuar la nostra espècie, però el nostre futur es troba comprès per les nostres pròpies accions i els errors del passat.
Al llarg de l’evolució de la vida a la Terra, des del sorgiment dels primers organismes fotosintètics fins a les plantes que predominen a l’actualitat, el cicle biològic dels organismes ha anat variant. El cicle vital d’un ésser viu és la seqüència completa del seu creixement i desenvolupament des del moment de la formació del zigot fins la formació de gàmetes o cèl·lules sexuals. Dins aquest cicle trobam moments en què les seves cèl·lules tenen dues còpies d’ADN i moments en què sols en tenen una. Per exemple, en la vida dels éssers humans les cèl·lules que tenen una sola còpia d’ADN són els gàmetes (els òvuls i els espermatozoides) la resta de cèl·lules contenen dues seqüències d’ADN.
Si analitzam la història evolutiva de la vida veim que les tendències del cicle vital han anat variant. Als organismes fotosintètics, per exemple, observam com els més antics (els primers pobladors de la terra) passaven quasi tot el seu cicle biològic amb una sola còpia d’ADN. Els briòfits (com les molses) mig cicle tenen una còpia i l’altre mig dues, fins a les plantes amb flors que regnen el planeta a l’actualitat on, igual que els humans, just les cèl·lules sexuals tenen una sola còpia d’ADN.
Com és això? Com és que al llarg de l’evolució les plantes tendeixen a tenir dues còpies en lloc d’una? La resposta és molt clara: adaptació. I a més és la paraula clau de l’evolució de la vida, sobreviuen els que s’adapten. En el cas de les plantes terrestres, tenir dues còpies els serveix per si una en surt danyada per les radiacions solars, tenir l’altre per poder sobreviure. Les molses, per exemple, passen mig cicle vital sense una còpia de reserva, però les cèl·lules amb una sola còpia es troben protegides per l’aigua, de manera que les radiacions solars no els afecten. Dins el món no hi ha plantes, animals, humans, sinó un grup d’organismes que intentam sobreviure al planeta i perpetuar la nostra espècie.
Recordeu que la història de la vida a la Terra es remunta a fa més de 3.000 milions d’anys, i els primers homínids van aparèixer fa menys de 200.000 anys. Durant els últims segles percebem que tenim la potestat de passar per sobre de totes aquestes espècies que s’han adaptat i han pogut sobreviure milions i milions d’anys. En lloc de adaptar-nos al medi, l’amotllam als nostres interessos, fet que ens ha dut a sofrir la major crisi que viurà l’espècie humana els propers segles: el canvi climàtic i la greu catàstrofe ecològica i social que el seguirà, i que ara ja començam a experimentar. Els errors del passat, per tant, ens han fet perdre l’esperança.
“Si no recuperam aquesta esperança i la il·lusió de cara al futur, ens escombraran del camí les lleis de l’evolució., diu l’arqueòleg i filòsof Eudald Carbonell al seu assaig Elogi al futur: manifest per una consciència crítica d’espècie.
Parlar de futur és parlar de jovent, i els joves reclamam esperança. Una esperança perduda pels adults. Però als joves ja no ens valen les inèrcies del passat, ja no volem recuperar vells valors socials, sinó que reclamam un canvi de paradigma. Els darrers mesos ha sorgit el moviment dels Fridays For Future, unes mobilitzacions i vagues convocades i encapçalades per joves. La iniciativa sorgeix d’una adolescent de 16 anys, Greta Thunberg, que l’estiu passat va començar a manifestar-se tots els divendres al Parlament suec per reclamar als polítics que actuessin per tal de minvar els efectes del canvi climàtic. El moviment s’ha anat contagiant per tota Europa. Fins i tot Mallorca s’afegí a la vaga de caire internacional del passat 15 de març, amb una mobilització a Palma.
Així doncs, queda demostrat que els joves tenim esperança i reclamam un canvi, volem viure per sobreviure i, sobretot, fer-ho sense danyar els altres.
Pere Amer
