[/pullquote]
Per què t’interesses per la política?
M’interessa, des de sempre, el que passa en el dia a dia. Però també per la relació amb els meus estudis, primer per la part d’empresarials i després per la de ciències polítiques.
I també és des de la teva formació que prens un posicionament ideològic cap a la franja esquerra?
Sí, basta veure com es fan els estudis de qualsevol politica. Millorarem més la societat si fomentam més la igualtat. Amb la part econòmica això es veu molt clar, i en els altres aspectes encara molt més.
Acadèmicament, sembla que el liberalisme té tots els trumfos a la mà…
En el liberalisme, tot es basa en suposicions. De forma teòrica el liberalisme està bé. Jo tenc doblers, i si en tenc d’acumulats els invertiré per fer-los créixer. Però molta gent els guarda. I ja no entram dins la part d’economia submergida… Segons la llei de la demanda i l’oferta es crearà el preu més adequat. Però hi ha moltes coses que no es tenen en compte, com ara la competència deslleial. Dins el lliure mercat en realitat no tothom té les mateixes oportunitats.
I per això el capitalisme genera aquestes bosses de pobresa.
Efectivament.
Com entres en política organitzada?
Començ a vincularme amb grups a Barcelona amb el moviment estudiantil. I quan vaig tornar cap aquí, em vaig ficar dins el PSM, on vaig ser escollida presidenta del Consell de Direcció Política. A més, dins MÉS vaig sortir triada per l’executiva.
Podem dir que la teva presència a la llista i en un lloc sortidor no va ser una sorpresa.
Sempre vaig ser molt activa, de tot d’una i en totes les reunions que hem tengut. A l’hora de formar la llista tampoc no hi va haver cap problema perquè tot d’una ens posàrem d’acord sense cap casta de competència. En Miquel ja ens agradava molt com a número u de la llista.
I ara governau des d’una coalició amb Esquerra.
Estic molt contenta del grup que s’ha creat, per a mi és un gran matrimoni. No s’hi destrien quotes de partit. Tothom actua de forma conjunta de forma molt homogènia i no hi ha diferència perquè no veus qui era d’Esquerra i qui era de MÉS.
Per formació també és molt lògic que ara siguis la delegada d’Hisenda.
Sí. La meva part és la més tècnica. No hi va haver discussió que aquesta part econòmica interna seria per a mi, tenint en compte el meu perfil.
Tothom parla de l’herència rebuda i ho sol fer tirant pestes de l’anterior govern. Cristina Capó no es deu poder queixar, perquè ha rebut un ajuntament sanejat.
Sí i no. La llei Montoro fa molt de mal als ajuntaments que no havien fet les coses mal fetes. La llei limita molt el creixement del poble, perquè ara tenim doblers dins el banc que no podem gastar amb les necessitats que tenim, que són moltes.
La pressió fiscal pujarà o baixarà?
La pressió fiscal serà la mateixa. L’IBI es allà on es recapta més, però es baixa un deu per cent, que ja venia imposat per Madrid. Els valors cadastrals de Manacor eren els tercers més baixos de Mallorca i des del cadastre ens han demanat de ponderar un 1,1. El nostre valor cadastral ara mateix està al trenta per cent del valor del mercat, i ara ens arribarà al 33 per cent. La pressió fiscal la podem fer baixar en petites coses, com ara en els casaments que siguin de vuit a tres, en què no es cobrarà cap tipus de taxa.
Un ajuntament d’esquerres hauria de voler apujar els imposts per recaptar més i que això revertís en el bé comú?
Depèn de l’impost: l’IVA, que tothom paga igual, és injust pujar-lo. En canvi en els imposts progressius sí que es poden apujar en aquest sentit.
Interessa recaptar més?
No ens interessa recaptar més perquè la Llei Montoro tanmateix no ens permetria de fer més coses. L’Ajuntament té doblers, però la llei no ens permet de gastar-los.
S’acosta un moment clau d’aquests primers dies de govern: l’aprovació dels pressuposts. Hi haurà canvis importants?
El pressupost serà el mateix exceptuant l’1,8% sobre l’executat l’any anterior. És a dir, aquest increment no és en totes les partides, només en les executades. El pressupost el decidim entre tots. Primer hem de valorar la despesa fixa: personal, convenis que ara tenim com el de la recollida de fems, escoletes… Tot això ocupa tres quartes parts del pressupost.
Els canvis es veuran en la despesa variable. Ens pots avançar qualque cosa?
Sabem que farem un nou dipòsit d’aigua que necessita Manacor per resoldre els problemes d’abastiment, i que costarà tres milions d’euros. També hi ha d’haver una renovació de cablejat elèctric de l’enllumenat públic, o el nou pou.
Ets la presidenta de la SAM. S’ha de llevar l’ORA?
Primer de tot hem de fomentar l’ús dels aparcaments municipals. A banda d’això també miram de reduir el nombre de places d’aparcament d’ORA, perquè hi ha zones on no compleixen la seva funció.
Es reduirà la recaptació, en aquest sentit.
Sí. Però és que l’objectiu de l’ORA no és la recaptació, sinó la mobilitat del trànsit.
També ets la responsable de les contractacions. La gran pregunta és: externalitzar, sí o no?
Depèn dels serveis. Els serveis bàsics no s’han d’externatlitzar i continuarem defensant que la gestió de l’aigua continuï sent pública. Una vegada que la tenguéssim sanejada no tendria sentit que la tornàssim a externalitzar i tornàs a baixar la qualitat. Pel que fa a la recollida de fems, per exemple, s’hauria d’estudiar si a la grandària de Manacor li pot anar bé, però seria molt interessant fer-ho com a Palma, on tenen el servei municipalitzat. D’altres serveis no tendria sentit que no s’externalitzassin. Per posar un exemple: els uniformes de la policia.
