L’acròbata i artista de circ manacorina Marilén Ribot torna a Mallorca per fundar la seva nova companyia. Ja assaja el seu primer espectacle, que es podrà veure a la pròxima Fira de Teatre i que pren forma amb el títol de Cuirassa Oberta
Quina és la proposta que prepares? Què veurem a l’escenari?
És el primer espectacle que presentarà la nova companyia que estic formant, la CIA Marilen Ribot. La primera proposta que presentaré es diu Cuirassa oberta. I ha nascut bàsicament perquè tenia una necessitat de crear alguna cosa molt visual i amb veu pròpia.
En aquest nou espectacle puges l’escenari tota sola, però al mateix temps t’acompanyen dones.
Sempre he fet feina amb col·lectius com Atempo Circ o el Col·lectiu Frenètic. I també he estat molt envoltada de companys homes i ara necessitava fer alguna cosa més personal i més femenina. I en aquest projecte hi he sumat na Joan Gomila i na Laia Vallès, què fan la composició musical i l’espai sonor. També na Marina Collado, que m’ajuda a l’assistència de dramatúrgia, i n’Andrea Cruz, que fa una mirada externa i assistència al moviment. Però també tenim homes a l’equip. En Pep Pérez fa el disseny de llums i en Jordi Fus du el ràcord. En la producció executiva hi tenim La Tribu Juliana. Ara ja feim feina amb la part més tècnica de l’espectacle per poder-lo estrenar enguany.
Com acròbata i artista t’hem vist interpretar dones fràgils i també personatges molt poderosos i animals. Com et veurem a Cuirassa Oberta?
Em veureu de les 2 maneres. Veureu la meva fragilitat i veureu la meva força, la resiliència i l’empoderament. La inspiració inicial per aquest espectacle va néixer de les ferides que provoca el simple fet de viure. I com poden convertir el dolor d’aquestes ferides en bellesa.
Què t’ha ensenyat de nou aquest espectacle que prepares?
Puc dir que he hagut d’aprendre tres disciplines noves. Són els vidres trencats, el llançament de ganivets i el prisma, que és un aparell aeri nou. Els ganivets expressen l’empoderament i l’etapa de l’adolescència. Els vidres trencats són a terra, damunt l’escenari i els trepig i hi faig diferents moviments. Els vidres em serveixen per expressar la nostra fragilitat.
També t’enfiles ben amunt.. Què se sent dalt del trapezi de la corda?
Voles a molta velocitat. És com si anessis amb moto però sense casc. Jo diria que et converteixes com en una Milana. La sensació és que els ulls s’obren més i també s’obre el camp de visió. Ho comences a veure tot i et poses molt animal perquè has de fer moviments explosius, molt ràpids i amb molta potència. És una sensació molt guapa. I jo diria que és un poc salvatge.
Què falta per poder veure el primer espectacle de la teva pròpia companyia?
Cuirassa Oberta encara està en procés de creació. Hem d’acabar de polir el projecte, s’han d’encaixar algunes peces encara perquè fa molt poquet s’ha fet públic que el Teatre Principal de Palma coproduirà l’espectacle i l’estrenarem allà, entre finals del 2023 i principis del 2024. A tots els que en formam part ens faria molta il·lusió poder-lo mostrar a la Fira de Teatre de Manacor i el que ja és segur és que en farem un tast a la FIET de Vilafranca. Jo estic contentíssima i només puc dir “gracias a la vida que me ha dado tanto”.
Fotografies: Verónica Huerta Romerales
