Skip to content

NOTÍCIA

D’aquelles primeres empreses elèctriques…

*A la foto: antiga palometa elèctrica de la segona meitat del segle XX

El calaix del temps. Albert Carvajal

Una de les imatges més icòniques de la història de la fotografia manacorina és la que immortalitzà l’anomenat ‘arc de la llum’, aixecat a sa Bassa l’agost de 1902 amb motiu de la inauguració de la xarxa elèctrica local. L’esdeveniment, tan important per al desenvolupament de la industrialització a Manacor, donà el sus a la formació de tot un seguit d’empreses per comercialitzar el fluid elèctric local. La primera va ser la de “Servera y Melis” després d’aixecar una gran fàbrica a l’actual avinguda de Salvador Juan, on ara hi ha el col·legi Simó Ballester. En foren promotors els gabellins Bartomeu Servera Gili i Mateu Melis Melis i per això mateix es declararen Fills Adoptius de la vila.
Els documents de l’època confirmen que, d’ençà del mes de desembre de 1901, se signaren més de mil contractes de llum per a particulars. Els abonats no pagaven pel corrent que consumien sinó per les bombetes elèctriques (anomenades inicialment ‘peres’) que desitjaven utilitzar. L’explotació del negoci es va fer per a un termini de vint-i-cinc anys. La companyia tengué el monopoli del subministrament mitjançant una única màquina de vapor fins que el novembre de 1912 es va veure en la necessitat d’augmentar-ne la potència i sol·licità permís a l’Ajuntament, que l’hi fou concedit a l’abril de l’any següent. L’ampliació consistia en dos motors de gas de 120 CV que anaven acoblats a generadors de corrent continu. Encara que avui en dia ens pugui semblar quelcom curiós, els responsables de ‘Servera y Melis’ pretenien donar corrent també durant el dia, cosa que facilitaria la instal·lació d’electromotors per a la indústria. La cara negativa era que la tarifa dels abonats pujaria un 30%. Tal vegada va ser per l’oposició dels clients que, tot i tenir el beneplàcit municipal, ‘Servera i Melis’ es qüestionà la viabilitat del projecte i decidí posar la companyia en venda davant la competència que s’originaria.
I va ser així com nasqué la segona empresa elèctrica: “La Energía Manacorense”, fundada el 29 de març de 1913 pels manacorins Francesc Fernández Truyol, Bartomeu Bonet Mas (director gerent) i Antoni Jaume Ballester (president) amb l’objectiu d’explotar una central que pogués estendre les seves xarxes de distribució fins i tot als pobles veïnats. El capital social va ser de 100.000 pessetes. El 15 d’abril aconseguia el preceptiu permís de l’autoritat local per avançar les obres del nou edifici així com l’autorització per estendre el cablejat i col·locar les primeres palometes pels carrers de la vila. Aquesta tasca es perllongà per espai de més de deu mesos a causa dels nombrosos contractes de subministrament que se signaren. De fet, s’hagueren d’obrir unes oficines al número 7 de la plaça del Palau per atendre l’allau de peticions. Les primeres proves es realitzaren amb resultats positius el 25 de desembre: es muntà una làmpada de cinc-centes bugies a sa Bassa i altres dues davant l’edifici de la central. Segons es publicà a la premsa de l’època, tot el material emprat, des del motor, dinamos, cablejat, etc. eren de darrera generació.
A partir de 1918 Energia Manacorense SA va assumir produir el fluid en una sola central i distribuir-lo per una sola xarxa. Finalment, a la dècada dels anys trenta, la companyia elèctrica Gesa adquireix Energia Manacorense SA.

PUBLICITAT

Back To Top
Search