skip to Main Content

“De bocins d’obres existents, se’n creen de noves”

Al novembre es publicarà la recopilació física de Collage, el nou disc de Joan Bibiloni (Manacor, 1952). Al desembre veurà la llum Onze llunes, que ajunta onze versions de Joana Lluna d’artistes diferents. En parlam amb ell.

D’aquí a poc temps traureu el disc Collage, què ens hi trobarem?
Moltes estidorades. Molt de paper, molta farina amb aigua per aferrar-ho tot, com fan els artistes plàstics. Amb això vull dir que és una obvietat. És un collage. D’obres i bossins d’obres ja existents, se’n creen de noves amb noves sonoritats. La manipulació de l’àudio a nivell digital permet fer coses dcoiferents. Desafinar i girar els sons. A les xarxes socials ja hi ha totes les obres de Collage, però ara s’unifica en una edició física. És una recopilació de les cinc parts on s’hi nota la filosofia de cuinar amb el que hi ha al rebost. És una expressió sonora que hi has de posar voluntat. Hi ha peces que són més fàcils d’assimilar que d’altres, és una extensió meva i bàsicament tot és instrumental.

Quines són les cinc parts?
Ja es poden sentir i, fixa’t, que estan separades. Les seccions són ‘Damunt Sa Roca’, ‘Peces rítmiques de Silencio Roto’, ‘Inspiradora nocomposició’, ‘Oníric’ i ‘Calaix de Sastre’.
I les obres i bocins, d’on són?
Hi ha bocins de Joana Lluna. Informació sonora i sonoritats de tota la meva època. He utilitzat músiques meves i bocins d’elles. Per exemple, he agafat percussions d’una cançó i n’hi he superposat un orgue o un corn. He jugat. Tot és meu. També apareixen notes de músics molt bons que he tengut la sort de tenir amb jo.

De quina manera ha afectat 52% de minusvalodesa que pateixes des del 2019?
Jo som una rata vella de l’autoproducció, ja vaig autoproduir un disc i una companyia discogràfica, Blau. Ara tenia uns problemes de mobilitat i adaptacions posturals. La guitarra és el meu instrument i m’ha fet arribar a llocs de molt de plaer i acompanyar grans músics, però la limitació que vaig tenir va ser la raó per la qual la generació d’efectes i renou ha permès que jo, sense la guitarra, pogués pensar amb sonoritats noves i fer-les aparèixer.

L’any que ve farà 40 anys del seu primer disc, ‘Joana Lluna’…
Joana Lluna era la suma de moltes cançons. Al desembre d’enguany sortirà Onze llunes, on onze artistes faran una versió diferent i jo no hi apareixeré. També se celebren els 40 anys de Blau, que es va crear per editar Joana Lluna.

Són ja uns quants anys d’estar en actiu. Quin balanç en faries d’aquesta trajectòria?
No canviaria res del que he fet. Tal vegada qualque matís, però estic satisfet i esper poder fer més balanços. I això sí, si mir cap enrere, déu-n’hi-do quin repertori.

Quin és el moment més assenyalat?
Jo els dividiria com un collage. Hi ha llocs que tenen molt de sentit, Manacor, Palma, el grup Zebra, Centre de la guitarra o Llucalcari perquè és on he fet les plorades i corregudes de la meva vida. És l’entorn on la vida m’ha desenvolupat.

Voldríeu afegir qualque cosa més?
Demanar a qui escolti música, que l’escolti com qui va a fer una cervesa. Que tengui paciència, que no sigui massa exigent, que sigui curiós i respectuós.

Back To Top
Search