Indigneu-vos. Pep Barrull
«El que pueda hacer que haga». Això declarava Aznar l’octubre de 2023 i les Eleccions Generals tenien lloc el juliol de 2023. La mateixa nit electoral, teixida l’aliança PP i VOX, el PP anunciava que Feijóo es presentaria a la investidura, tot i no tenir la majoria necessària, i les setmanes següents la cridòria de la dreta aniria en augment per impedir que el PSOE construeixi una majoria de diputats i poder investir Sánchez president. El PP i VOX quedaren a l’oposició i Sánchez serà president. L’estratègia serà clara: no acceptar els resultats electorals. I en democràcia això és molt perillós, recordau que va passar als EUA? Una revolta dirigida per Trump, l’ocupació del Congrés i fins i tot morts. O quan Bolsonaro perd les presidencials al Brasil? Amb un intent de cop d’estat i Bolsonaro condemnat anys més tard… Podeu repassar les hemeroteques i comprovar que és cert.
Feijóo declarà fa uns dies que «aquí hay una ingeniería electoral que consiste, en un espacio muy corto de tiempo, en un año año año y medio, incrementar en dos millones y medio el número de personas con derecho a voto. Lo que hay detrás es un ineterés evidente de conseguir nuevos votantes, como los votantes actuales pues no le salen las cuentas vamos a ver si fabricando votantes me salen las cuentas”. I això és fals, una manipulació grotesca, autènticament groller i pervers. Tot això enmig de la regulació extraordinària de migrants, que no aconseguiran la nacionalitat i no podran votar. Però es tracta de generar “fang” per desgastar el president. I tot ve al cas de la inexistent “llei de nets”, aprovada al Congrés dels Diputats el 2022. La “Llei de la Memòria Democràtica” és el seu nom, i un apartat permetia adquirir la nacionalitat als fills i nets d’aquells represaliats pel franquisme que hagueren de patir l’exili. Aquest procés va acabar el 2025, i el resultat és que es registraren 2,4 milions de peticions. A 544.722 persones se’ls hi ha reconegut i unes 300.000 estan inscrites al registre, i sí podran votar. On són els 2,5 milions?
El procés de reconèixer la nacionalitat, el duia el PP al seu programa electoral. La portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, declarava que “es hora de que recuperen lo que nunca debieron haber perdido, la nacionalida española”. I el mateix Feijóo, de campanya a l’Argentina cridava “que les expliquen por qué, un nieto o un hijo que tiene derecho a la nacionalidad española no la puede tener y si la pueden tener los africanos del norte, los europeos del este o cualquiera que no tenga sangre española”. I que ara facin el discurs de l’enginyeria electoral, que és tant com anunciar un “frau electoral” abans de les eleccions. És indecent, una infàmia, una calúmnia que degrada les institucions democràtiques i la mateixa democràcia. És molt perillós, és un engany, és pervers, deixa molt clar quins són els valors de Feijóo i el PP, un autèntic eixelebrat i inhabil per ser president.
El súmmum de la hipocresia i el cinisme del PP, però, el trobam quan Mariano Rajoy (sí, M. Rajoy) va aprovar al Congrés el 2015 una llei per concedir la nacionalitat als descendents dels jueus sefardís expulsats el 1492 pels Reis Catòlics. Es calcula un total de 650.000.
D’aquesta manera, “el que pueda hacer que haga” va mobilitzar, amb actitud militant, una sèrie de jutges al servei dels interessos del PP per fer caure el govern de Pedro Sánchez i Sumar, trencar la la investidura, actuar com a inquisidors, generar una tensió insuportable: Peinado, García Castellón, Lamela, gran part de la Sala 2 del Tribunal Suprem, etc. També la Confederació Episcopal Espanyola, posicionant-se de manera clara amb el PP i demanant eleccions anticipades. La majoria dels diaris i mitjans digitals de Madrid estan silenciant els casos de corrupció del PP, amplificant els que afecten el PSOE, insultant de manera grollera a govern i al seu president, etc.. I enmig d’aquest circ mediàtic, VOX demana que els espanyols que viuen a l’estranger no puguin votar en les pròximes eleccions generals, i el PP calla davant aquesta petició.
Però tot això no és prou, i Feijóo promet retallar els drets dels treballadors, proposant abaixar el sou d’aquells treballadors que tenen una baixa mèdica. L’absentisme al lloc de treball, per tant, el frau, es resol a base d’inspeccions, no abaixant el sou. Per Feijóo, absentisme laboral és tot, desconeixent el marc laboral que ens hem donat. Poques llums!
