A la foto de portada: El fundador de Muebles Bauza, Damia Bauza Gomila en el banc de fuster
Moltes de les mobleries estaven situades prop de la plaça de sa Mora o als voltants de l’estació del tren, perquè els potencials compradors que arribaven amb el tren tenguessen les botigues més al seu abast. No obstant això, en el centre històric de Manacor també hi havia moltes de botigues de mobles, de la mateixa manera que a la barriada de sa Torre hi havia moltes de fusteries, que tenien el seu portal obert, dedicades a la confecció de mobles.
Hem conversat amb les germanes Catalina i Damiana Puigserver Bauzà, que ens conten que: “El nostre padrí fuster, Damià Bauzà Gomila, va passar de treballar a una fusteria a inaugurar l’any 1935 un gran edifici dedicat a la venda de mobles, que pegava a dos carrers: Major i del Convent -abans anomenats General Franco i 18 de Julio, respectivament-. No obstant això, la gent del poble al carrer Major li deien el carrer de l’Anell. En aquest edifici, avui, s’hi troben dependències municipals. En el mateix període de temps que el nostre padrí va començar el negoci, també es va obrir una altra mobleria, veïnada a la seva: Mobles Riera. Prop del nostre negoci també hi havia les mobleries de viuda de Parera i la de can Riera Fons.”
Catalina Puigserver ens assenyala que: “Els anys seixanta, setanta i vuitanta varen ser anys de molta esplendor en la venda de mobles, gràcies als clients de fora de Manacor. Arribaven les parelles de noviis acompanyats dels pares i dels sogres. Era una festa venir a comprar els mobles a Manacor, perquè venia gent de tot Mallorca. Amb els clients arribàvem a fer-nos amics i llavors venien els fills i els nets d’aquestes parelles. Els amics i veïnats de les parelles que havien estat clientes nostres, també acudien a ca nostra a l’hora de comprar els mobles. Va ser un negoci en el qual es congriava estima.”
Damiana Puigserver ens afegeix: “Molts de joves venien amb les seves famílies, però també n’hi havia que, només, venien les parelles totes soles. Ara, pens, que seria més complicat ajuntar dues famílies per venir plegades a passar un dia per anar a córrer per les mobleries de Manacor i aquest mateix dia decidir tot el parament de la casa: quadres, cortines, dormitoris, sales d’estar, menjador…
Les parelles solien comprar el dormitori principal que solia pagar el novii i llavors el dormitori de dos llitets que, moltes de vegades, pagava la núvia. A l’hora de pagar els mobles cada família era un món. Moltes de vegades el menjador i la saleta, també, la pagava el promès i en altres ocasions els dos enamorats estalviaven plegats i llavors pagaven els mobles a mitges. Era habitual, aleshores, que els noviis moblassin un pis que els pares del novii els havia construït damunt ca seva. Sempre depenia de la posició econòmica dels noviis i de les seves famílies.
Molta de gent ens comprava un dormitori a nosaltres i llavors anava a comprar el menjador a una altra banda. Ara bé, a l’hora de servir els mobles es procurava que els empleats de les dues mobleries no coincidíssim el mateix dia a la casa dels noviis, perquè a Manacor els empleats de totes les mobleries ens coneixíem i no importava a ningú el que compraven a una banda o a l’altra o que haguessin anat a dues o tres bandes diferents.
Hi havia més tendència que les parelles de Palma venguessen totes soles, sense tanta processó familiar. El nombre de núvies dels pobles de la Part Forana, que venien a Manacor, era superior al de les núvies ciutadanes. Venia més gent dels pobles que de Ciutat. Pobles que tenien molta tirada a ca nostra eren sa Pobla, Muro, Son Servera, Santanyí, Campos, Santa Margalida… Convé recordar que el dia de Sant Sebastià a Ciutat és festiu, i Manacor s’omplia de ciutadans que venien a mirar i comprar mobles. El dia de Sant Sebastià era un dels dies de l’any que fèiem més calaix.
Nosaltres teníem obert els dissabtes matí i capvespre i els diumenges matí de les onze fins a la una, per facilitar que la gent de fora, que ho tenia més complicat per mor de la feina, tengués més opcions de poder venir a Manacor, mentre que a Palma les mobleries tenien obert els dissabtes matí i horabaixa. Però l’any 1978 vàrem tancar els diumenges, perquè es va crear ACOM –Associació de Comerciants del Moble de Mallorca-, afiliada a AFEDECO, que, com a curiositat, va negociar que les mobleries de Palma tancassin els dissabtes capvespre i nosaltres, a Manacor, els diumenges matí. D’aquesta manera es potenciaven les mobleries de Manacor, com a ciutat del moble, per poder tenir els dissabtes tot el dia obert i els diumenges tancat.
Molts dels mobles que teníem a la venda provenien del País Valencià, de ciutats com Dénia. No obstant això, moltes de fusteries manacorines feien reproduccions del moble valencià. Les mobleries tenien fusters que feien feina per a elles, les quals feien a mida el moble que el client desitjava, per poder-lo adaptar a ca seva. Nosaltres sempre oferíem aquesta opció de poder fer el moble a mida, que encarregàvem a un fuster.
Moltes de famílies arribaven amb tren, però també amb cotxe, perquè llavors no hi havia problemes per aparcar. No era com ara.
Vàrem tancar les portes del negoci l’any 2005 quan els nostres pares es jubilaren. Ara bé, guard molt bon record d’aquell temps, perquè es generava un món molt guapo entorn de la venda dels mobles: els clients s’aconsellaven entre ells les mobleries de Manacor i enviaven més clients. També era molt gratificant veure la confiança que depositaven amb nosaltres els compradors i nosaltres també ens refiàvem que els clients ens pagarien les comandes.”
