La decisió d’anar a una residència

[pullquote] Jaume Melis (Manacor, 1939) i Juan Antonio Sánchez (Orellana la Vieja, 1943) són residents, i tenen en comú que són a la Residència per decisió pròpia
[/pullquote]

Jaume Melis: “Som fadrí i no tenc fills”

Com es troba a la Residència?

Aquí m’hi trob molt bé, em tracten de meravella i només puc estar agraït del personal.

Per què és aquí?
Vaig venir perquè vaig estar molt de temps a l’hospital de Palma, no sé que em va pegar, que havia perdut la memòria. Com que vivia tot sol i això em podia tornar a pegar, vaig venir aquí.

Té família?
Tenc tres germans, en tenc un que és el que més se’n cuida de jo, per circumstàncies, llavors en tenc un altre que té nétes i les guarda i un altre que viu a València. Som fadrí i no tenc fills.

El visiten els seus germans?
Sí! Ahir el major em va venir a veure. A l’altre, dilluns li vaig tenlefonar , a veure si em duia doblers, que el tenc autoritzat perquè els m’administri. Gast molt poc, eh! En quate o cinc mesos he gastat 100 euros.

Com passa el temps aquí? Surt a fora?
Aquí camín molt per passar el temps. Surt a El Porrón o Can Vinyes. El dimarts sortim en grup i feim una taula llarga. M’agrada cantar. Havia cantat a la Capella de Manacor, a l’Auditori de Palma…

Juan Antonio Sánchez: “He vengut aquí per voluntat”

Vostè va néixer a Badajoz, quin temps fa que viu a Mallorca?
Vaig venir als anys 80, havia llegit coses sobre Mallorca, vaig voler venir a veure l’illa, i em va agradar per quedar-hi. Vaig vendre la finca que tenia allà. Em vaig instal·lar a Felanitx.

Hi té família aquí?
Sí, quan vaig venir cap aquí, llavors varen venir la meva germana i el meu cunyat, i mon pare.

Com es troba de salut?
Ara estic bé, però fa uns anys vaig tenir un càncer, i vaig fer 11 mesos de quimioteràpia, i tenc pàrkinson ara, però duc uns xips i estic bé, i me’n record de tot.

Quin temps fa que és a la Residència?
Fa un any que som aquí. Tot d’una havia estat a una residència de monges, però no em va agradar, i quan vaig arribar aquí vaig dir: Això és meravellós.

És aquí per voluntat pròpia?
Sí. Les nebodes no ho volien, jo també les vaig criar un poc, perquè els nins m’agraden molt, però no vull molestar. I aquí estic molt bé.

Com s’entretén, com passa el dia dia?
El matí vénen na Laura i na Bel, la psicòloga i la monitora, i també tenim una fisioterapeuta. Estam encantats. A més, jo també m’encarreg de l’hort de la residència, sembr espinacs, alls, cebes, carxofes… Llavors ho duc a recepció, i qui en vol, n’agafa, amb un donatiu. Em ve a veure la germana, i les seves filles i netes. També cant, amb en Jaume, ell és molt alegre. Però ell té la veu més educada que jo.