*Quadre de Francine Van Hove
Juliol és un dels mesos que més em costa pensar, tenir idees fresques, produir alguna cosa de profit. És acabar el curs escolar i el meu cervell sembla estar fregit, fora de cobertura, sense gaire més a dir. M’envaeix una sensació d’atropellament, cansament, esgotament físic i mental. Una solució lògica que tothom em brinda quan compartesc aquest estat vital és descansar. Necessites descansar. Descansar, no fer res, és certament el que necessit. Però sembla que el meu organisme no em deixa frenar la maquinària tan aviat com voldria. Alguna cosa dins meu em continua accelerant, es posa en guàrdia cada vegada que m’assec al sofà a perdre el temps. Per què ens costa tant baixar revolucions?
Pensar sobre el descans no és fàcil per algú addicta a la feina, a qui atabala un dia sense feines o encàrrecs. Tot i això, tenc clar quin és el lloc on vaig aprendre què significava descansar: ca nostra. Una imatge recurrent durant la infància i adolescència era la de ma mare precipitant-se damunt la butaca devers les set o les vuit de l’horabaixa dient “És la primera vegada que m’assec en tot el dia!”. Nosaltres rèiem perquè l’havíem vist fer horeta després de dinar, però ara començ a entendre a què es referia ella quan deia descansar. Ma mare comptabilitzava el seu descans: si havia posat rentadores, mereixia descansar; si havia anat a fer quatre compres, mereixia descansar; si havia arreglat el corral, mereixia descansar. Necessitava un pretext que avalés el seu descans. Ella també havia crescut amb aquest model a casa: la padrina sempre tenia alguna feineta en marxa, ja fos cosir aquell botó, enfornar una coca o llevar quatre fulles seques. Quantes generacions de dones deuen haver viscut així, sense creure’s mereixedores d’un descans?
El que descric podria semblar un problema petit, familiar, fins i tot particular. Alguns podrien pensar: idò descansa, dona! Ben al contrari, la voràgine capitalista on vivim no fa més que alimentar el monstre de la productivitat i l’acceleració de feines, plans, amigues i experiències que vivim. En un món on cada vegada necessitem més estímuls per entretenir-nos, asseure’s mitja hora mirant el sòtil (una de les modalitats del descans que més em costa) és malgastar el temps. Podries haver mirat un reels sobre com es fabriquen els bastonets de les orelles o un tiktok d’aquella recepta que fa temps que vols provar. Sempre podries haver aprofitat millor el temps.
Tot i això, és cert que durant els darrers anys el descans dels treballadors ha preocupat més a les empreses. Algunes han ludificat les oficines oferint espais de lleure, altres flexibilitzant els horaris. Un dels meus articles preferits de LinkedIn el publicava Klotx Supply el juny del 2023: Descanso sin culpa: por qué las mujeres deberían priorizar su bienestar en los espacios de descanso en la oficina? Algú podria pensar que és una oda al descans sense pretexts. Ben al contrari, el text articula tota una sèrie de motius pels quals el descans ha de ser productiu: potencia la creativitat, fomenta la col·laboració empresarial i augmenta la voluntat de connexió amb els companys. No sigui cosa algun dia descansem per descansar.
Estimada lectora, l’estiu és aquí i només em queda un darrer consell abans d’anar-me’n a mirar una estona el sòtil: descansa. Descansa avui, demà i passat també. Descansa sense excuses ni reserves, amb un llibre, un tiktok o uns mots encreuats. Descansa encara que ahir ja ho fessis. Encara que no hagis posat cap rentadora. Descansa, per favor, t’ho mereixis o no.
