skip to Main Content

Descobreix què hi ha darrere els finals feliços de les comèdies romàntiques amb Smiley, després de l’amor

A l’obra de teatre, Àlex i Bruno protagonitzen una història que “ens acabarà tocant l’ànima” i ens farà reflexionar sobre el mal que ens ha fet el mite de l’amor romàntic, així com pensar sobre algunes de les problemàtiques vitals

“Una funció que estova el cor, fa feliç, emociona i fa viure”. Així és com definex l’actor Ramón Pujol Smiley, després de l’amor, l’obra de teatre que interpreta juntament amb Albert Triola i que es podrà veure diumenge 11 a l’auditori de Manacor. Els dos intèrprets donen vida a Àlex i Bruno respectivament, i formen la parella al voltant de la qual gira tota la trama. La representació que es podrà veure aquesta setmana és la segona part d’Smiley, una història d’amor, la qual es va estrenar ara fa vuit anys i durant la qual neix la relació entre els protagonistes gràcies a una errada telefònica. Pujol fa memòria i ens recorda que, al final, “acabaven junts i amb un final de comèdia clàssica a l’ús de Hollywood”, explica Pujol.

La segona part, però, no és la continuació de la primera història. Amb la nova obra “intentam descobrir què passa després dels finals feliços a les comèdies romàntiques”, assegura. Mostraran al públic “què passa amb aquestes relacions que han començat amb molta màgia quan han passat als anys”. A la primera part rondaven la trentena i ara l’Àlex ja toca els quaranta. I amb aquesta edat més madura, l’amor es viu de manera diferent. Al final, l’obra que interpretaran a Manacor “és una reflexió sobre el mite de l’amor romàntic i el mal que ens ha fet”.

S’entén sense haver vist la primera part, Smiley, una història d’amor

Ramón Pujol remarca que aquesta funció està feta per poder ser entesa independentment de si s’ha vist la primera part, Smiley, una història d’amor, o no. I ho justifica amb dos arguments. El primer és que el que els hi passa als personatges no està condicionat pel que els hi ocorregué a la primera part, el passat “no hi té molt de pes”. I el segon, és que el director, Guillem Clua, “ha introduït flashbacks que expliquen una mica el passat dels personatges”, la qual cosa permet que els coneguem una mica més. Ara bé, observa que “hi ha petites picades d’ullet a les persones que han vist la primer”.

També destaca que en aquesta segona part, Smiley, després de l’amor, s’han incorporat “certs recursos còmics i narratius que fan un salt respecte a la primera part”. Uns elements diferenciadors i que la doten de més qualitat. “El Guillem ha anat una mica més lluny i ha creat un artefacte més complex i profund”. Amb tot, l’actor que dona vida a l’Àlex explica que els intèrprets també han participat del guió. Que han estat presents durant el procés de creació. “Vam començar a llegir sense saber el final”, afirma.
Tornant a l’argument de la representació teatral, es val a dir que el públic es trobarà amb una relació d’amor-odi, d’aquelles que són tan típiques a les comèdies romàntiques del cinema. Ramón Pujol explica que l’Àlex i el Bruno “se senten profundament atrets, però, al mateix temps, no se suporten”.

Al final, tot s’acumula en els bagatges dels protagonistes. Pel que, segons assegura, també, aprendrem amb les vivències de l’Àlex a mesura que ell va aprenent i experimentant al llarg de la representació. Sense fer espòilers, Pujol descobreix que el seu personatge es troba en una situació que es podria qualificar d’adversa. La seva parella, en Bruno, ja ha complit els quaranta anys, i ell està a punt de fer-los. Ara bé, s’està “negant algunes coses” i no “vol adonar-se’n que les coses canvien”, explica, el que ha fet que perdi “aquella joia i les ganes de gaudir”. Comença a patir la crisi dels quaranta.

“Hi hagi activisme o no, s’han d’explicar les històries de tothom”

Però amb Smiley, després de l’amor, Guillem Clua va molt més enllà d’una simple història romàntica. La representació teatral s’ha d’entendre com alguna cosa més que art per l’art. A la funció protagonitzada per Ramón Pujol i Albert Triola s’hi tracten temes diversos. Aborden diferents problemàtiques molt reals, com ara la crisi dels quaranta ja comentada, la paternitat, el matrimoni i la pèrdua de la joventut personificada amb els protagonistes.

Això sí, ho fan “sempre des d’una manera bastant honesta, des de la comèdia i el riure, però amb profunditat”, explica l’intèrpret. La intenció és divertir al públic i fer arribar aquests conceptes als espectadors, però “no de manera pedant ni feixuga”, “sinó que fàcil d’entendre”. Pujol puntualitza que la reflexió que es pot arribar a fer sobre aquests temes no és immediata, sinó que el públic hi arriba posteriorment. Inicialment provoca una emoció concreta, ja que apel·la alguns sentiments. “Sempre d’una manera molt elegant”, explica.

En el fet d’explicar la història d’amor entre dos homes, el coprotagonista hi troba una “qüestió activista”. Ara bé, afirma que aquesta sensació la van tenir més a la primera part de l’obra i no tant en aquesta, explica. “Vuit anys després, notem el canvi en la societat”, quan expliquen l’obra no puntualitzen que sigui una història d’amor homosexual. “D’alguna manera ens adonem per nosaltres mateixos que aquest tema ja va sent menys important, que ja hi ha molta feina feta”, afirma. Reconeix també, “que queda molt per fer”. Així mateix, Ramón Pujol defensa que “hi hagi activisme o no, s’han d’explicar les històries de tothom”.
La relació que es veurà damunt de l’escenari de l’auditori no té la intenció de trencar tabús, “sinó que això passa de retruc”. A més a més, afegeix que “qualsevol persona amb qualsevol orientació, només sent ella mateixa, ja està trencat tabús; quan una persona és completament lliure, les trenca”. Així és com ho fan el Bruno i l’Àlex a Smiley, després de l’amor.

Remoure energies per reconciliar-nos amb la vida

Al final, amb la sensació que es queda el públic i els intèrprets és que aquesta “és una funció molt bonica que toca l’ànima”. Ramón Pujol assegura que “la gent surt feliç, els sentim riure i emocionar-se” encara que sigui amb la mascareta que tapa mitja cara. I remoure aquestes energies, en el moment de pandèmia en què vivim des de ja fa un any, afirma que és molt important. És necessari “veure espectacles, viure cultura”, ja que “ necessitam sortir de la realitat i necessitam reconciliar-nos amb el fet d’estar viu, també “amb l’amor”. La gent surt “feliç i emocionada”.

Smiley, després de l’amor, és una funció vitalista on “es barregen emocions” i el públic acaba “amb ganes de viure i d’estimar”, explica Ramón Pujol. Afirmació que pot fer basant-se amb l’experiència després de recollir les crítiques que els hi han traslladat des de les funcions passades. Cal recordar que en aquests moments ja porten gairebé feta la meitat de la gira.

I l’èxit que van tenir amb Smiley, una història d’amor s’està repetint amb Smiley, després de l’amor. Ara bé, Pujol explica que és un èxit major que no el que es pensaven, o s’esperaven, “sobretot tenint en compte les circumstàncies amb les quals ho hem fet”, explica Pujol. Van estar aturats un mes just després d’estrenar, “així i tot, ha vingut molta gent”. Fins i tot, a diverses funcions, han esgotat les localitats. I això, els fa feliços, explica. A més a més, estan “molt contents que la rebuda hagi estat tan bona” tot i les circumstàncies.

Lamenta haver de fer l’obra en aquestes condiciosn perquè creuen que la rebuda podria haver estat més del que ha estat, però intentaran que la funció “tengui una vida llarga per recuperar el públic que no l’ha pogut veure”

Back To Top
Search