Joan Moragues Roca (Muro, 1998) és graduat en Física i màster en Física Avançada i Matemàtiques Aplicades en l’especialitat d’Astrofísica i Relativitat per la Universitat de les Illes Balears, escriptor i professor de matemàtiques. Recentment ha publicat la seva primera novel·la: Primer foren les estrelles i demà dissabte a partir de les 12 h la presentarà a Món de Llibres acompanyat de Júlia Mérida i Núria Quiñonero.
Una novel·la per la qual va obtenir el premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga 2024 i després de tot un periple per trobar segell editorial. “Vaig començar a escriure l’any 2023 i durant el 2024 vaig fer-lo circular, a veure si alguna editorial s’hi interessava, però va ser completament impossible. El món editorial és molt complicat i encara més si ets algú jove, gens conegut i amb una primera novel·la” explica Moragues que afegeix que per aquest motiu, persones del seu entorn el varen encoratjar a presentar-lo a premis, perquè aquest procés se simplificaria molt, però no ha estat així. “Després d’haver guanyat el Ciutat de Palma ha estat una odissea trobar editorial. El procés ha estat feixuc. Malgrat que a les bases diu que el premi suposa una ajuda per trobar editorial, en el meu cas no ha estat així” denuncia l’autor.
De fet, el jove autor explica que “no s’han ni posat en contacte amb jo per ajudar-me a trobar editorial i això m’ha comportat un any de feina per trobar editorial pel meu compte” i remarca que “altres premiats, com el Ciutat de Palma en castellà del mateix any es va publicar al cap d’un parell de mesos. Era una persona de la península que va publicar amb una editorial d’Esporles amb qui no tenia relació prèvia. Això va ser així perquè en el seu cas sí que va rebre una certa ajuda. No ho critic, pens que és el que hauria de ser en tots els casos, però m’hauria agradat que també fos així per jo”. Moragues creu que és evident que el seu discurs en defensa de la llengua durant l’entrega de premis ha influït en el fet que la situació s’hagi estravengut així. En el discurs de recollida, el mes de gener de 2025 digué que “tenint en compte la nostra situació, per ventura hauríem d’oblidar una mica tots aquests arguments relacionats amb la importància de la inclusió, el bilingüisme i tot això, que no són altra cosa que excuses per a oblidar el deure que tenim de preservar la nostra llengua. I, per tant, també les nostres arrels i la nostra identitat”. Amb relació a aquestes declaracions, Moragues afirma que “sé de primera mà que altres autors d’anys posteriors també han rebut ajuda en aquest procés. Entenc que si ha passat que altres han rebut acompanyament i jo no, ha estat de manera ben conscient”.
Sigui com sigui, finalment, Primer foren les estrelles surt publicada amb la catalana L’Angle editorial; una novel·la que sorgeix fa molts d’anys arran d’un treball acadèmic de màster que consisitia en posar el focus en episodis poc coneguts o poc entesos de la Història de la ciència. “Sempre m’ha agradat molt llegir i sempre havia escrit, però mai d’aquesta manera. Em va fer ganes presentar aquest treball en format de relat breu. D’aquí va sorgir la primera espurna” explica l’autor.
Per aquest motiu Primer foren les estrelles parteix de la figura del químic alemany Fritz Haber, Premi Nobel l’any 1918 i considerat pare de la guerra química. Un personatge que Moragues descriu com a “poc entesa de la història de la ciència de principis del segle XX”. En el llibre analitza de manera ficcionada la seva repercussió científica amb la guerra química però també quines conseqüències va tenir tot plegat per a la seva familia. “La seva dona també era científica i va viure a l’ombra durant tota la seva vida. A més, el seu fill també pens que té una història interessant. Tenia curiositat per saber cap on podien anar els personatges i com els podiem llegir des d’una òptica actual, comparant-los amb personatges, vivències i experiències que tenim en l’actualitat” explica l’autor.
La història està construïda amb dos eixos narratius i Moragues introdueix nous personatges com na Barbara i en Miquel, que sí que ens situa específicament en l’actualitat però no fa referència a cap lloc concret. “La part vertebradora de les dues històries són les relacions familiars, la relació amb les figures paternes i com aquestes relacions ens marquen en els primers estadis de la nostra vida”. En el cas de la història del científic, explica l’autor, la vivim molt a través dels ulls d’en Herman, el fill d’en Fritz i na Clara. “Veim com les seves dues figures paternes representen dues coses totalment oposades i creen a l’infant tota una sèrie de contradiccions i debats que el marquen de per vida. En el cas de na Bàrbara, en canvi, veim una persona que va trencar la relació amb el seu pare quan era més petita i ara, que té uns 27 anys, es debat entre recuperar o no la relació”. En aquest sentit, l’autor remarca que les dues històries es poden compaginar explica l’autor, prenent força l’una de l’altra.
Nous projectes entre mans
En el temps que ha passat des del Ciutat de Palma fins a la publicació del llibre, el professor i escriptor Joan Moragues ha tengut temps de finalitzar un altre projecte. “S’ha allargat tant aquest procés que en aquest període he tengut temps de finalitzar un altre projecte. De fet, m’hi vaig posar abans de rebre el premi. Són relats i ara ja tenc una versió més o manco definitiva, de la qual estic satisfet. Ara hem de veure com ho engirgolam i si arriba a bon port”. Són 13 relats que, segons explica l’autor, tendrà més filosofia i més crítica social. “Un dels temes centrals és la immortalitat i de quina manera ens relacionam les persones amb aquesta qüestió des de diferents punts de vista: des de l’òptica religiosa, des de la científica i també l’artística”.
